Científics de la UdG, per una pesca artesanal respectuosa amb la fauna marina protegida

Científics de la UdG, per una pesca artesanal respectuosa amb la fauna marina protegida 

Els grups de recerca en biologia animal i biodiversitat i recursos marins cercaran traces de plàstics i metalls pesants en corb marins  

Proposen mesures per evitar morts accidentals durant la pesca 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 25/02/2022.- Llegim al Diari de Girona que un equip científic del grup de recerca en biologia animal i del grup de biodiversitat i recursos marins de la Universitat de Girona (UdG) ha iniciat la tercera fase del projecte Desmares, amb l'objectiu d'aportar solucions al sector pesquer artesanal davant la problemàtica de les captures accidentals d'algunes espècies marines. És el cas de les tortugues i, especialment, el del corb marí emplomallat, un ocell que habita a la costa catalana i que està catalogat com a vulnerable a l'extinció. 

Desmares III ha començat aquest any i vol incrementar la sostenibilitat de la pesca artesanal. El projecte també preveu transferir tot el coneixement generat a organismes gestors i al sector de la pesca per tal que puguin prendre decisions que contribueixin a la protecció de la fauna marina. 

El projecte porta per títol Cap a la sostenibilitat del sector pesquer artesanal: el corb marí emplomallat com a espècie emblema de les àrees protegides i posa l'accent en el corb marí emplomallat, com a símbol de les espècies vulnerables de la Mediterrània. Per reduir les captures no desitjades i els accidents amb les xarxes pesqueres, l'equip científic treballa conjuntament amb el sector pesquer per cercar el benefici mutu. 

Els científics de la UdG desenvoluparan un mètode innovador per afavorir la conservació de les espècies marines. Concretament, han dissenyat arts de pesca per allunyar les espècies marines de la zona de pesca i evitar morts accidentals. Aquestes mesures es faran efectives a partir de llums i elements espantaocells. 

En aquesta fase de la recerca, que durarà vuit mesos, l'equip de biòlegs supervisarà la dieta del corb marí emplomallat. La finalitat és utilitzar-lo com a bioindicador de les comunitats de peixos litorals, ja que saber què menja permet saber quines espècies hi ha a la costa. En aquesta línia, els biòlegs de la UdG compararan els resultats actuals amb unes mostres paleontològiques datades de fa mil anys, localitzades per l'investigador Antoni Alcover (Imedea) a l'illot de sa Galera, a Mallorca. 

Els científics seguiran observant els hàbits dels corbs marins a través d'un sistema GPS per saber com i on pesquen, i com són les seves immersions. A més, com a prova pilot, el projecte utilitzarà un robot submarí per recollir arts de pesca perduts (fantasma), fer censos de peixos, i cartografiar el fons marí. En una altra línia d'actuació, l'equip de biòlegs investigarà com els dofins mulars, una de les tres espècies de dofins que habiten a la Mediterrània català, interaccionen amb les xarxes pesqueres. Aquests petits cetacis s'han especialitzat a robar el peix de les xarxes, amb un resultat nefast per al sector: esquincen les xarxes de manera considerable i això es tradueix en pèrdues econòmiques molt importants. 

Continuïtat del projecte 

La recerca donarà continuïtat a la segona fase del projecte, que ha finalitzat recentment. A partir del seguiment de 59 corbs marins emplomallats, s'ha aconseguit una informació molt valuosa, i fins ara inèdita, d'aquesta espècie. L'equip de biòlegs ha observat que aquests ocells fan desplaçaments des de la costa catalana fins a les illes Balears i ha detectat les seves zones de pesca, que coincideixen sovint amb les del sector pesquer. Per això, l'equip de la UdG i aquest sector seguiran cooperant per reduir les captures accidentals. Els científics han calculat que els corbs marins emplomallats poden submergir-se a més de 50 metres de profunditat, tot i que normalment descendeixen entre 10 i 20 metres. En l'anàlisi de la dieta, Desmares II ha aconseguit descriure-la amb molta precisió i finalitzarà en la fase actual, amb noves mostres. S'analitzarà la dieta des del 2014 per estudiar com fluctuen les espècies que consumeix i es comprovarà si és similar a les espècies capturades pel sector pesquer, sobretot el sonso.  

Finalment, s'ha observat que la majoria d'ocells presenten paràsits i els científics seguiran investigant de quina espècie de peix poden provenir, encara que comencen a sospitar d'algunes espècies en concret.