André Arru (dreta) amb un company txec (1942)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de setembre de 1911 neix a Bordèu el militant anarquista, pacifista insubmís i lliurepensador Jean-René Gaston Saulière, més conegut com André Arru
Durant la Segona Guerra Mundial interimperista s'establí a Marselha amb documentació d'André Arru i es desplaçà a Perpinyà i Tolosa de Llenguadoc
André Arru (Jean-René Gaston Saulière): El 6 de setembre de 1911 neix a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) el militant anarquista, pacifista insubmís i lliurepensador Jean-René Gaston Saulière, més conegut com André Arru. El seu pare es deia Louis Saulière, empleat comercial, i la seva mare, Gabrielle Boirie, modista.
En 1914 la seva mare es va instal·lar a París (Illa de França) per ser més a prop del seu marit, mobilitzat, i va confiar el seu fill als avis materns.
El seu pare va ser nomenat agent d'enllaç i va morir durant la seva primera sortida el 30 de maig de 1916, esdevenint Jean-René orfe de guerra (adoptat per l'Estat el 4 de març de 1919).
Quan tenia sis anys la seva mare el va porta a París i alguns mesos després marxaran a Bordèu.
Amb 13 anys començarà a treballar i dos anys més tard s'independitzarà.
Va fer el servei militar als 21 anys, amb les idees clarament antimilitaristes.
Escoltant les conferències de Sébastien Faure en 1933 va esdevenir anarquista individualista i el porten a participar en el grup llibertari dels germans Aristide i Paul Lapeyre.
El 7 de gener de 1937 es casà amb Colette Tilleux, de qui es va divorciar el 16 de juny de 1948.
Entre 1938 i 1939 va militar en les Joventuts Llibertàries i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), participant activament en la campanya internacional de suport a la revolució col·lectivista autogestionària de l'estiu de 1936 a la Península.
En 1939 va rebutjar respondre a l'ordre de mobilització.
Buscat per insubmissió, va marxar, amb la cartilla militar falsificada d'un amic llicenciat que responia al nom de Marcel-André Arru, a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on va crear un grup anarquista clandestí i d'ajuda a les persones perseguides especialitzat en fer documents falsos i en l'edició de propaganda. El grup, que es reunia al seu taller de bicicletes del bari de Saint-Loup, va ser freqüentat per Volin, també refugiat a Marselha, a més d'altres exiliats senegalesos, jueus russos, italians, espanyols i d'altres nacionalitats o orígens.
El juny de 1943 publicà a Marsella, amb Volin, el periòdic anarquista clandestí La Raison.
Parlava i escrivia a la perfecció el castellà i l'anglès, i va estudiar el rus i l'alemany.
Es desplaçà a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló).
El 19 de juliol de 1943 va participar a les afores de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) a un congrés anarquista clandestí, però el 3 d'agost de 1943 va ser detingut a Marselha i empresonat amb Paul Chauvet. Transferit a la presó d'Ais de Provença (Boques del Roine, Provença, Occitània), va poder fugir durant la nit del 24 al 25 d'abril de 1944 gràcies a l'acció del grup Francs Tireurs Partisans (FTP, Franctiradors Partisans) de la Resistència.
A Tolosa de Llenuadoc, des de finals a juny a agost, data de l'alliberament de la ciutat, va difondre el pamflet «Manifest dels grups llibertaris de tendència anarcosindicalista», i entre el 29 i el 30 d'octubre de 1944 prendrà part en el precongrés d'Agen (Òlt e Garona, Nova Aquitània, Occitània) amb la finalitat de reconstruir el moviment llibertari.
Sempre sota el pseudònim d'André Arru, va ser entre 1944 i 1945 el representant a la República Francesa de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), i també el secretari de propaganda de les Joventuts Sindicalistes Revolucionàries.
En 1945 va retornar a Marselha i reprendrà el seu ofici de reparació de bicicletes.
En 1947 va ser jutjat per un Tribunal Militar pel seu delicte d'insubmissió i va ser absolt a causa del suport que havia ofert a les persones perseguides durant l'ocupació alemanya, i va reprendre la seva autèntica identitat, però conservant-la per a la militància.
L'1 de desembre de 1953 es casà a Marselha amb Simone Élise Lucie Ratour, de qui es va divorciar el 15 de març de 1960.
En 1959 va fundar la Unió dels Pacifistes de Provença (UPP) i alguns anys més tard de la Unió dels Pacifistes de França (UPF).
Com a membre del Lliure Pensament de Bouches-du-Rhône, va participar entre 1963 i 1966 en els treballs de la Federació Nacional dels Lliurepensadors.
Va realitzar l'exposició itinerant «De l'esclavatge vers la Llibertat» i entre 1968 i 1982 va animar la revista La Libre Pensée des Bouches-du-Rhône.
Va impartir nombroses conferències en diverses localitats de l'Estat francès sobre temes diversos: Anarquia, problemes socials, Comuna de París de 1871, llibertat sexual, contracepció, vasectomia, anticlericalisme, ateisme, ensenyament llibertari, escola laica, Ferrer i Guàrdia, Kropotkin, Sade, Stirner i altres.
Com a membre de l'Associació pel Dret a Morir amb Dignitat (ADMD), va organitzar, després d'un accident vascular cerebral sobrevingut l'octubre de 1998, el seu suïcidi voluntari.
Es autor de L'Unique et sa Propriété de Max Stirner; de testimonis sobre la seva insubmissió, publicats en els Butlletins du CIRA; i de nombrosos articles. La seva companya fou Sylvie Élisabeth Sabine Knoerr.
André Arru va morir el 2 de gener de 1999 al seu domicili del X Districte de Marselha.
El 15 d'octubre de 2004 el Centre International de Recherches sur l'Anarchisme (CIRA) va editar el llibre biogràfic Jean-René Saulière dit André Arru, un individualiste solidaire (1911-1999), escrit per Sylvie Knoerr-Saulière i Francis Kaigre.
La seva biblioteca i el seu arxiu es conserva des del 2000 als Arxius Departamentals de Bouches-du-Rhône, i altra part, des de 2001, a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada