Nord-est Llibertari: Concentració a Salt per reclamar comptadors socials d'aigua per a 27 famílies vulnerables que viuen en pisos ocupats

dimecres, 20 d’octubre del 2021

Concentració a Salt per reclamar comptadors socials d'aigua per a 27 famílies vulnerables que viuen en pisos ocupats

Concentració a Salt per reclamar comptadors socials d'aigua per a 27 famílies vulnerables que viuen en pisos ocupats

Una desena de persones s'han concentrat davant l'ajuntament, convocades pel Sindica d'Habitatge local

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès, comtat de Girona) 20/10/2021.- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies,

una desena de persones s'han concentrat davant l'ajuntament de Salt (Gironès, comtat de Girona) per reclamar comptadors socials per l'aigua per a 27 famílies vulnerables que viuen en pisos ocupats al municipi. Les persones afectades han presentat instàncies i des del Sindicat d'Habitatge de Salt asseguren que no han ocupat els habitatges per «plaer» sinó per «necessitat». També diuen voler pagar els subministraments, però que l'Ajuntament no els posa facilitats. És el cas de la Henda Trawally, que té cinc fills i està divorciada. «He buscat pis, però no ho he aconseguit i com que no tenia alternativa, he ocupat un pis», explica. Des de l'Ajuntament diuen que estudiaran «cas per cas» i recorden que en els últims dos anys n'han instal·lat 13 comptadors d'aquest tipus.

"Si ens posen un comptador social podrem pagar la nostra aigua i la llum. Ho necessitem de veritat, no pots tenir una família sense aigua i sense llum, agafant-la del carrer", diu Henda. Ella té la llum punxada "gràcies" a una veïna que l'ajuda però hi ha moltes altres famílies de Salt que estan en una situació similar i sense aquest recurs.

Aquest és un dels casos que aquest dimecres han denunciat davant de l'Ajuntament de Salt, on han entrat instàncies reclamant comptadors socials d'aigua per a famílies vulnerables que viuen en pisos ocupats.

El cas de la Henda és un del 27 que el Sindicat de l'Habitatge denuncia i per al qual demana solucions a l'Ajuntament. Des del sindicat, asseguren que "l'aigua és un dret, no un luxe!" i que no els fan cas. "Exactament per quin motiu no ens ajudeu com fan altres municipis com Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Girona. Terrassa o Manresa?. És tant, demanar aigua?", es pregunten.

Henda assegura que s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per reclamar solucions i que no els han dit perquè no els faciliten aquests comptadors. "Volem saber per què", insisteix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...