Nord-est Llibertari: Eleuterio Quintanilla Prieto

diumenge, 24 d’octubre del 2021

Eleuterio Quintanilla Prieto

Eleuterio Quintanilla Prieto [IISH]

El 25 d'octubre de 2017 es publicà que "el 25 d'octubre de 1886 neix a Xixón el pedagog, anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Eleuterio Quintanilla Prieto", Ara tenim més dades: El 24 d'octubre --el certificat de defunció cita erròniament el 22 d'octubre-- de 1886 neix a Xión (Astúries) el pedagog, anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Eleuterio Quintanilla Prieto.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 24 d'octubre --el certificat de defunció cita erròniament el 22 d'octubre-- de 1886 neix a Xixón (Astúries) el pedagog, anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Eleuterio Quintanilla Prieto

Al capdavant d'una colònia infantil, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí el camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, establert pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, fins que junt amb Juan Zafón Bayo i Eduard Josep Esteve va ser destinat a una de les Companyies de Treballadors Estrangers, prop de la frontera belga i després al Loire, on restà fins al 1943, temps que va esmerçar en escriure Emocionario del destierro, una obra molt emotiva

Eleuterio Quintanilla Prieto: El 24 d'octubre --el certificat de defunció cita erròniament el 22 d'octubre-- de 1886 neix a Xixón (Astúries) el pedagog, anarquista, anarcosindicalista i francmaçó Eleuterio Quintanilla Prieto. De família obrera i nombrosa, el seu pare es deia Paulino Quintanilla Pozada, conserge del mercat central d'hortalisses, i seva mare, Asunción Prieto Sampedro, treballava en una fàbrica de tabacs.

Va cursar estudis primaris en una escola gratuïta «La Càtedra» i des dels 13 anys va fer feina d'aprenent de xocolater amb un patró que el va animar a continuar estudiant, cosa que va fer a l'Ateneu Obrer, on des del 1904 va aprendre diverses llengües (italià, francès, anglès, esperanto).

Entre 1904 i 1905 comença a participar en el moviment obrer com a orador a Mieres (Astúries), sempre defensant l'anarquisme social, i va col·laborar en la premsa llibertària de la regió (Tiempos Nuevos).

La seva companya fou Consuelo Sotura. Eleuterio Quintanilla va morir el 18 de gener de 1966 al seu domicili de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).

Actualment, un carrer de la seva ciutat natal porta el seu nom.

Per llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Eleuterio+Quintanilla+Prieto].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...