divendres, 15 d’octubre del 2021

Josep Caixal Llauradó

Josep Caixal Llauradó

Josep Caixal Llauradó



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 d'octubre de 1962 mor a Rosario (Santa Fe, Argentina) l'anarcosindicalista Josep Caixal Llauradó. Havia nascut en 1892 a Reus (Baix Camp) 

En el marc del procés revolucionari, el 22 d'octubre de 1936 va ser nomenat regidor per la CNT-AIT del Consell Municipal de Tarragona 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'hagué d'enrolar en les Companyies de Treballadors Estrangers 

Josep Caixal Llauradó: El 15 d'octubre de 1962 mor a Rosario (Santa Fe, Argentina) l'anarcosindicalista Josep Caixal Llauradó. Havia nascut en 1892 a Reus (Baix Camp).  

Cambrer de professió, en 1921 s'afilià al Sindicat de Gastronomia de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Tarragona (Tarragonès, Catalunya).  

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera realitzà gestions amb l'advocat Cañellas per aconseguir l'alliberament de Joan García Oliver, amb qui mantingué relacions durant un temps.  

El març de 1923, amb J. Roig, va ser nominat tresorer del Comitè Pro-Presos de Tarragona.  

Durant la revolució col·lectivista autogestionària va ser membre del Comitè de Propaganda i Cultura de la Federació Local de la CNT-AIT de Tarragona.  

El 22 d'octubre de 1936 va ser nomenat regidor del Consell Municipal de Tarragona.  

Delegat del Consell Comarcal de la CNT-AIT, el maig de 1937 fou un dels fundadors de la cooperativa de consum «La Reguladora de Vendes. CNT».  

En aquests anys col·laborà en Solidaridad Obrera.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí diversos camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'hagué d'enrolar en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exii de Montpelhièr (Erau, Occitània) i en Solidaritat Internacional Antifeixista.  

En 1955 es reuní amb la seva filla Natalia a l'Argentina, integrant-se en el nucli confederal de la CNT de Rosario. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada