El Fòrum l'Escala-Empúries continua la lluita contra el projecte del macro parc eòlic marí Tramuntana, a la badia de Roses
S'ha presentat una campanya amb múltiples activitats que s'allargarà fins al mes de juny
Aragonès proposa una interconnexió elèctrica transfrontera submarina i, a més d'aquesta nova MAT al litoral, el president del Govern de la Generalitat també aposta per completar el gasoducte Midcat «per al desenvolupament de l'hidrogen verd»
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d'Empúries) 12/04/2022.- Segons Canal 10 Empordà, el Fòrum l'Escala-Empúries engega una campanya intensiva per conscienciar sobre la repercussió negativa sobre el territori que tindria la construcció d'un macro parc eòlic marí davant la costa de la Mar d'Empúries.
La presentació de la campanya es va fer dissabte al CER de l'Escala, on amés de demanar l'assistència a les activitats que s'han programat es busca una participació activa de totes aquelles persones que no estiguin d'acord amb el macro parc eòlic marí Tramuntana.
Des d'ara fins a finals de juny s'han programat una sèrie d'activitats que van d'una jornada a l'Escala amb experts, passant per un macro concert a Riells i fins i tot la venda de quadres per finançar les accions legal que calgui emprendre.
Pel que fa al concert que s'ha programat, de moment hi ha 27 grups del país que ja han confirmat la seva participació.
Volen revifar el gasoducte Mitcat per interès alemany
Llegim a Fulls lliures que cal senyalar que la guerra interimperilista genera més despesa militar i venda d'armament, evidentment, però sobretot destaca un gran impacte a nivell energètic. S'ha dit que la Unió Europea depèn massa del gas procedent de la Federació Russa, però ara resulta comença a dependre del gas liquat dels USA, que es més car (quasi un 60%), doncs és més complex de proveir ja que s'ha de transportar en vaixells i provocant un major impacte ambiental, doncs aquest gas s'aconsegueix amb la tècnica fracking (prohibida a la Unió Europea) i on una vegada aquí, requereix de regasificació, amb tot el que comporta d'impacte a les aigües costaneres. Si continuen per aquest camí, el port de Barcelona es pot convertir aviat en un hub gasístic d'Itàlia, i també, a nivell europeu, si es revifa el gasoducte MIDCAT, aturat fins a Hostalric (la Selva) i no operatiu, que volen continuar fins a l'Alt Empordà i el Pirineu Oriental cap a l'hexàgon francès. Uns canvis per raons geoestratègiques i polítiques, que de retruc beneficien econòmicament als USA. Al MIDCAT hi volen afegir hidrogen dit 'verd' de plantes que funcionin amb tota mena d'energia, sigui nuclear, eòlica (terrestre i marítima com el macro parc Tramuntana de la badia de Roses), solar i altres. Aquesta energia, enviada des del sud d'Europa, és la principal aposta de la indústria alemanya per a la pròxima dècada i que amb la guerra adquireix un caràcter d'urgència en vista al daltabaix a Alemanys que suposa la renúncia al gegantí gasoducte Nord Stream 2 pel mar Bàltic.
Aragonès proposa una interconnexió elèctrica transfrontera submarina i, a més d'aquesta nova MAT al litoral, el president del Govern de la Generalitat també aposta per completar el gasoducte Midcat «per al desenvolupament de l'hidrogen verd»
Llegim a Diari de Girona que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va plantejar ahir la possibilitat d'una interconnexió elèctrica submarina entre el macro parc eòlic marí Tramuntana, que es vol promoure a la badia de Roses, amb els que el Govern francès projecta al litoral de Leucata i Port La Novèla (Occitània). Aragonès creu que un cable submarí pot ser «una bona alternativa» a les torres d'alta tensió que creuin el Pirineu, ja que ajudaria a reduir l'impacte visual.
Aragonès ho va explicar després de reunir-se amb el Syndicat des Énergies Renouvelables, a París (Illa de França), en la qual el president del Govern de la Generalitat va insistir en la necessitat de recuperar el projecte Midcat i que el gasoducte -actualment aturat a Hostalric (la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona)- també s'utilitzi a llarg termini per a l'hidrogen dit "verd".
Aragonès i els membres de l'entitat energètica esmentada es van comprometre a compartir informació de les iniciatives sobre hidrogen "verd" que s'estan duent a terme a l'hexàgon francès. El president del Govern de la Generalitat de Catalunya va reiterar que el Midcat pot ser un dels projectes «més interessants per dotar una xarxa de gasoductes en el conjunt de la geografia europea». «Com més fonts alternatives d'energia hi hagi, menys dependència hi haurà respecte a determinats productors», va assenyalar Aragonès des de París.
No obstant això, no va concretar com havia rebut l'entitat Syndicat des Énergies Renouvelables la proposta de reactivar el Midcat i va insistir que si a més de transportar gas natural més endavant també s'aprofita per transportar hidrogen "verd" en «permetrà desenvolupar molt millor i en millors condicions» la seva producció per després exportar-lo com a font d'energia.
Aragonès va definir la trobada com una «excel·lent oportunitat» per intercanviar experiències i ha explicat el compromís de les dues parts per seguir treballant en àmbits com el de la innovació en la creació d'energia i va subratllar que la transició energètica s'ha de fer des d'un «s'ha de fer des d'un punt de vista europeu», sobretot després de l'inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Són moltes les veus, que des de l'inici de la guerra a Ucraïna han ressuscitat al fallit gasoducte MidCat, que pretenia duplicar la capacitat d'interconnexió gasista entre la península Ibèrica i l'hexàgon francès. El projecte va ser descartat perquè era car i amb un baix interès comercial, però amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna i la possibilitat que Rússia tanqui l'aixeta del seu subministrament, imprescindible per a països com Alemanya, ressorgeix el debat al voltant d'aquesta infraestructura nonada, que podria haver impulsat el protagonisme espanyol com a proveïdora de gas a Europa, encara que de forma molt limitada.
La història del Midcat
El Midcat va ser un projecte dels operadors gasistes espanyol Enagás i francès Térega, iniciat a principis dels 2.000, amb una inversió prevista de 3.000 milions d'euros, destinada a transportar 7.500 milions de metres cúbics de gas natural cada any en totes dues direccions -en l'actualitat hi ha dos gasoductes que connecten la península Ibèrica i l'hexàgon francès: el Larrau-Alçay i l'Irun-Biriatou amb una capacitat total de 7.000 milions de metres cúbics a partir de la instal·lació d'un tub de 1.250 quilòmetres, uns 800 quilòmetres a l'hexàgon francès i 450 quilòmetres a la península Ibèrica.
Si bé, la primera fase (conegut amb les sigles STEP) estava formada per un tub de 227 quilòmetres que unia la Península i l'Hexàgon, a través del Pirineu Oriental, per l'Alt Empordà. Però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la seva homòloga francesa, la Commission de régulation de l'énergie (CRE) van tombar aquesta primera fase del pla en 2019, i un any després va fer el propi la Unió Europea, en considerar que no hi havia interès per part de les comercialitzadores, així com pels alts costos de la infraestructura i que la capacitat d'interconnexió de gas entre tots dos països no estava congestionada.
La península Ibèrica compta amb una posició i estructura gasista estratègica en tenir un terç de la capacitat de regasificació de tota la Unió Europea (l'Estat espanyol té sis regasificadores i Portugal una, de les 23 existents en el continent europeu), la qual cosa li assegura la seva seguretat de subministrament, perquè pot portar per vaixell allò que no pot arribar a través de gasoducte, ja sigui pels tubs de l'hexàgon francès o d'Algèria (Medgaz, després que tanqués al desembre el Magreb-Europa que travessava el Marroc). Però està molt limitada a l'hora de compartir tota aquesta gran capacitat de gas natural liquat (GNL) a la qual té accés. El coll d'ampolla es redueix a aquests 7.000 milions metres cúbics de capacitat, el màxim que pot transportar a través de les interconnexions franceses, que d'existir actualment el MidCat serien el doble, gairebé 15.000 milions de metres cúbics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada