FULLS LLIURES
Premsa comunista llibertària antiimperialista
Full núm. 5. Abril de 2022
Del Batalló Azov al Grup Wagner: neonazis d'Ucraïna i Rússia
Zelenski accepta les milícies neonazis
En 2014, durant la revolta de l'Euromaidan, llavors fanàtics neonazis de clubs de futbol van passar a formar part del Batalló Azov amb l'objectiu de combatre el govern de Víktor Ianukóvitx i els separatistes de Donetsk i Lugansk, a l'est d'Ucraïna. El seu important rol militar al Donbàs -van reconquerir la ciutat de Mariúpol- i la falta de tropes a l'Exèrcit regular van portar el govern de Petro Poroshenko a incorporar el regiment a la Guàrdia Nacional d'Ucraïna, sota el control i finançament de Kíiv. La decisió va acabar de legitimar aquest grup armat i, des de llavors, ha rebut entrenament militar de països occidentals com el Canadà. L'ONU ha acusat el Batalló Azov de violar i torturar presos de guerra i de perseguir les comunitats romaní i LGTBI. «Han tolerat aquests grups com a element instrumental perquè temen l'amenaça russa, però no comparteixen les seves idees», assenyala l'analista Abel Riu. En les eleccions del 2019, l'extrema dreta va obtenir un 2,15% dels vots. Tot i això, apunta Riu, la legitimació ultra està permetent un revisionisme històric que normalitza l'exaltació de figures com Stepán Bandera, líder independentista ucraïnès que va combatre els soviètics i va col·laborar amb els pogroms nazis contra els jueus. Llegim al llibre de Jordi Borràs Tots els colors del negre (p. 199) que el Batalló Azov és una milícia paramilitar neonazi responsable de tota mena d'atrocitats des de 2014 i que compta amb l'emblema wolfsangel sobreposat a un sol negre i els colors de la bandera d'Ucraïna.
Pelegrinatge ultradretà. Des del 2014, el Donbàs s'ha convertit en un enclavament de pelegrinatge on extremistes de dretes de tot el món acudeixen per aprendre tàctiques militars. «La inestabilitat a Ucraïna els ofereix les mateixes oportunitats d'entrenament que l'Afganistan, l'Iraq i Síria han ofert als gihadistes durant anys», explica al New York Times l'investigador i exagent de l'FBI Ali Soufan. Instal·lades còmodament a Ucraïna, milícies neonazis com Azov o Misanthropic Division usen la propaganda digital per teixir una xarxa internacional de guerrillers. Azov ha passat de tenir 300 soldats a fins a 2.500, molts seguidors de partits ucraïnesos neofeixistes i minoritaris com Pravi Sektor o Svoboda. La guerra ha accelerat la captació internacional. Ultres dels EUA, el Regne d'Espanya, Alemanya o Suècia s'han interessat per unir-se a aquestes files, segons el grup d'intel·ligència SITE. «No he notat tanta activitat de reclutament des que l'Estat Islàmic va declarar el seu califat el 2014 i va captar simpatitzants», va explicar la seva directora, Rita Katz. És el cas de Miguel, veí de 23 anys de Segur de Calafell, que el 5 de març va viatjar a Ucraïna per unir-se a les files dels paramilitars neonazis. Uns anys abans, va ser detingut a Hongria per fer la salutació hitleriana en una sinagoga mentre vestia amb insígnies neonazis, informa el diari Ara. Encara que falangistes espanyols posen els seus membres en contacte amb les milícies ucraïneses, fonts de la Guàrdia Civil limiten molt aquest fenomen, informa Juanjo Fernández. «La capacitat de mobilització extremista entre els grups amics a Espanya és mínima», assenyala una font interna. Ucraïna s'ha convertit en un laboratori on els ultres aprenen tàctiques de guerrilles que més tard poden utilitzar per fer actes terroristes als seus països d'origen. El 2019, el G-7 va demanar a Ucraïna frenar la proliferació de grups violents d'extrema dreta al territori, però l'arribada d'una guerra total contra Rússia ha relegat aquesta preocupació mentre les armes enviades per Occident per donar suport al govern de Kíiv acaben en mans de aquestes milícies.
Putin recorre a ultres. Part dels que han pelegrinat fins al Donbàs per empunyar les armes ho han fet al costat dels separatistes prorussos. És el cas dels seguidors del Moviment Imperial Rus, organització violenta etnonacionalista que predica un retorn al règim tsarista i que entrena neonazis de tot el món en campaments a Rússia. L'extrema dreta global té múltiples sensibilitats i interessos, i molts supremacistes fa anys que estan atrets per un putinisme que promou una societat blanca, cristiana i conservadora.
--
Assemblea Popular contra la Guerra: manifestació a Madrid contra la guerra d'Ucraïna amb el lema 'Ni Putin, ni OTAN'
Més de mil persones, convocades per diverses organitzacions socials, sindicals i polítiques agrupades en la Assemblea Popular contra la Guerra, es van mobilitzat el diumenge 3 d'abril al centre de Madrid contra la invasió russa, contra la ingerència de la OTAN i per la solidaritat internacionalista. "¡Ni Putin, ni OTAN, no a la guerra!" i "Presupuestos militares, para escuelas y hospitales" foren alguns dels càntics amb que arrancà la manifestació des de prop de l'estació d'Atocha.La manifestació fou convocada por l'Assemblea Popular contra la Guerra, integrada, entre altres, per la CGT, Ecologistes en Acció, Anticapitalistes, CRT, ATTAC, Desarma Madrid, PTD. Així, mes de mil persones es manifestaren a Madrid contra la guerra en Ucraïna i la despesa militar: '¡Ni Putin ni OTAN!'. A la pancarta de capçalera hi deia 'No a la guerra. Fora tropes russes d'Ucraïna, no a la intervenció de la OTAN'. Durant la manifestació, es cridava, entre altres lemes, "vostres guerres, nostres morts" o "ni pau entre classes, ni guerra entre pobles". Es va denunciar el "rearmament imperialista" i el fet governamental que mentre hi ha diner pels pressupostos militars es retalla en sanitat i ensenyament. També, la gravetat de la situació econòmica i social provocada per la política de sancions de la OTAN vers Rússia, cosa que paga el poble rus, i també els treballadors d'arreu, con la inflació i l'augment de les tarifes de l'energia. A la plaça de la Província, davant el Ministeri d'Afers Exteriors, diversos representant d'organitzacions convocants van prendre la paraula, tancant la manifestació. Des de la CGT de Madrid, Castilla La Mancha, es manifestà que l'organització no podia faltar a la manifestació ja que "totes som la mateixa classe obrera" i la que a Ucraïna es mata, i la que a Rússia es deté per lluitar contra aquesta guerra. CGT també denuncià el fet que "el capitalisme, l'imperialisme, el patriarcat" fan que la classe obrera es vegi obligada "a pagar econòmicament i amb la nostra qualitat de vida les seves guerres". També parlaren representacions de Desarma Madrid, Anticapitalistes, Ecologistes en Acció, CRT.
--
Declaració anarquista internacional contra el militarisme i la guerra
Una declaració del president rus Vladimir Putin va donar llum verda a la invasió militar russa d'Ucraïna. Putin afirma que l'acte de guerra de Rússia contra Ucraïna té com a objectiu fer costat a Crimea, ocupada per Rússia, i a les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk d'Ucraïna, estat que coqueteja amb l'ingrés en l'OTAN per instigació d'Occident. El dimarts 22 de febrer, Rússia va reconèixer la independència dels seus protectorats informals del Donbás, agreujant les tensions existents amb l'eix euro atlàntic que dona suport al règim ucraïnès. Cal no oblidar que a Ucraïna existeix una guerra civil de baixa intensitat des de 2014, quan l'aleshores govern prorús del president Yanukóvitx va ser enderrocat per una "Revolució taronja" que va portar al poder a un règim prooccidental disposat a posar-se del costat euro atlàntic. El cop d'estat de l'Euromaidán, dirigit pels Estats Units, va treure a Ucraïna de l'esfera d'influència de Rússia. També va enfortir a l'extrema dreta ucraïnesa, que va obtenir càrrecs en el parlament i va desenvolupar unitats paramilitars que van cometre atrocitats contra persones rus parlants i membres dels sindicats. Aquest règim és reconegut i secundat financer i militarment pels Estats membres de la Unió Europea i l'OTAN, al mateix temps que es filtren imatges d'esvàstiques a edificis públics a través dels mitjans de comunicació, els mateixos que ara busquen solucions diplomàtiques perquè prevalguin els "valors democràtics occidentals".
D'altra banda, Rússia no estava disposada des del principi a perdre la seva posició imperialista a Ucraïna, en especial a la regió de Crimea, independentment de la voluntat del poble ucraïnès. Pot ser que l'aixecament de l'Euromaidán hagi donat lloc al règim neoconservador que el va succeir, però ningú es fa il·lusions que el rebuig a aquest règim sorgís del sentiment "antifeixista" de Rússia o de la seva "necessitat de protegir els ciutadans russos". Després de tot, el règim autoritari de Putin a Rússia ha recompensat als nazis i feixistes de dins del país empresonant i matant antifeixistes, mentre que les nombroses intervencions de l'imperialisme rus a zones de l'antiga URSS no necessitaven tal justificació. Rússia volia i continua desitjant una cosa: imposar els seus propis termes a l'evolució dels antagonismes imperialistes. No tolerarà el cercle militar al qual diu que està sent sotmesa per l'OTAN. Ni tampoc la instal·lació d'armes nuclears a les seves portes, la inducció occidental d'Ucraïna a entrar a l'OTAN, l'intent de bloqueig energètic dels seus subministraments de gas als països de la Unió Europea ni la reducció del seu control sobre l'antiga perifèria soviètica. Un altre factor és l'estrident nacionalisme de la classe dominant russa --l'Estat rus reivindica els seus orígens al territori ucraïnès (la Rus de Kíev)-- i la zona oriental d'Ucraïna està habitada per rus parlants. Així, si no per la doctrina irredemptista del triple poble rus, Ucraïna és vista per aquesta classe (al costat de Bielorússia) com a part de la gran nació russa.
D'altra banda, els Estats Units i el camp euro atlàntic, amb el Regne Unit al capdavant, estan impulsant, en violació dels acords internacionals, l'expansió oriental de l'OTAN, l'exercici de pressió econòmica i energètica sobre Rússia a favor del gas natural liquat (GNL) estatunidenc i el control de la ruta comercial de l'Àrtic, que s'està obrint amb el desgel a causa de aquest efecte destructiu del capitalisme sobre l'entorn natural i l'ecosistema. Tant Rússia com Estats Units estan tractant d'exportar la seva crisi interna a l'estranger, al mateix temps que intenten provocar canvis a la jerarquia imperialista mundial. Rússia ha acumulat uns 200.000 soldats a la frontera amb Ucraïna. L'Exèrcit rus està bombardejant tot el territori ucraïnès. En el moment d'escriure aquest comunicat, està atacant principalment des de Crimea, Lugansk i Khàrkiv. Les primeres víctimes de la guerra imperialista són un fet. Ja es parla de víctimes civils. El Govern ucraïnès, que no l'oblidem, és una amalgama de neoliberals i neoconservadors, ha declarat la llei marcial a tot el país. Unitats militars i paramilitars estan impedint que els civils surtin de Kíev per a ser utilitzats com a "escut" per als bombardejos russos. Encara estem als inicis dels horrors de la guerra…Els únics perdedors de la guerra seran les classes oprimides a escala mundial, especialment les d'Ucraïna i Rússia. Elles són les destinades com a carn de canó dels Estats i les classes dominants. La guerra imperialista es lliura pel repartiment de les esferes d'influència, les rutes energètiques i el reordenament del poder geopolític. No ens interessa lluitar pels interessos dels poderosos, pels interessos de la classe dominant. A més, s'espera que l'esclat de la guerra comporti nous augments de preus i inflació, tant de l'energia com dels productes bàsics, la qual cosa suposarà una càrrega encara major per a les butxaques de qui ja no pot satisfer les seves necessitats bàsiques. Cal no oblidar que la guerra és una solució del capital per a superar les crisis estructurals de sobre acumulació de les quals periòdicament emmalalteix el capitalisme. La destrucció del capital fix (mitjans de producció) i variable (força de treball) aplana el camí per a la reconstrucció i el desenvolupament capitalista.
El nostre deure revolucionari i de classe dicta l'organització i l'enfortiment del moviment internacionalista, antibèl·lic i antiimperialista de les classes oprimides. La lògica de l'imperialisme més agressiu o més progressista és una lògica que condueix a la derrota de la classe. No pot haver-hi una via imperialista pro-popular. Els interessos dels/de les de baix no poden identificar-se amb els dels capitalistes i les potències imperialistes. El sabotatge de la màquina de guerra, l'organització del moviment contra la guerra classista i internacionalista i l'enfortiment de les lluites socials i de classe en la direcció de la revolució social mundial per a la construcció d'una societat comunista llibertària, són les tasques urgents i històriques dels oprimits/des i explotats/des de tot el món. No podem ni hem de conformar-nos amb acords mediocres i perjudicials. Els/as treballadors/as, els/as desocupats/as i la joventut no tenen cap raó per a anar a la guerra a batallar pels interessos de la classe dominant. Siguem conscients de la nostra posició social i dels nostres interessos de classe. Que aquests siguin els indicadors de la nostra actitud i acció i no la retòrica bel·ligerant, ordenadora i nacionalista que promouen les elits i els mitjans de propaganda que controlen. No pagarem la crisi del sistema capitalista amb la nostra sang. No ens matarem amb els pobres diables d'altres països. Per contra, és el nostre deure bloquejar la màquina de guerra i reconstruir les resistències socials i de classe, tenint com a principi rector la promoció dels interessos de classe i les necessitats materials de la base social. Organitzar-nos en formacions socials i de classe, organitzant així el contraatac de la nostra classe de forma massiva i militant. Aquest sistema origina guerres i és responsable de la pobresa, la injustícia, l'explotació i l'opressió. Per tant, és hora de desafiar-lo de manera organitzada i dinàmica, organitzant el seu derrocament a escala internacional.
NI MOSCOU NI L'OTAN! SABOTATGE CLASSISTA I INTERNACIONALISTA DE LA MÀQUINA DE GUERRA IMPERIALISTA! CONTRA EL MILITARISME I LA GUERRA: PER LA LLUITA AUTOGESTIONADA I LA REVOLUCIÓ SOCIAL! AMUNT LES QUE LLUITEN!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada