Denúncia dels Comitès Anarquistes dels Països Catalans i suport llibertari a la vaga estudiantil a instituts i universitats per aturar la Llei Castells el dijous 16 desembre
El ministre d'Universitats, Manuel Castells, el maig de 1962 delatà Jordi Conill Valls i així es provocà la detenció del nucli a Barcelona de la FIJL el setembre de 1962
Aquest ministre vol desarticular el moviment estudiantil i criminalitzar tots els mecanismes de protesta a través de la por a les represàlies, a més d'amenaçar amb la vulneració de drets tan importants com la llibertat d'expressió, d'associació i de manifestació
Revelem que segons el Butlletí de la Direcció General de Seguretat/Comissaria General d'Investigació Social (Madrid, 20/09/1962, Registre de Sortida núm. 9874/XXV), titulat 'La campaña terrorista en España y las actividades de la Euzkadi Ta Askatasuna (E.T.A.) en relación con E.S.B.A. (F.L.P.)', el que l'actual ministre d'Universitats del Govern espanyol (format pel PSOE i Unides Podem i presidit per Pedro Sánchez), Manuel Castells Oliván (Hellín, 09/02/1942), fou el responsable de la cerca i captura de Jordi Cunill Valls en el decurs de les relacions a Barcelona entre el Front d'Alliberament Popular (El Felipe, FLP) i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Així, a la pàgina 9 del butlletí policial franquista al tractar de la relació política entre aquella ETA de 1962 i ESBA-FLP aleshores es deixa anar que hi havia un apropament del FLP amb "la fracción política de la CNT, denominada J.J.L.L. (Juventudes Libertarias)". A la pàgina 10, s'esmenta a Barcelona l'existència de tres persones relacionades amb el FLP, concretament hi ha els noms i domicilis de Josep Sabaté (carrer Tamarit, núm. 158) i Esperança Dols (carrer Salas i Ferrer, núm. 33), també Jordi Conill, sense constar-hi un domicili. A la pàgina 15 hi consten dades sobre Conill també anteriors a la seva detenció aquell més de setembre (el 20 de setembre encara estava reclòs a les dependències policials barcelonines de Via Laietana i no estava finalitzat l'atestat). A la pàgina 14 es diu que Manuel Castells Oliván ("El Nieto") "miembro permanente del F.L.P. [...], elemento activista y muy destacado en la Organización, Jefe, comoya se dice, del F.L.P. en Barcelona, entre cuya ciudad y la capital francesa realiza frecuentes viajes [...]. Hermano de Irene, filocomunista, estudiante en la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona, la cual ha estado detenida recientemente". A la pàgina 15 es descriu Manuel Castells Oliván: "Està considerado como muy inteligente y preparadísimo. Como dato interesantísimo se señala que recibe su correspondencia y cantidades de dinero desde Barcelona en la Oficina de Turismo de París". I segueix: "Por manifestaciones de Castells Oliván se ha sabido que los autores del acto de sabotaje contra el tendido electrico de Manresa, en el mes de julio pasado, fueron cinco o seis individuos encuadrados en una organización clandestina que corresponde a las siglas M.R.P., que debe ser Movimiento de Resistencia Popular, capitaneados por un sujeto que se hace llamar Yordi Cubil o Cunil (sic); cuyo nombre es Jorge, universitario, de unos 24 años, al parecer catalán, muy conocido de Castells Oliván".
Segons relatà el mateix Jordi Conill quan tornava a Barcelona per Puigcerdà (Baixa Cerdanya) el 2 setembre de 1962, després d'haver participat a l'exili en una conferència de la FIJL, va ser detingut, fallant els mecanismes de seguretat. Fou torturat a la Prefectura de Via Laietana de Barcelona per policies de la Brigada Político-Social.
Afirmà que prèviament al seu arrest policial a Barcelona hi havia hagut unes detencions de membres del FLP i que d'aquests havia sortit el seu nom en el decurs dels interrogatoris. Hi havia relacions polítiques entre el FLP i ell mateix de part de les Joventuts Llibertaris de Catalunya. A més, en una detenció anterior, el maig d'aquell any, del FLP a Barcelona ja havia sortit el seu nom.
En el consell de guerra sumaríssim el fiscal militar sol·licità la pena de mort acusat falsament d'haver col·locat el 12 d'agost de 1962 una bomba a la basílica del Valle de los Caídos, fet que provocà una forta mobilització internacional: Josep Benet Morell, l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarré Jané i el cardenal arquebisbe de Milà (Llombardia) Giovanni Battista Montini (futur papa Pau VI) --després que el «Gruppo Giovanile Libertario» de Milà realitzés el segrest sense sang de Jaime Corro Beneyto, comte d'Altea i cònsol general d'Espanya a la capital llombarda-- demanaren la commutació de la pena de mort.
Jutjat en consell de guerra el 22 de setembre de 1962, va ser condemnat a 30 anys i un dia de presó (dos altres militants de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, Marcelino Giménez Cubas a 15 i Antonio Mur Peirón a 18 anys). Durant el consell de guerra, Conill i els seis companys mantingueren una actitud ferma, rebel i tot assumint la seva militància llibertària i negant la participació en actes de sabotatge de l'òrgan secret Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (BI/CIL).
Tots tres van ser rejutjats el 5 d'octubre de 1962 a Madrid pel Consell Suprem de Justícia Militar que va confirmar les penes i incrementà a 25 anys la de Marcelino Giménez Cubas.
Vaga general estudiantil el 16 de setembre contra la Llei Castells
Hi ha convocada una vaga estudiantil a instituts i universitats el dijous 16 desembre contra la denominada Llei Castells. Es tracta d'una llei orgànica de reforma universitària impulsada pel ministre Manuel Castells i redactada dins el marc Universidades 2030, l'agenda dissenyada pel Govern espanyol amb l'objectiu d'acostar-se al model educatiu neoliberal promogut per la Unió Europea, presenta com una llei suposadament progressista, moderna i adaptada als canvis que ha patit la societat. Però lluny d'això, la Llei Castells edifica una Universitat subordinada a les exigències del mercat i governada per la voluntat de les empreses, retalla enormement la representativitat i el poder de decisió de les estudiants alhora que omet qüestions tan importants com la llengua, les pràctiques remunerades o l'accés a la universitat. En definitiva, suposa una greu amenaça pel sistema educatiu i universitari dels Països Catalans. A més a més, s'ha construït i es pretén tirar endavant sense tenir en compte la opinió del conjunt de la comunitat universitària.
Aquesta Llei no ve sola, sinó que va de la mà de la Llei de Convivència Universitària (LCU), la qual pretén actualitzar les normes de convivència als centres universitaris. Aquesta, es reivindica com una llei que aposta per la mediació dels conflictes (d'aquí el nom de "convivència universitària") i garanteix els drets fonamentals de les estudiants. Analitzant-la, però, queda clar que es tracta d'un intent directe de desarticular el Moviment Estudiantil i de criminalitzar tots els nostres mecanismes de protesta a través de la por a les represàlies, a més d'amenaçar amb la vulneració de drets tan importants com la llibertat d'expressió, d'associació i de manifestació.
Països Catalans, 16 de novembre de 2021.
COMITÈS ANARQUISTES DELS PAÏSOS CATALANS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada