Nord-est Llibertari: Matilde Sainz Alonso

dijous, 14 d’abril del 2022

Matilde Sainz Alonso

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 14 d'abril --algunes fonts, fins i tot el certificat de defunció, citen erròniament l'11 d'abril-- de 1917 neix a Laredo (Cantàbria) l'anarquista Matilde Sainz Alonso --algunes fonts, fins i tot el certificat de defunció, citen erròniament el primer llinatge Saiz—

Durant la guerra, quan Donostia caigué a mans de les tropes feixistes creuà el Pirineu i retornà des de l'hexàgon francès a la Península per la frontera del Pirineu Oriental cap a Barcelona, on s'enrolà en la «Columna Roja i Negra»

Matilde Sainz Alonso: El 14 d'abril --algunes fonts, fins i tot el certificat de defunció, citen erròniament l'11 d'abril-- de 1917 neix a Laredo (Santander, Cantàbria; actualment Cantàbria) l'anarquista Matilde Sainz Alonso --algunes fonts, fins i tot el certificat de defunció, citen erròniament el primer llinatge Saiz--. El seu pare es deia Gerardo Sainz Revolledo i la seva mare, Francisca Alonso Godina.

Durant l'estiu de 1936 participà en la defensa de Donostia (Donostialdea, Gipuzkoako, País Basc, Euskal Herria) i quan caigué la ciutat a mans de les tropes feixistes creuà el Pirineu i retornà des de l'hexàgon francès a la Península per la frontera del pirineu Oriental cap a Barcelona, on s'enrolà en la «Columna Roja i Negra» i conegué un dels seus organitzadors, l'anarquista Francisco Sansano Navarro, amb qui s'uní sentimentalment i es casà a l'exili en 1941.

Quan estava a punt d'acabar la Guerra Civil, es dirigí amb el seu company i el seu fill Helios cap al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) amb l'esperança de pujar a un vaixell cap a Orà (Algèria). Frustrada la fugida, fou detinguda i internada al Camp de detenció dels Ametllers, al terme d'Alacant. Sansano fou empresonat a la plaça de toros d'Alacant i jutjat va ser condemnat a 30 anys de presó i tancat a Belchite (Camp de Belchite, Zaragoza, Aragó), on el va seguí la seva companya.

Després visqué amb el seu company a València (l'Horta de València, País Valencià) i a partir de la dècada dels seixanta a del segle XX a Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès Nord).

Malalta de càncer, Matilde Sainz Alonso va morir el 9 de juny -algunes fonts citen erròniament l'11 de juny- de 1984 al seu domicili de Santa Coloma de Gramanet i va ser inhumada al Cementiri Nou d'aquesta població.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...