Unes 7000 persones participen a la Marxa del Nord de l'ANC per reclamar que s'implanti el "mandat de l'1-O"

Unes 7000 persones participen a la Marxa del Nord de l'ANC per reclamar que s'implanti el "mandat de l'1-O" 

A Girona, les i els manifestants han desplegat una gran estelada a la seu de la Delegació de la Generalitat i col·locat clavells al Col·legi Verd 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Sant Julià de Ramis / Girona / Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) 02/10/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, unes 7000 persones han participat a la Marxa del Nord convocada per l'ANC per reclamar la fi de la repressió i que s'implanti el "mandat de l'1-O". Una marxa que ha sortit de Sant Julià de Ramis amb un miler de persones, però que ha anat agrupant més gent durant el recorregut fins arribar a l'entrada de Girona, ja amb 3000 persones. Un cop a la ciutat de Girona, la marxa  ha empaperat la seu de la Delegació de la Generalitat i s'ha desplegat una gran estelada a la façana de l'edifici. Després la gent s'ha desplaçat fins al Col·legi Verd --on la Policia Nacional espanyola va carregar fa quatre anys-- per deixar-hi mig miler de clavells. L'assistència ha reclamat que s'implanti el mandat de l'1 d'octubre o que es tiri endavant un nou referèndum. 

Equipats amb estelades i pancartes, milers de persones han iniciat la marxa en la que també hi ha participat el President Quim Torra i que ha rebut la visita de la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzié. Després de saludar els assistents, Paluzié s'ha desplaçat a la marxa que s'ha convocat entre Vinarós i Sant Carles de la Ràpita. 

Carme Noguer és de Llançà i a les vuit del matí ha sortit de Sant Julià de Ramis per cobrir els 14 quilòmetres fins a Aiguaviva. Explica que ho fa "per convicció" i diu que cal que se celebri un nou referèndum, però també s'ha de "recordar l'1 d'octubre i tot el que va significar". En el mateix sentit s'expressa Mariona Ponsatí. És de Banyoles i aquest dissabte ha deixat les seves dues filles per anar a fer la caminada per commemorar el quart aniversari del referèndum. "Encara m'emociono quan hi penso i crec que és molt important fer notar que encara hi som i fer saber el que sentim", ha remarcat. Com ella, Anna Puig, una veïna de Girona que s'ha afegit a la marxa a quarts de deu del matí quan ha passat per la ciutat. Puig reconeix que viu l'actual situació "amb resignació" i creu que s'ha de "confiar" en el Consell per la República. "Arribarà un moment i ens hem de preparar", ha assenyalat. Carme Huete, en canvi, explica que el principal motiu pel que estava a la marxa és per reivindicar "que vam guanyar" i per exigir als actuals representants al Parlament de Catalunya que "facin la independència". "És el que vam decidir el 2017 i no ho podem oblidar", destaca. 

Un cop la manifestació ha arribat a Aiguaviva, ha estat el moment dels parlaments. Aleshores, els informatius de TV3 han informat que s'havien aplegat unes 7.000.  

Amb una pista poliesportiva plena a vessar, l'assistència ha cridat consignes en favor de la independència i contra el Govern espanyol. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat que "no vindran solucions màgiques de no sé on" i per tant "caldrà tornar-ho a fer". 

Madrenas ha precedit a Marc Puigtió i Josep Pinsach, alcaldes de Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. També han parlat Jordi Pesarodona i Carme Renedo com a persones afectades per processos judicials arran de l'1-O i Blanca Llovet i David Fernández en nom d'Òmnium Cultural i ANC.