Necrològica d'Andreu Rosera Peiró apareguda en el periòdic Solidaridad Obrera del 24 de maig de 1956
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 23 d'abril de 1899 neix a Puigverd de Lleida (Segrià) l'anarcosindicalista
El 9 de febrer de 1939, en la Retirada republicana, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb la seva companya, Maria Capell Piñol, i les seves dues filles, Maria Josepa Rosera Capell i Renata Rosera Capell
Andreu Rosera Peiró: El 23 d'abril de 1899 neix a Puigverd de Lleida (Segrià) l'anarcosindicalista Andreu Rosera Peiró. El seu pare es deia Andreu Rosera i la seva mare, Francisca Peiró.
Pagès de professió, abans de la Guerra Civil ja militava en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, formà part del Comitè Revolucionari local. ocupà l'alcaldia del seu poble natal i fou un dels fundadors de la Col·lectivitat Agrària local.
El 9 de febrer de 1939, en la Retirada republicana, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental amb la seva companya, Maria Capell Piñol, i les seves dues filles, Maria Josepa Rosera Capell i Renata Rosera Capell. A la frontera va ser separat de la seva família. Ell acabà en un camp de concentració dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier i elles en un centre de refugiats de Salias (Pirinèus Atlantics, Gascunya, Nova Aquitània, Occitània).
Posteriorment es pogué reunir amb la seva família a Villiers-le-Morhier (Eure-et-Loire, Centre-Val de Loire), on passà a fer de pagès, amb altres companys catalans, en una granja.
El 15 d'octubre de 1940 demanà a l'ambaixada mexicana des de Villiers-le-Morhier poder emigrar amb la seva família a Mèxic, però aquesta sol·licitud va ser rebutjada.
Posteriorment treballà a Chartres (Eure-et-Loire, Centre-Val de Loire) i participà en la reorganització de la CNT.
En acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista milità a Dijon (Côte-d'Or, Borgonya), on va ser nomenat tresorer de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili.
En 1954 emigrà amb la seva família a Brasil. Instal·lat a São Paulo (São Paulo, Brasil), formà part de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili i en va ser nomenat tresorer.
Andreu Rosera Peiró va morir sobtadament d'un atac de cor el 21 d'abril de 1956 al seu domicili de São Paulo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada