Nord-est Llibertari: Bernat Merino Peris

dimarts, 28 de setembre del 2021

Bernat Merino Peris

Bernard Merino Peris en el Congrés de la SAC (Estocolm, 1953)

El 3 de març de 2016 es publicà que "el 3 de març de 1988 mor a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) l'anarcosindicalista Bernat Merino Peris, més conegut com Nardo. Havia nascut en 1912 a València (País Valencià)". Ara tenim més dades: el 28 de setembre de 1912 neix a València l'anarquista i anarcosindicalista Bernat Merino Peris.

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 28 de setembre de 1912 neix a València l'anarquista i anarcosindicalista Bernat Merino Peris, més conegut com Nardo

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, el final de la guerra l'agafà a Alacant (Alacantí, País Valencià) i pogué passà la frontera del Pirineu, camí de l'exili, després de creuar els Països Catalans i aleshores patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier

Quan es jubilà s'instal·là a Ceret (Vallespir) i assistí a congressos i conferències confederals i d'exiliats.

En morir Franco creuà el Pirineu per assistir a actes del moviment llibertari

Bernat Merino Peris: El 28 de setembre de 1912 neix a València (l'Horta de València, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Bernat Merino Peris, més conegut com Nardo. Sos pares es deien Bernat Merino i Benvinguda Peris.

Paleta de professió, de molt jove començà a militar en el Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de València.

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, el final de la guerra l'agafà a Alacant (Alacantí, País Valencià) i pogué passà la frontera del Pirineu, camí de l'exili, després de creuar els Països Catalans i aleshores patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.

La seva companya fou Simona Brunet. Bernat Merino Peris va morir el 3 de març de 1988 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).

Els Arxius Cinematogràfics de la Resistència de Torí (Piemont) conserven una entrevista filmada seva,

Per llegir la seva biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Bernat+Merino+Peris].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...