L’1 d’Octubre arriba avui als tribunals: coincideixen quatre judicis amb independentistes implicats

L'1 d'Octubre arriba avui als tribunals: coincideixen quatre judicis amb independentistes implicats 

La lesionada per la Policia Nacional espanyola l'1-O: "Els dies següents vaig rebre milers de missatges amenaçants al mòbil" 

L'Audiència de Barcelona jutja quatre homes per vexar Marta Torrecillas, que s'enfronten a gairebé tres anys de presó 

El judici contra regidors de Pineda de Mar per coaccions a un hoteler l'1-O es trasllada a l'Audiència de Barcelona 

El Jutjat d'Arenys de mar es declara incompetent per jutjar la causa perquè un dels acusats és el cap de la Policia Local 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Arenys de Mar/Pineda de Mar (Alt Maresme, Maresme) 07/03/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017 i les seves derivades judicials seran presents avui més que mai als tribunals i jutjats catalans. Fins a quatre judicis vinculats a l'independentisme català i la lluita política contra el feixisme coincideixen a la demarcació de Barcelona. 

L'únic judici en què l'acusació va a càrrec d'una dona independentista és el que es veu a la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona, on compareixerà com a acusat un guàrdia civil i tres homes més acusats d'assetjar Marta Torrecillas, una de les víctimes de la policia a l'IESPau Claris quan hi van anar a requisar les urnes. Van bombardejar aquesta dona a través de grups de WhatsApp i SMS amb insults i amenaces. En aquest cas, en què la Fiscalia també acusa, es demanen fins a dos anys i nou mesos de presó. 

També directament vinculat amb la tensió que va generar l'actuació de la policia espanyola l'1 d'octubre de 2017, s'havia celebrar avui en un jutjat penal d'Arenys de Mar (Alt Maresme, Maresme) el judici contra dos exregidors de Pineda de Mar (Alt Maresme, Maresme), i el que va ser el cap de la Policia Local, Carles Santacreu. Els regidors, que eren del PSC, són Carme Aragonès i Jordi Masnou. S'enfronten a penes de tres anys de presó i tres d'inhabilitació, acusats d'un delicte de coaccions per haver demanat als policies espanyols que estaven allotjats als hotels del municipi que marxessin després de la violència que van utilitzar el dia del referèndum.  

El jove Brian Bartés és el protagonista del tercer judici amb vincle independentista que es du a terme avui. Es tracta d'un cas que té el seu origen el 18 de desembre del 2019, quan Tsunami Democràtic va convocar una protesta a l'entorn del camp del Barça amb motiu del partit contra el Real Madrid. La policia va carregar i a Brian se l'acusa d'haver donat una puntada de peu a un agent, fet pel qual demanen per a ell dos anys de presó i una multa. 

En Brian va ser detingut per aquests fets, i aleshores, en ser identificat, va tornar a ser detingut per vinculació amb un altre fet violent ocorregut durant la protesta contra el Consell de Ministres a Barcelona, el 21 de desembre del 2018. En aquest altre cas, demanen per a ell sis anys de presó. 

L'últim judici d'avui és contra un activista que va protestar per la celebració d'un acte de Vox a Barcelona. Demanen per a ell deu anys de presó. 

L'Audiència de Barcelona jutja quatre homes per vexar Marta Torrecillas, que s'enfronten a gairebé tres anys de presó 

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, la dona a qui un policia nacional va lesionar els dits de la mà l'1-O en una escola de Barcelona ha assegurat aquest dilluns que des d'aquell dia va rebre milers de missatges de Whatsapp, amenaces i vexacions a través del telèfon mòbil, ja que el seu número es va difondre i va ser inclosa en nombrosos xats. 

Ho ha dit a l'Audiència de Barcelona durant el judici contra quatre homes per un delicte contra la integritat moral i un altre d'amenaces, que s'enfronten a penes de fins a dos anys i nou mesos de presó. Tres d'ells han admès els missatges, però han assegurat que no sabien que la noia els rebia, mentre que el quart acusat ha dit que l'SMS a la víctima es va enviar des del mòbil de la seva mare. 

Arran de la difusió pública de la denúncia de Marta Torrecilla per l'agressió policial patida en l'actuació de la Policia Nacional espanyola a l'IES Pau Claris de Barcelona l'1 d'octubre, les seves dades personals van ser publicades a Internet amb missatges incitant a l'assetjament, destacant en la difusió i organització d'aquest assetjament el portal Forocoches. Altres portals, periodistes i mitjans de comunicació se'n van fer ressò. Resultat d'aquesta difusió i instigació, Torrecilla va patir una campanya d'assetjament i escarni i va rebre més de 7.800 missatges de Whatsapp, 315 trucades i 791 SMS. 

L'acusació particular atribueix a tres dels acusats per haver-la inclòs en un grup de Whatsapp on va rebre tota mena de missatges, un delicte d'odi i un altre d'amenaces amb agreujant de discriminació per motius ideològics i de gènere, pels quals demana una pena d'un any i mig de presó pel primer i un any i tres mesos pel segon, a més de multes i una indemnització pels danys morals causats de 3.000 euros. Per al quart acusat, que va enviar un SMS amenaçant, es demanen les mateixes penes pels mateixos delictes, amb una indemnització de 1.000 euros. 

Per la seva banda, la Fiscalia de delictes d'oci considera que en el cas dels tres primers acusats només són autors d'un delicte d'odi pel qual demana la pena d'un any i nou mesos, una multa i una indemnització de 2.000 euros.  

Pel que fa al quart acusat, li atribueix un delicte lleu d'amenaces pel qual demana una multa i 300 euros d'indemnització. 

En paral·lel, segueix la investigació oberta al Jutjat d'Instrucció Número 27 de Barcelona sobre l'origen de la divulgació de les dades al portal Forocoches i a la incitació a l'assetjament que s'hi va produir. 

El Jutjat d'Arenys de mar es declara incompetent per jutjar la causa perquè un dels acusats és el cap de la Policia Local 

El judici contra una ex-regidora i un regidor del PSC de Pineda de Mar i el cap de la Policia Local del municipi, que s'havia de celebrar aquest dilluns als Jutjats d'Arenys de Mar, es farà finalment a l'Audiència de Barcelona.  

En l'inici de la sessió, el fiscal de Delictes d'Odi Miguel Ángel Aguilar ha demanat la suspensió pel fet que un dels acusats és membre d'un cos de seguretat. La jutgessa ha admès la incompetència i elevarà la causa per als tres acusats. Fiscalia els demana tres anys de presó i d'inhabilitació per coaccions a l'hoteler que allotjava mig miler d'agents de la Policia Nacional espanyola, desplegats al Principat de Catalunya en motiu de l'1-O. Segons l'acusació van fer pressió perquè l'hotel expulsés els policies de l'establiment. 

Tot i que el fiscal havia demanat "certificar" a través de l'Ajuntament de Pineda de Mar l'estatus del cap de la Policia Local, el mateix agent ha reconegut ser l'inspector cap del cos municipal des de l'any 2008. La jutgessa ha considerat innecessari fer el tràmit per tal d'agilitzar el procés i elevar la causa a l'Audiència de Barcelona per als tres acusats. 

Fonts judicials han explicat a l'Agència Catalana de Notícies que la Fiscalia ha intentat arribar a un acord amb les parts per evitar el judici, però de moment no s'ha arribat a cap pacte. S'admeten contactes entre la Fiscalia i la defensa dels regidors, mentre que amb la defensa del cap de la Policia Local no sembla que es pugui arribar a cap acord. 

La Fiscalia acusa l'ex-regidora Carme Aragonès --va plegar el 2018 abans de les darreres eleccions municipals--, l'encara regidor Jordi Masnou i el cap de la Policia Local d'haver coaccionat un hoteler perquè expulsés dels seus establiments mig miler d'agents de la Policia Nacional espanyola, desplegats al principat de Catalunya els mesos de setembre i octubre de 2017 en motiu de l'1-O. 

Els fets haurien tingut lloc la nit del 2 d'octubre durant una multitudinària manifestació a les portes de l'hotel per condemnar l'actuació policial espanyola durant el referèndum de l'1-O. Regidors i Policia Local haurien amenaçat la direcció de l'hotel, segons aquest relat. L'endemà, 3 d'octubre, es produïa la sortida dels agents del Cos Nacional de Policia dels hotels. 

En aquest cas també van estar acusades una altra regidora del PSC, Sílvia Biosca, a qui la Fiscalia va acabar retirant l'acusació, i la llavors portaveu local d'ERC, Mònica Palacín, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va arxivar el procediment.