Antoni Alorda Gracia durant un congrés confederal
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 13 d'abril de 1984 mor a Marselha l'anarquista i anarcosindicalista Antoni Alorda Gracia. Havia nascut cap al 1916 a la vila de Gràcia de Barcelona
El gener de 1977 passà la frontera del Pirineu Oriental per assistir a Barcelona a la Conferència Peninsular de la FAI, en el decurs de la qual fou detingut per ordre del ministre Martín Villa junt amb 45 companyes i companys més
Antoni Alorda Gracia: El 13 d'abril de 1984 mor a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Antoni Alorda Gracia. Havia nascut cap al 1916 a la vila de Gràcia de Barcelona.
Quan tenia 16 anys s'adherí a les Joventuts Llibertàries de la Vila de Gràcia.
Durant el Bienni Negre de la República Espanyola fou detingut com a membre del Comitè Regional de Catalunya de les Joventuts Llibertàries i tancat a la presó Model de Barcelona. Després fou transferit a la presó de València (l'Horta de València, País Valencià) fins al 1936.
El juny de 1936 intervingué en el gran míting de València en representació de les Joventuts Llibertàries de Llevant juntament amb Serafín Aliaga Lledó, el cenetista de Guíxols Francesc Isgleas Parnau i David Mayordomo.
Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, participà activament als combats a Valencia, especialment en l'assalt a la caserna d'Alameda, que, amb Eduardo José Esteve (Germen Esteve), requisà després com a local de les Joventuts Llibertàries.
Aleshores formà part del Comitè Provincial de València de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).
Com a membre del Comitè Peninsular de l'FIJL i del Comitè de Milícies, es mostra contrari a la participació de la CNT-AIT i de la FAI en els governs republicans.
El juliol de 1937 assistí com a delegat del Sindicat del Vestir de València al Congrés Regional de Llevant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
El setembre de 1938 assistí a València, com a delegat de les Joventuts Llibertàries de Llevant, al Congrés Regional d'aquesta organització.
El 16 d'octubre de 1938 participà en el míting celebrat al Cinema Kursaal de Barcelona, organitzat per la Federació Local de les Joventuts Llibertàries, en representació de les Joventuts Llibertàries de Llevant, i on intervingueren també José Expósito Leiva, Ramón Liarte Viu i Lorenzo Íñigo Granizo.
A primers de 1939 s'integrà en el Comitè Regional de les Joventuts Llibertàries de Llevant i representà aquest comitè en la policia de València.
Passà a l'exili francès gràcies al Comitè d'Esteve Pallarols Xirgu.
Tot seguit, també en 1939, viatjà a Barcelona per muntar una empresa que facilités l'alliberament d'empresonats.
De bell nou a l'exili, fou internat al camp de concentració de Sètfonts (Tarn e Garona) i després va ser enviat a treballar com a mecànic electricista en un camp d'aviació.
En 1940 s'instal·là a Marselha i l'any següent entrà en el Comitè de Relacions de la Confederació Nacional del Treball marsellès.
A Marselha conegué l'anarquista Martina Pérez Fontal, que esdevingué la seva companya.
Entre 1944 i 1945 fou redactor, amb Francesc Botey Badosa i Lucio Gómez Arnaiz, de Ruta a Marsella.
En 1945 representà la CNT-AIT de Marselha en el Congrés d'aquell any a París (Illa de França).
Assistí al Ple de març de 1945, on fou nomenat membre del Comitè Nacional de l'FIJL en l'Exili.
A finals de 1945 va ser nomenat secretari de la Comissió de Relacions Provisional del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i de la CNT-AIT de Llevant en l'Exili.
En 1946 va fer un míting a Marselha.
Assistí com a delegat de Marselha al Congrés de 1947.
En 1948 fou nomenat secretari de la CNT-AIT en l'Exili de Marselha i es caracteritzà per posicions revolucionaries en l'anarcosindicalisme.
El 14 de juny de 1953 fou nomenat secretari de la cenetista Comissió de Relacions de Provença.
En 1961 abandonà el cenetista Congrés de Lemòtges (Nauta Vinhana, Llemosí, Occitània) després de rebutjar els desitjos de reunificació de l'MLE.
En 1965 assistí al cenetista Congrés de Montpelhièr (Erau, Occitània), on presidí diverses sessions.
En 1968 representà la CNT-AIT en l'AssociacióInternacional dels Treballadors (AIT).
En 1970 fou secretari del Comitè Regional de Provença de la CNT-AIT en l'Exili.
En 1974 va fer un míting cenetista a París.
Fou delegat per Marselha al Congrés Intercontinental de la CNT-AIT en l'Exili, celebrat a la Borsa Vella del Treball d'aquesta ciutat l'agost de 1975, en que es trencà l'Aliança Sindical i s'establí que la finalitat cenetista és l'abolició del sistema del Treball Assalariat i la Mercaderia, establint que una vegada caigui la dictadura franquista s'haurà de combatre la substitució socialdemòcrata en la monarquia.
El gener de 1977, procedent de Masrselha, passà la frontera del Pirineu Oriental i s'allotjà a casa la seva germana per assistir a Barcelona a la Conferència Peninsular de la FAI com a representant de la Comissió Intercontinental de Relacions de la FAI en l'Exili, en el decurs de la qual fou detingut per ordre del ministre Martín Villa junt amb 45 companyes i companys més el matí del 30 de gener.
"Por noticias recibidas en la Segunda Brigada Regional de Investigación, de esta Jefatura Superior, se tuvo conocimiento de la celebración para el día de hoy, y en esta capital, de la titulada 'CONFERENCIA PENINSULAR DE LA FEDERACIÓN ANARQUISTA IBÉRICA' (F.A.I.), por cuya razón fueron montados por aquella los oportunos servicios de vigilancia cerca de las personas y lugares que se consideraba propicios para llevar a feliz término el servicio policial". Las vigilancias, gestiones o informaciones llevadas a cabo en los últimos días dieron fruto al saber que, a las 10 horas de hoy, en la bodega-bar 'La fuente', sita en la calle del Rosellón, número 530, de esta capital, unas 40 personas habían penetrado en su interior, muchas de las cuales habían sido guiadas desde diversos domicilios hasta el citado punto, por lo que se dedujo con certeza que la referida bodega era el sitio de celebración de la 'CONFERENCIA'" (Jefatura Superior de Policía de Barcelona. NOTA INFORMATIVA. Asunto: DETENCIÓN DE 46 INDIVIDUOS QUE ASISTÍAN A UNA REUNIÓN DE LA 'CONFERENCIA PENINSULAR DE LA FEDERACIÓN ANARQUISTA IBÉRICA'. Barcelona, 30 de Enero de 1977).
L'operatiu policial a Barcelona fou un dels objectius polítics de la declaració d'estat d'excepció just abans de la celebració de la Conferència Península de la FAI-IFA, sota el pretext de la matança d'Atocha el 24 de gener i els segrestos dels GRAPO-PCE (R) i el suport de la direcció del PCE al govern monàrquic de Suárez-Martín Villa, ja que el carrillisme arran dels assassinats del despatx laborista del carrer Atocha de Madrid abaixà definitivament el cap i acceptà la Segona Restauració Borbònica de Joan Carles, imposada pel franquisme i les oligarquies en un moment de problemes econòmics capitalistes a nivell mundial.
El fet que es declari l'estat d'excepció per tres mesos a fi de preparar les eleccions monàrquiques parlamentàries del 15 de juny de 1977 seguint la Llei per la Reforma Política del 4 de gener de 1977 aprovada per les Corts franquistes i pactada pel PCE i pel PSOE, amb l'anulació de qualsevol garantia jurídica o legal a tot l'Estat espanyol, va permetre l'atac policial del govern Suárez-Martín Villa contra la Federació Anarquista Ibèrica. Realment era impossible que el secretari del Comitè Peninsular de la FAI, l'arqueòleg Joaquín Pascual Rodríguez (Quimet), pogués desconvocar la Conferència Peninsular ja quan es declarà l'estat d'excepció les delegacions dels grups anarquistes convocats a Barcelona ja estaven de viatge i quan van anar a la cita prèvia a la reunió de diumenge al matí, a la sortida del Metro Arc de Triomf, al Bar Trole, el dissabte, 29 de gener, a la tarda, ja hi havia vigilant els vuit agents del Quart Grup de la Segona Brigada d'Informació. Fos com fos s'havia d'acordar mantenir la reunió o desconvocar-la, cosa que havien de decidir el diumenge les delegacions. Tant punt es constituïa la mesa de la Conferència Peninsular, en una sala reservada de la bodega Los Rosales, on també s'havia de dinar, va irrompre el Quart Grup de la Segona Brigada, acompanyat per un fort desplegament de la Policia Armada al carrer Rosselló.
En l'acta del Ple Intercontinental de Regionals de la FAI en l'Exili del 12 i 13 de març de 1977, monogràfic sobre els fets de Barcelona, durant la primera sessió, la tarda del dissabte 12 de març, un delegat exposa "que J.C., de la Regional Catalana, le había dicho a él que había estado hablando con el Gobernador Civil de Barcelona, detalle que el Pleno encaja sin comentarios, pues ha comprendido." Per la gent no iniciada en els escrits orgànics de la FAI en el Ple es constata que de la relació d'un destacat líder del pacte del Cinc Punts el 1966 entre un sector de la CNT i el franquisme, a través de Martín Villa, entrant a l'estructura dirigent del Sindicat Vertical i el terç sindical corporativista en ajuntaments, Josep Cases (J.C.), aleshores membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT reunificada el 1976, havia explicat al governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán, que el Comitè Regional de la CNT-AIT havia estat convidat, com observador de "l'Organització germana" a la Conferència Peninsular de la FAI. El Comitè Regional cenetista va decidir no anar al Ple Peninsular de la FAI. Antonio Navarro --del grup Perseverància Àcrata de la Federació Anarquista Regional de Catalunya de la FAI-IFA--s'havia encarregat de la gestió de convidar el Comitè de la CNT a la Conferència Peninsular. Aquí és on comença l'ordre del ministre d'Interior Rodolfo Martín Villa de vigilar la FAI i, segurament, es va incorporar en la preocupació monàrquica del moment l'escenificació d'una cimera anarquista peninsular (amb Portugal i el vistiplau de l'Internacional de Federacions Anarquistes), essent un dels arguments clau en la declaració de l'estat d'excepció després dels fets d'Atocha i els segrestos dels GRAPO a més de les restructuracions d'ETA. Així, en l'imaginari de Martín Villa es col·locava la FAI (una organització política anarquista federada a nivell de la península Ibèrica, més enllà de la frontera espanyola-portuguesa, i que sumant l'Exili intercontinental amb l'Interior comptava amb una afiliació en 1977 superior al PCE i al raquític PSOE, la primera força política de l'Estat espanyol), al costa d'ETA i els GRAPO, en un triangle infernal, doncs de cap manera oblidava que part del fracàs del pacte dels Cinc Punts per integrar l'anarcosindicalisme al règim corporativista sindical franquista hi havia la FAI, a més de la FIJL.
La policia desconeixia on es faria la Conferència Peninsular però si que coneixia la cita prèvia del dissabte 29 de gener, al Bar Trole de l'Arc de Triomf de Barcelona, la mateixa que tenia el Comitè Regional de la CNT-AIT i el governador Sánchez Terán.
Per imposar la Segona Restauració Borbònica la FAI era un problema polític --el mateix hauria representat per la monarquia l'antiga FIJL del temps de Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI/CIL) i del franquisme tardà en cas d'haver convocat una conferència peninsular o congrés a l'Estat espanyol aquells dies de transacció franquista/parlamentarisme burgès--, especialment per la seva oposició al procés parlamentari burgès de la Llei de Reforma Política franquista, que acceptaven les direccions del PCE i del PSOE. També, l'operació del pacte del Cinc Punts de 1966 contra CC.OO i l'Aliança Sindical CNT-UGT-LAB en que la CNT hauria de ser hereva del Sindicat Vertical, tal com els jerarques del Sindical Vertical van proposar de nou el febrer de 1976 arran de l'Assemblea de Sants, havia caducat en la ment de Martín Villa i la de Adolfo Suárez, per no tractar de l'antiga estratègia imperialista nord-americana en la Guerra Freda, que confiava en el PSOE, UGT i CNT com a bastió postfranquista contra el PCE i la URSS. El gener de1977 el PCE no era altra cosa que un partit pactista molt necessari per consolidar la monarquia, especialment davant la feblesa militant i orgànica del PSOE i UGT. En aquest marc, CCOO feien el paper de sindicat de gestió i integració del Capital mentre la CNT reunificada ocupava l'antic espai de les primeres Comissions Obreres i les diverses plataformes obreres autònomes del temps del franquisme tardà, mentre el sector sindicalista cinc-puntista quedava cada vegada més marginat en el decurs del desenvolupament cenetista, el qual quedà aturat a causa de l'error de convocar en un mal moment orgànic el Cinquè Congrés de la CNT ("tots la volien i entre tots la mataren", diu un adagi).
Per comprendre el procés polític i econòmic que comportà l'assalt policial, amb fusells d'assalt i pistoles Colt, de la Conferència Peninsular de la FAI el matí del 30 de gener de 1977 cal analitzar el franquisme tardà des d'una òptica de crítica de l'economia política.
La franquista Llei de Relacions Laborals de 1966 fou una legislació que no s'ha superat amb la Segona Restauració Borbònica i la integració espanyola a la NATO i a la Unió Europea, sinó al contrari. Aquesta legislació franquista de 1966, acompanyada pel pacte dels Cinc Punts amb un sector cenetista de militants històrics, es donà en un context europeu que concentrava encara la classe obrera en fàbriques i ciutats febrils, cosa que socialitzava en espais de classe, però a partir dels anys 70 del segle passat, quan es produeix la Segona Restauració Borbònica, es passà del sistema capitalista fordista al d'acumulació flexible, a un període de deslocalitzacions, expansió de les subcontractacions i dels autònoms i terciarització de l'economia, d'aquí la vaga dels treballadors de gasolineres que va organitzar la CNT-AIT. Fragmentació de la classe obrera i intensificació de la recerca de beneficis fora de la producció industrial i agudització dels processos de privatització i desmantellament del denominat estat del benestar (consum o de l'espectacle). Tanmateix, i tot seguit, en els canvis que experimentà la classe obrera durant la Segona Restauració Borbònica es frenaren les conquestes socials del període anterior (en que hi hagué el pacte dels Cinc Punts i la Llei de Relacions Laborals de 1966), mentre des de la monarquia restaurada s'elaborava l'estratègia que portaria als pactes socials de la Moncloa el 1977, que fou l'inici de les reformes laborals dels anys 80 del segle passat. En aquest canvi d'estratègia política de l'Estat capitalista espanyol que comportà l'establiment de la dictadura parlamentaria burgesa en compte de la dictadura militar clerical oligàrquica del franquisme cal trobar l'origen de l'estat d'excepció de gener de 1977, l'atac del ministre Martín Villa a la Conferència Peninsular de la FAI-IFA, les eleccions monàrquiques del 15 de juny de 1977, els pactes de la Moncloa, l'entrada a la NATO i la integració a la Unió Europea.
El 28 de maig de 1977 va fer un míting amb Frederica Montseny a la plaça de braus de les Arenes de València.
El gener de 1983 assistí com a delegat de Marselha al VI Congrés de la CNT-AIT que tingué lloc a Barcelona.
Trobem articles seus en Boletín Interno CIR, Espoir, Germinal i Solidaridad Obrera.
En el decurs de la taula rodona sobre la detenció de 46 membres de la FAI el 30 de gener de 1977, celebrada el 31 de gener de 2022 a la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (AEP), una neboda d'Antoni Alorda Gracia recordà el destacat paper militant anarquista del seu oncle i la detenció que patí el 30 de gener a Barcelona en el decurs de la Conferència Peninsular de la FAI-IFA.
Llegiu la notícia sobre la taula rodona al web de l'Ateneu Enciclopèdic Popular:
[http://ateneuenciclopedicpopular.org/2022/02/01/debat-taula-rodona-de-46-membres-de-la-fai-el-30-de-gener-de-1977/].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada