Nord-est Llibertari: El Govern francès hauria impedit un vermut a la sotsprefectura de Prada de Conflent per si hi assistia Puigdemont

divendres, 20 d’agost del 2021

El Govern francès hauria impedit un vermut a la sotsprefectura de Prada de Conflent per si hi assistia Puigdemont

El Govern francès hauria impedit un vermut a la sotsprefectura de Prada de Conflent per si hi assistia Puigdemont

Gual detalla els motius del canvi d'ubicació de la recepció de l'Ajuntament

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Prada de Conflent (Conflent, comtat de Conflent) 19/08/2021.- Llegim a El Món que evitar que un edifici del Govern francès sigui un escenari pel president català de l'exili, Carles Puigdemont. Aquest va ser el motiu pel que es va suspendre el vermut que cada any ofereix la vila de Prada de Conflent (Conflent, comtat de Conflent) al rectorat i la comunitat de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Segons ha explicat aquest migdia l'activista i ànima de la UCE Ramon Gual, en la cerimònia de lliurament del premi Canigó a l'alcalde del municipi, Yves Delcor, el Govern francès va impedir que se celebrés la recepció a la seu de la Sotsprefectura de Prada de Conflent, que depèn directament de la Prefectura dels Pirineus Orientals, amb seu a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló). De fet, el prefecte dels Pirineus Orientalsd és el màxim òrgan de representació del poder de la República Francesa a la Catalunya Nord.

Gual ha detallat que s'havia acordat celebrar el tradicional vermut de recepció després de la inauguració de la nova edició de la Universitat Catalana d'Estiu al pati de la sotsprefectura, just a tocar del cinema Lido, on s'inaugurava. El sostprefecte, l'Ajuntament i la UCE ho tenien tot preparat. "Però de París, a través de la Prefectura de Perpinyà, va prohibir fer-ho per si Puigdemont assistia al vermut", ha retret Gual davant la mirada impertèrrita de l'alcalde.

De fet, no és la primera vegada que Puigdemont és protagonista de l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiu. El mateix dia de la inauguració, aquest passat dilluns, tres gendarmes es van presentar a la seu acadèmica, a l'alberg de Vall Roc, a preguntar si el president exiliat assistiria a la Universitat. Fa tres edicions que la policia francesa mostra neguit per la possible (o programada) visita de Puigdemont a la UCE.

Finalment, el vermut es va celebrar a la sala Pessebre de la localitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...