Les comarques gironines no volen oblidar l’1 d’octubre 2017

Les comarques gironines no volen oblidar l'1 d'octubre 2017

La manifestació a Girona convocada pels CDR aplega 700 persones 

Els quatre acusats pels actes de l'1 octubre del 2018 seran processats el 2022 

Marxa de torxes i murals, complements festius 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gironès, comtat de Girona) 02/10/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que la jornada de l'1 d'octubre del 2017 a les comarques gironines no vol ser oblidada. Ahir, i a diverses poblacions d'aquest territori es van organitzar actes commemoratius, combatius i reivindicatius que volien anar més enllà de l'homenatge per mantenir viu el seu llegat. 

Marxa de torxes a la Tallada d'Empordà (Baix Ter/Terraprim, Baix Empordà, comtat d'Empúries); murals a Cornellà del Terri (la Vall del Terri, Pla de l'Estany, comtat de Girona), concentracions a davant la seu de la Delegació de la Generalitat a Girona, una nova consulta a Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), encartellament de diferents punts de votació de l'1-O a Girona per commemorar el quart aniversari de la celebració del referèndum i, a la tarda, una mobilització amb unes 700 persones pels carrers de Girona a càrrec dels CDR, a més d'unes 200 més pels carrers de Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de Cabrera, comtat de Girona). Aquestes són algunes de les mostres que es van repartir per les comarques gironines. 

A la ciutat de Girona, ahir a la tarda, la manifestació convocada pels CDR --al llarg de Catalunya-- va aplegar 700 persones. La concentració va començar al davant de la seu a Girona de la Generalitat, on els organitzadors van reivindicar aquesta data com "una de les pàgines més importants de la nostra història recent", afegint-hi: "Nosaltres vam decidir. Polítics traïdors." Les i els manifestants van fer un llarg recorregut per diversos barris de la ciutat, que van portar de corcoll la policia. Finalment, la concentració va arribar a davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol, on es van cremar imatges amb els logotips dels cossos policials i les sigles dels partits independentistes, ERC, JxCat i la CUP.  

A Cornellà del Terri per commemorar l'1-O, aquest any l'Ajuntament va organitzar, entre altres actes, una repintada dels murals independentistes elaborats al poble i que s'havien anat deteriorant, en part, perquè havien estat objecte d'atacs unionistes. Hi van prendre part un centenar de voluntaris. També es va llegir un manifest i Las Balas i la Coral de la Vall del Terri van oferir unes actuacions. Com que l'aniversari del referèndum aquest cop coincidia amb l'inici de la Fira de l'All, els actes van tenir lloc el dijous al vespre. En aquest municipi és on el President Carles Puigdemont va acabar votant, després de no poder-ho fer a Sant Julià de Ramis --on li corresponia-- i d'esquivar una persecució policial. 

Reivindicacions 

Les concentracions, però, ja van començar al matí quan membres de l'Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) van voler reprendre les protestes a l'escala de la seu a Girona de la Delegació de la Generalitat, coincidint amb el quart aniversari. Un centenar de treballadores i treballadors s'hi van concentrar per reclamar que "es deixi de perseguir judicialment el Govern legítim". 

Els quatre, a judici 

Després de tres anys d'espera, els acusats pels talls del TAV a Girona l'1 d'octubre del 2018 seran finalment processats el 10 de març del 2022. El ministeri fiscal els demana quatre anys de presó per a cadascun i una responsabilitat civil de 62.000 euros.  

Crema de pneumàtics al terme de Porqueres  

D'altra banda, una crema de pneumàtics a primera hora del matí a la variant de Banyoles (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) de la C-66, al terme de Porqueres (Pla de l'Estany, comtat de Besalú), va obligar a intervenir els bombers i els Mossos d'Esquadra. 

Reivindicar el mandat de l'1-O 

Llegim al Diari de Girona que centenars de persones es van manifestar ahir al vespre pels carrers de Girona per reivindicar el mandat de l'1-O. La mobilització, convocada pels CDR, va començar davant de la seu a Girona de la Delegació del Govern de la Generalitat i sota la pancarta «Nosaltres vam decidir. Polítics traïdors» van fer un llarg recorregut per diversos barris de la ciutat, que van portar de corcoll la policia. Finalment, la concentració va arribar davant la seu de la Subdelegació del govern espanyol. Allà, alguns dels congregats van encendre espelmes enmig de Jaume I van cremar imatges amb els logotips dels cossos policials i les sigles dels partits independentistes, ERC, JxCat i la CUP. També van llençar alguns petards i van cridar consignes contra el cordó dels Mossos. 

La concentració es va iniciar davant la seu a Girona de la Delegació de la Generalitat amb la lectura d'un manifest i la crida de consignes com «Ni oblit ni perdó!». «Ni taules, ni indults, ni negociació. L'única via és la ruptura i si el Govern no és capaç, que s'aparti. Sense desobediència no hi ha independència», van reblar. 

Després, la manifestació va enfilar Jaume I i, contra tot pronòstic, enlloc de dirigir-se cap a la seu de la Subdelegació del Govern espanyol, va continur per Marquès de Camps i el carrer Santa Eugènia. La ruta per diversos carrers del barri de la Devesa va portar de corcoll a la policia, que va propiciar que fossin les i els manifestants  qui tallessin el trànsit. 

De fet, els Mossos havien blindat els jutjats i la seu de la Subdelegació del Govern espanyol però, en veure que canviaven el recorregut, van desviar diverses furgonetes policials cap a l'estació de l'AVE. Finalment i enmig de crits de «Fora les forces d'ocupació» i «Ho tornarem a fer», les i els manifestants van passar per davant dels jutjats i van tornar a Jaume I fins arribar a la seu de la Subdelegació del Govern espanyo. Un cop allà, va enganxar la pancarta que encapçalava la manifestació a les tanques que hi havia instal·lat la policia i van encendre espelmes en plena via. Després, els CDR van començar a cremar imatges amb els logotips dels diferents cossos policials, polítics com Mariano Rajoy, institucions i també partits independentistes. 

Els convocants van dissoldre la convocatòria quan faltaven pocs minuts per les nou del vespre però alguns dels congregats van continuar cantant consignes en contra de la policia i van llençar alguns petards al cordó policial. La manifestació es va acabar sense incidents. 

Tallada la variant de Banyoles durant dues hores 

A primera hora del matí, un grup de persones amb pancartes reivindicatives en commemoració del quart aniversari de l'1-O van encendre pneumàtics i van tallar la variant de Banyoles durant dues hores. 

També al matí, els CDR van encartellar els diferents punts de votació de l'1-O a Girona per commemorar el quart aniversari de la celebració del referèndum. Els cartells portaven com a lema «Aquí vam votar. Aquí vam guanyar», acompanyat de la imatge d'una urna, i es van penjar en espais com el Col·legi Verd, el pavelló de Santa Eugènia, el Col·legi Eiximenis, el Bruguera i diversos centres cívics. En un escrit a les xarxes, recordaven que fa quatre anys d'aquell dia en què van «guanyar tot defensant les urnes i els vots». «Polítics, feu efectiu el resultat de les urnes i si no sou capaços, sigueu honestos i plegueu! Salut i República!». 

D'altra banda, un centenar de treballadores i treballadors de la Generalitat van tornar a concentrar-se ahir, després d'uns mesos sense fer-ho i per reclamar que «es deixi de perseguir judicialment el Govern legítim». Es tracta de membres de l'Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), que van reprendre les protestes, coincidint amb el quart aniversari de l'1-O. La portaveu de l'ADIC a Girona, Montse Fuster, va demanar que es torni a fer visible «la força i les reivindicacions» del col·lectiu, alhora que demanava «que s'acabi la repressió». A l'acte hi va participat la delegada del Govern de la generalitat a Girona, Laia Cañigueral, que va recordar la «fita» de l'1-O i va reclamar «unitat» a l'independentisme. Davant la concentració, les i els membres de l'ADIC va col·locar una pancarta on es llegia «Unitat, Desobediència, Independència», que acompanyava una senyera. A més, els assistents portaven diversos cartells amb lemes com: «A més repressió, més determinació», «Ara més que mai independència» o «No normalitzem la seva cordialitat». 

La portaveu de l'ADIC a Girona, Montse Fuster, va destacar «la importància» de les concentracions que tornaran a fer cada divendres a les escales de l'entrada de la seu de la Generalitat a Girona. «Estem convençuts que cal tornar a sortir al carrer», va reblar Fuster, que va tenir un record per una de les treballadores, que ha mort recentment. 

Per la seva banda, la delegada del Govern de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, va remarcar que «l'objectiu comú és la independència» i va assenyalar que s'aconseguirà «si estem tots junts». «L'1 d'octubre va ser un èxit col·lectiu entre la ciutadania i les institucions. Hem d'estar orgullosos del que es va aconseguir i és el que hem de tornar a repetir», va remarcar. La delegada del Govern de la Generalitat a Girona va tancar la seva intervenció assenyalant la importància de demostrar que l'independentisme «està fort» i que «perseverarà» en les seves aspiracions. «Estem teixint les aliances per treballar plegats, units. Així que, tothom a treballar!», va concloure.