Olot: agafats els qui han destrossat la Sobrecàrrega

Agafats els qui han destrossat la Sobrecàrrega 

La policia d'Olot els enxampa fent les destrosses a aquesta recreació reivindicativa del famós quadre La càrrega 

L'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa ja ho ha denunciat 

"Seguim ferms en la reivindicació a través de l'art de valors bàsics com ara la llibertat d'expressió" 

L'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa encarrega cada mes la recreació de La càrrega, de Ramon Casas, per denunciar la repressió de l'Estat contra les dissidències 

Són les Sobrecàrregues, que s'exposen a Can Joanetes 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 19/01/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que les Sobrecàrregues --la recreació reivindicativa de les llibertats en el marc de la repressió contra l'independentisme del quadre La càrrega, de Ramon Casas-- han estat objecte diverses vegades de destrosses, que l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa, que és la promotora d'aquesta acció des de fa més de quatre anys, no ha dubtat mai a qualificar d'atacs, pel seu rerefons polític. La policia d'Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) ha enxampat els autors de l'últim d'aquests atacs, gràcies a la càmera de vigilància que hi ha a Can Joanetes, seu de l'Ajuntament, i a la façana del qual s'instal·len les Sobrecàrregues. Ara cada dos mesos. 

Segons la policia olotina, es tracta de tres individus que no són veïns d'Olot, que van fer pintades i destrosses a la Sobrecàrrega del novembre-desembre passat, la trenta-cinquena, obra d'Àngel Bayona, on es reprodueix el guàrdia civil a cavall amb l'obrer als peus de La càrrega repetint la imatge diverses vegades amb banderes de països on hi ha repressió que identifiquen l'obrer. 

L'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa ha denunciat els fets al jutjat i està en espera que se li comuniqui quines diligències durà a terme. L'alcalde, Pep Berga, en l'últim ple municipal, va informar que, en una altra de les destrosses a la Sobrecàrrega en què es van enxampar els autors, se'ls va obligar a pagar 150 euros, que és el cost de la lona que fa de suport de la intervenció artística, i no es va entrar a valorar el seu valor artístic. A part de l'última obra, i entre d'altres, també han rebut atacs la de Quim Domene, que amb el títol 155 presenta la Manada posant als peus dels cavalls muntats per Felip VI i els líders de Ciutadans, el PSOE, el PP i Vox l'escultura Catalunya, de Josep Clarà; la de Xevi Prat, on sobreposa el lema Ni oblit, ni perdó a l'original, i la de Claudi Casanovas. 

L'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa encarrega cada mes la recreació de La càrrega, de Ramon Casas, per denunciar la repressió de l'Estat contra les dissidències 

L'art és un llenguatge universal i els creadors són un ciutadà més, en general, no aïllats en l'Oh, que maco!, és a dir, en l'art neutre i insuls que busca l'estètica per l'estètica o la simple fotografia o el retrat. Hi ha, doncs, els moviments artístics que treballen amb la provocació i la polèmica per generar debat a l'entorn de temes actuals i controvertits. 

L'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa fa anys que està enquadrada en aquesta línia i que du a terme accions que no deixen indiferent a ningú. Una de recent van ser els altaveus camuflats a les tapes del clavegueram del carrer Major d'Olot on es podia sentir Felip VI, Mariano Rajoy i el lema A por ellos, en una intervenció amb la qual van voler denunciar els fets de l'U d'Octubre i els dels dies posteriors. I molts anys enrere i només per posar un altre exemple, Kim Domene, un dels membres icònics del col·lectiu, va generar una gran polèmica presentant un pessebre amb el títol L'anunciació sobre un televisor on es reproduïa el moment en què l'expresident del Govern espanyol Arias Navarro anunciava la mort de Franco. 

Des de fa quasi quatre anys, a causa de la repressió contra l'independentisme català després dels l'octubre del 17, l'assemblea exposa la recreació del quadre La càrrega, de Ramon Casas, que s'exposa el Museu Comarcal de la Garrotxa, en format de denúncia. L'encarrega cada mes a un artista diferent i l'exposa, en format de grans dimensions, a la façana de Can Joanetes, seu de l'Ajuntament d'Olot, sota el títol de La Sobrecàrrega. 

L'entitat artística va escollir al seu moment aquest quadre, precisament, perquè és una icona de les lluites obreres de finals del segle XIX i sindicalistes principis del XX. S'hi veu en un primer pla un guàrdia civil a cavall amb un obrer a terra, als peus de l'animal, i de fons més agents policials dispersant una protesta obrera amb el teló de fons de les fàbriques. 

Atacs 

De fet, moltes de les Sobrecàrregues han generat debat i polèmica i, en alguns casos, han estat objecte d'atacs, i no pas bretolades, atenent al fet que al darrere hi havia una finalitat política. Precisament, la que va generar accions més contundents va ser la del ja anomenat Quim Domene, que amb el títol 155 presenta la manada posava al peus dels cavalls muntats per Felip VI, i els líders de Ciutadans, el PSOE, el PP i Vox, l'escultura Catalunya de Josep Clarà --un nu de dona d'estil clàssic--. 

També s'ha atacat les obres de Jaume Bach i Dolors Russinyol, la de Xevi Prat, on sobreposa el lema Ni oblit, ni perdó a l'original, i la de Claudi Casanovas, que és la que va iniciar el cicle. Aquesta obra es va cedir i exposar a l'exterior del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) i uns desconeguts la van destrossar tot i haver d'accedir al recinte saltant una tanca. 

Des de la primera Sobrecàrrega, la de Casanovas, on es veia un jove amb una senyera substituint el guàrdia civil a cavall, hi ha hagut recreacions per a tots els gustos. Així, doncs, qui ha passat pel davant de Can Joanetes ha vist cartells electorals del rei amb el lema Vota Felipe VI. Siempre ganamos (Ferran Coves); una màquina de trinxar fruita (Àlex Nogué); el polèmic retrat del rei emèrit amb fletxes clavades amb què Roc Blackblock va reclamar la llibertat de Pablo Hasél; la cara de Felip VI feta amb retrats de dictadors, obra de la mateixa Assemblea de la Garrotxa; La càrrega amb un pot de Fairy Ultra en primer terme (Antonio Ortega), o, per citar-ne una més, el guàrdia civil original amb la bandera del PSC a la mà (A. Bach). 

Fins i tot, s'han utilitzat obres considerades germanes per la temàtica, com el cas de la barreja amb una obra de Goya Duelo a garrotazos, on Jaume Bach va pintar els dos que es barallen amb les cares d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, o d'altres com L'escorxament de Sisamnes (1498) de Gerard David, on el col·lectiu La Matraca posava la cara del rei, líders de la dreta i la ultradreta espanyola i la policia o l'actual, i obra col·lectiva de l'Assemblea de la Garrotyxa, amb el quadre Quarto Stato del pintor italià Giuseppe Pellizza, on es veu un grup d'obrers sortint de la fàbrica i els han posat pins reivindicatius. 

Quasi quatre anys d'activisme artístic, i la reivindicació continua.