La sisena onada causa 401 morts a les residències del Principat de Catalunya

El Parlament de Catalunya insisteix a aclarir les morts per covid-19 a les residències de la gent gran. Les famílies dels ancians exigeixen que hi hagi transparència 

La sisena onada causa 401 morts a les residències del Principat de Catalunya. La consellera de Drets Socials manté que la vacunació ha estat "l'eina principal" per frenar les defuncions 

El Departament de Salut ha registrat trenta-dos morts més 

El Departament d'Educació declara 1.829 casos positius més i 10.993 persones aïllades  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 17/02/2022.- Llegim al Diari de Girona que el Parlament de Catalunya és, de moment, l'única institució al Regne d'Espanya que investigarà què va passar a les residències de gent gran durant la pandèmia del coronavirus-19. Hi han perdut la vida un terç de les morts per coronavirus-19, més de 9.000 persones en les residents del principat de Catalunya.  

Els grups parlamentaris d'ERC, JxCat i PSC van aprovar ahir la creació d'un grup de treball, compost per experts designats pels partits, que haurà d'aclarir què va fallar als centres, qui té responsabilitats directes i què cal fer perquè no torni a passar mai. Les associacions de familiars tenen poques esperances que aquest treball doni fruits i prefereixen una comissió d'investigació dins de la cambra i amb compareixences públiques. «Ens han fet un gol», afirma una entitat. 

La reguera de persones mortes no deixa de créixer dia rere dia, encara que avui, després de la reeixida campanya de vacunació, la realitat és ben diferent. Fa tot just dos anys els morts als geriàtrics es comptaven a centenars. Molts avis van morir esperant un trasllat hospitalari que no va arribar mai, i als centres més afectats, els cadàvers van romandre hores als llits mentre esperaven l'arribada de la funerària. 

Aquells primers mesos de pandèmia, pocs familiars van poder donar el darrer adéu als seus parents i molts carregaran amb un pes enorme per haver-los internat als geriàtrics. Els treballadors no podien fer res més i havien de fer servir bosses d'escombraries per imitar mascaretes, guants o equips de protecció individual. Faltava material, faltaven mans i la desfeta va ser espantosa. 

Aquest és el relat del que, fins avui, se sap que va passar durant les primeres setmanes als geriàtrics catalans. Però els familiars fa molt de temps que demanen explicacions. «Volem saber qui va prendre les decisions, qui va impedir que arribessin les ambulàncies, si hi va haver negligències, maltractament i abandó. I qui n'és el responsable», insisteix Maria José Carcelén, portaveu de la coordinadora de familiars de residències 5+1. «Això ha estat una massacre i cal fer una investigació a fons per saber la veritat de tot el que ha passat, n'hi ha molts que estan fent negoci en aquest sector», va assegurar també Robert Martínez, membre del Moviment Residències Catalunya. 

La polèmica per la comissió d'investigació de residències a Catalunya ve de lluny. Al primer ple monogràfic que va fer el Parlament després de l'aturada de la primera onada, els grups polítics van acceptar, per unanimitat, crear una comissió d'investigació per aclarir els fets. La idea era programar compareixences públiques d'un llarg llistat de convidats, entre ells el conseller Chakir el Homrani, el president Pedro Sánchez o el ministre Salvador Illa. Amb la convocatòria d'eleccions catalanes el febrer del 2021, aquesta comissió va decaure. I després de la composició del nou Parlament els suports per reprendre-la van canviar. 

Al setembre, el PSC va proposar establir un grup de treball, format per experts en atenció sanitària i cures, que investigués l'assumpte. ERC i JxCat van acceptar la idea, i finalment la van aprovar ahir en comissió parlamentària. «Cal saber què va passar però sense que el debat polític entorpeixi aquesta seriosa tasca de recerca», va justificar el diputat del PSC Raúl Moreno. «Caldrà escoltar famílies, sindicats, treballadors, patronal..., tothom ha de donar la seva versió», va prometre Moreno. 

També Vox va votar-hi a favor, cosa que el partit d'extrema dreta no va fer a la Comunitat de Madrid, on va avalar el tancament de la comissió d'investigació de les residències. La resta de grups parlamentaris (Comuns, CUP-Guanyem i Ciutadans) van decidir abstenir-se. 

La sisena onada causa 401 morts a les residències 

Llegim al diari El Punt Avui que la sisena onada, amb la variant òmicron molt més contagiosa, no ha passat per alt les residències de gent gran, on el virus es va acarnissar a l'inici de la pandèmia de covid-19, quan es van registrar prop de 6.000 defuncions al Principat de Catalunya. La incidència de la mortalitat entre els residents en aquesta sisena onada ha estat, segons les dades del departament de Salut, de 401 persones mortes. Aquesta xifra la va facilitar ahir la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, durant la seva compareixença davant la comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya per abordar justament com s'havien afrontat en els centres residencials les successives onades. "Veure que tornava el virus va causar un gran desànim", va afirmar la consellera Cervera, que va assenyalar la vacunació com "la principal eina" per no repetir l'elevat nombre de morts de l'inici de la pandèmia de covid-19. 

de l'inici de la pandèmia, el març del 2020, s'han confirmat 50.630 casos positius a les residències de gent gran, dels quals 15.062 s'han detectat en la sisena onada. L'elevat nombre de contagis ha obligat a adaptar setmanalment els protocols i els cribratges a residents, visitants i professionals. La mateixa consellera reconeixia que ha estat "complicat" seguir tants protocols per evitar la propagació dels contagis i va assenyalar que es continuaran ajustant segons com evolucionin les dades epidemiològiques. "Volem enfocar aquesta etapa amb més sortides i visites i que les residències siguin espais oberts", va dir la consellera, que a la vegada va explicar que es mantindrà la reserva del 2% de les places residencials per esponjar espais i millorar la sectorització en cas que s'hagin de fer aïllaments dels residents per covid-19. 

La sisena onada sí que ha evidenciat, com reconeixia Cervera, "un problema de falta de personal" en aquests centres, especialment de personal sanitari, com ara infermeres, i que la futura Agència Integrada Social i Sanitària que s'impulsarà amb el Departament de Salut ha de servir per igualar els salaris amb els que tenen al sistema sanitari. 

La diputada Jessica González, d'En Comú Podem, el grup que va sol·licitar la compareixença de la consellera l'octubre passat, lamentava que els múltiples protocols de Drets Socials i Salut hagin estat "una constant vulneració de drets fonamentals de les persones grans" que viuen en residències, i que s'ha deixat "a discreció i segons les capacitats" d'aquests centres. El diputat del PSC Raúl Moreno lamentava la "falta de coordinació" entre la Generalitat i les residències, amb un "excés de protocols, poques ordres i moltes recomanacions, a més de poca inspecció". El PSC va instar la consellera a aplicar les 58 resolucions aprovades pel ple del Parlament el juliol de l'any passat per millorar l'atenció a les persones grans dependents. Entre aquests punts hi ha la modificació de la cartera de serveis, vigent des del 2010, amb l'establiment d'una ràtio mínima d'un gerocultor per cada quatre residents o suprimir els equips d'atenció residencial a càrrec d'empreses privades i que l'atenció sanitària a les residències estigués a càrrec de la sanitat pública. 

La consellera de Drets Socials va assegurar que les inspeccions augmentaran i va reconèixer que "no és tan fàcil" canviar el model residencial que afecta els 1.503 centres que hi ha al país. En aquest sentit, Cervera va anunciar que hi ajudarà el fet que s'hagin rebut 200 milions dels fons europeus per al sector residencial, que permetrà a les residències públiques i concertades poder fer les adaptacions per a l'atenció de la covid-19. La consellera també va assegurar que els sobrecostos per la covid-19 que la Generalitat paga des que ho va deixar de fer l'Estat espanyol s'estan acabant de "reajustar amb Salut". Les residències estan pendents d'aquestes partides per pagar els increments de neteja, personal i material de protecció per la covid. Cervera es va comprometre davant la resta de grups a "afrontar" aquest 2022 la cartera de serveis. 

Comissió d'experts 

A l'ordre del dia es va introduir l'aprovació d'una proposta de resolució per crear un grup de treball, amb experts proposats per cada grup, per aclarir què va passar a les residències. Aquesta iniciativa, impulsada des del PSC, va tenir el suport d'ERC, Junts i Vox, mentre que la CUP-Guanyem, Ciutadans i Comuns es van decantar per l'abstenció en considerar que s'havia pogut reprendre la comissió d'investigació que es va acordar en la legislatura passada. "Cal saber què va passar per respecte a les famílies i s'escoltarà a tothom", va defensar el PSC, mentre que les formacions que es van abstenir van parlar de "presa de pèl i pèrdua de temps" i de "cobrir-se les seves pròpies espatlles deixant desemparades les famílies". 

"Res es mou, nosaltres sí i seguim" 

María José Carcelén, portaveu de les famílies de la Coordinadora 5+1, era ahir al Parlament escoltant la consellera. "Fins ara res es mou, però nosaltres sí i aquí seguim perquè ens escoltin", va dir enmig de la campanya de recollida d'adhesions per reclamar que es compleixi amb les 58 mesures aprovades per la cambra el juliol del 2020 per millorar l'atenció a les residències. 

Departament de Salut ha registrat trenta-dos morts més 

Llegim a VilaWeb que el Departament de Salut de la Generalitat ha declarat sis pacients crítics menys a l'UCI (298) i també disminueixen els ingressos per covid-19 als hospitals (2.022). Els nous casos confirmats per PCR o prova d'antígens són 6.817, amb un total de 2.277.256 d'ençà del començament de la pandèmia. En paral·lel, el Departament de Salut ha registrat trenta-dos morts més, 26.384 defuncions en total. La Rt es manté en 0,64 i el risc de rebrot baixa fins als 1.078 punts. El 13,99% de les proves ha estat positiu aquesta darrera setmana. La incidència acumulada a 14 dies baixa a 1.736,56 i la de 7 dies a 601,91. 

Dades acumulades: 

–Malalts ingressats: 2.022 (-81). –Malalts atesos a les UCI: 298 (-6). –Total de casos detectats acumulats: 2.277.256 (+6.817). –Total de morts: 26.384 (+32). –Total amb la vaccinació completa: 6.231.784 (+5.149). –Total de vaccinats amb la primera dosi: 6.475.221 (+667). –Total de vaccinats amb la tercera dosi: 3.172.595 (+5.950). 

El Departament d'Educació declara 1.829 casos positius més i 10.993 persones aïllades 

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha declarat 1.829 casos positius més en centres educatius, cosa que eleva el total al llarg de la pandèmia als 437.961. D'aquests, 381.808 són d'alumnes; 56.010 de docents i personal d'administració i serveis; i 143 de personal extern. En paral·lel, hi ha registrat un grup escolar confinat d'uns 72.000 totals, i 10.993 persones en quarantena, 458 menys que en l'últim balanç. D'aquestes, 9.498 són alumnes (-360), el 0,66% del total d'alumnat; 1.495 docents o personal d'administració i serveis (-98), el 0,91%, i no es registra cap cas de personal extern. No hi ha cap centre tancat completament.