dilluns, 16 d’agost del 2021

Pinedes amenaçades a la Costa Brava

Pinedes amenaçades a la Costa Brava 

SOS Costa Brava calcula que n'hi ha una seixantena en risc de desaparèixer i ha impulsat campanyes per preservar-les 

El Pla Director de la Costa Brava ha fet «un triatge dels grans espais a protegir», però ha deixat desprotegides petites pinedes situades a primera línia de mar que podrien desaparèixer «sota el ciment de noves construccions» 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 16/08/2021.- Llegim al Diari de Girona que SOS Costa Brava calcula que al llarg del litoral de l'Alt i Baix Empordà i la Selva marítima hi ha fins a 60 pinedes en risc de desaparèixer, ja que s'hi podrien construir un miler d'habitatges. Segons aquesta entitat, el Pla Director de la Costa Brava, aprovat per la Generalitat fa uns mesos, ha fet «un triatge dels grans espais a protegir», però ha deixat desprotegides petites pinedes situades a primera línia de mar que, segons denuncien, podrien desaparèixer «sota el ciment de noves construccions». 

Es tracta del cas, per exemple, de la Pineda d'en Gori, a Palamós (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona); de les pinedes de la platja de Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) o de la pineda del Port d'Aro, a Castell-Platja d'Aro (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona). Precisament, el dissabte 7 d'agost més de 200 persones es van unir en una cadena humana per tal de salvar aquesta última. Es tracta d'una iniciativa emmarcada dins la campanya Prou ciment, més pinedes. 

Segons assenyalen des de SOS Costa Brava, en l'actual context de crisi climàtica i augment del risc d'incendi, és «insòlit» que «es continuï apostant per més construcció en zones forestals». Al contrari, creuen que cal recuperar activitats agropecuàries per crear barreres naturals de propagació del foc, «no activitats pròpies d'entorns urbans que obliguin els serveis d'extinció a dispersar-se més en cas de foc». És per això que des de SOS Costa Brava demanen als Ajuntaments que reverteixin la desaparició de pinedes i hàbitats naturals, tot desclassificant falsos sols urbans i tornant-los a classificar com a sols no urbanitzables. 

«Salvar les darreres pinedes a primera línia de mar és, sobretot, evitar seguir arrassant la Costa Brava i sobreexplotant els seus recursos», demana SOS Costa Brava.  

Aquestes són algunes de les pinedes en major risc: 

La pineda del Port d'Aro, un espai en perill per l'ampliació de la Marina 

El dissabte 7 d'agost, més de 200 persones van participar en una cadena humana per reclamar que es protegeixi aquesta pineda: «Si no fem res, ben aviat es convertirà en part de la Marina de Port d'Aro, amb 272 amarradors i 403 apartaments a la desembocadura del Ridaura», adverteix SOS Costa Brava. Per això, temen que si s'arrassa aquesta pineda per ampliar la Marina i fer-hi vivendes poden desaparèixer les aus que hi habiten i augmentar la salinització de l'aqüífer del Ridaura, 

Alerta per la pineda Bellafosca i la Pineda d'en Gori 

A Palamós, SOS Costa Brava té localitzades dues zones amb especial risc. La primera és la de Bellafosca, situada a la cala de la Fosca, que segons l'entitat ja està «tocada» perquè fins no fa gaire era un càmping. «Encara estem a temps de salvar-la, però si no fem res, està condemnada a desaparèixer i convertir-se en dotze habitatges unifamiliars i dos blocs plurifamiliars», alerten. Mentrestant, a la Pineda d'en Gori, ja s'hi han construït dos apartaments de luxe i adverteixen que hi ha el risc que se'n faci un tercer, «el que posa més en risc la supervivència de la pineda». 

Les muntanyes de Montcal, a Begur 

A tocar de Puig Montcal, a Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) hi ha previst el desenvolupament d'un nou projecte urbanístic que, segons SOS Costa Brava, suposa «un elevat impacte ambiental i paisatgístic». En aquest cas, tot i ser uns terrenys muntanyencs i forestals, el POUM els classifica com a urbanitzables. «Aquest fet posa encara més en perfill els valors naturals i paisatgístics de Begur i la seva costa», indiquen. De moment, els tribunals han parat les obres d'una construcció dins de l'Espai Natural (PEIN). 

Les pinedes de la platja de Pals 

Segons SOS Costa Brava, les urbanitzacions que hi ha previstes a la platja ocuparien 24 hectàrees de pinedes sobre dunes. Segons denuncien, hi podria haver edificis en alçada que tindrien un «greu impacte» sobre les Basses d'en Coll o la pineda sobre duna del Vaixell, així com a la pineda de Pals. 

Aigua Xelida, Mas d'en Llor, el Canadell i Sant Sebastià 

A Aigua Xelida hi ha prevista la construcció de 33 habitatges de luxe de 300 metres quadrats, que afectarien 33.000 metres quadrats de sòl forestal. El Mas d'en Llor, d'altra banda, és un paratge natural de suredes i alzinars, però al ser considerat un sòl urbà, «està en greu risc de deixar de ser un bosc per convertir-se en un hotel», indica SOS Costa Brava. A la platja del Canadell, mentrestant, hi ha una pineda privada que el POUM de Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona) té previst atravessar amb un vial que consideren «innecessari». «Fent una modificació del planejament aconseguiríem salvar la pineda, però també la platja del Canadell, perquè sense aportacions de sorra la platja desapareixerà», alerten. Finalment, a Sant Sebastià, indiquen que es vol construir la tercera fase d'una urbanització en un terreny no urbanitzable. En total, serien 48 vivendes al costat d'un Espai d'Interès Natural, que causarien «un gran impacte visual, ambiental i paisatgístic» 

Més pinedes amenaçades 

La construcció d'aquest sector suposaria la consolidació d'un continu urbà entre Llançà (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Port de la Selva (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada). Segons adverteix SOS Costa Brava, a més, aquesta zona pot patir un fort risc d'inundació. 

La Farella i Palandriu 

A la pineda de La Farella, rere la platja sota el mateix nom, l'Ajuntament ha proposat un pla de millora urbana que preveu desenvolupar l'última pineda del nucli urbà de Llançà i afegir als dos xalets actuals quatre blocs plurifamiliars amb 64 habitatges, entre altres. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada