Nord-est Llibertari: S’ha obert una caixa de resistència, per ajudar econòmicament als vaguistes de Salt

dijous, 13 de gener del 2022

S’ha obert una caixa de resistència, per ajudar econòmicament als vaguistes de Salt

Inspecció de treball realitza una actuació per determinar si es vulnera el dret fonamental de vaga a la recollida d'escombraries de Salt després de la denúncia de CCOO

Davant de la política antisindical de la multinacional FCC i antiobrera del govern municipal de Salt (ERC-JXS) s'estan succeint les mostres de suport a la plantilla de FCC Medio Ambiente de Salt

S'ha obert una caixa de resistència, per ajudar econòmicament als vaguistes

«Ni ens van domar, ni ens van doblegar ni ens domesticaran»

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès) 13/01/2022.- Llegim a CCOO.Cat Notícies

[https://www.ccoo.cat/noticies/inspeccio-de-treball-realitza-una-actuacio-per-determinar-si-es-vulnera-el-dret-fonamental-de-vaga-a-la-recollida-descombraries-de-salt-despres-de-la-denuncia-de-ccoo/la] sobre la vaga de la plantilla de FCC Medio Ambiente de Salt:

Davant de la política antisindical de la multinacional FCC i antiobrera del govern municipal de Salt (ERC-JXS) s'estan succeint les mostres de suport a la plantilla de FCC Medio Ambiente de Salt.

Seccions sindicals dels centres d'on han vingut els treballadors a rebentar la vaga han mostrat el seu desacord amb aquestes accions, així ho ha mostrat la secció sindical de CCOO i COBAS de FCC Badalona.

Així mateix, el sindicat La Intersindical-CSC de les comarques gironines ha mostrat el seu suport als vaguistes, igual que el sindicat COBAS.

També des de la Federació d'Hàbitat de CCOO, i davant de l'immobilisme irresponsable de l'empresa i l'Ajuntament, s'ha obert una caixa de resistència, per ajudar econòmicament als vaguistes. ES1401822771380201618452, amb la consigna de Marcelino Camacho «Ni ens van domar, ni ens van doblegar ni ens domesticaran»

També des de CCOO volem agrair el suport donat pel dibuixant de còmics, Carlos Azagra i Encarna Revuelta que publicà en la revista satírica El Jueves una vinyeta de pàgina sencera de suport als vaguistes.

Així mateix valorem positivament l'actuació que va realitzar a la tarda la inspecció de treball de control dels treballadors vinguts de fora de la població, a partir de la denúncia presentada per vulneració de drets fonamentals del dret de vaga. En cas que la resolució d'Inspecció confirmi la vulneració del dret de vaga, passarem el cas a l'estament judicial per depurar les responsabilitats de l'empresa i de l'Ajuntament si s'escau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...