Creix la mortalitat de caixetes (peus de cabrit) i ostres vermelles al nord de la Costa Brava

                                               Zona afectada

Creix la mortalitat de caixetes (peus de cabrit) i ostres vermelles al nord de la Costa Brava 

També s'ha detectat l'afectació d'altres mol·luscs, com el dàtil de mar, a la zona de l'Escala i el Montgrí 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llançà (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) 17/08/2021.- Llegim al Diari de Girona que després de la primera onada de calor d'aquest estiu, s'ha detectat una elevada mortalitat d'Arcanoae, un tipus de mol·lusc comunament anomenat caixetes o peus de cabrit. El punt de partida ha estat a la mar de Llançà (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada), concretament a la platja del Cros i Canyelles. A partir d'aquest moment, un grup d'Amics del Parc Natural de Cap de Creus han posat fil a l'agulla i han estat examinant diferents trams de la costa entre el Port de la Selva (Serra de Rodes/Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Cervera de la Marenda (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló, comtat de Peralada). El resultat ha estat la constatació que, en bona part dels trams examinats, hi ha mortalitats molt elevades de caixetes o peus de cabrit, però també d'ostres, concretament l'ostra vermella (Spondilus gaederopus) i la petita ostra fulla de rosa (Anomia ephippium). 

En el cas dels musclos (Mytillus galloprovincialis), s'han detectat mortalitats dels exemplars més joves, però, aquí, no ens atrevim a posar la mà al foc que l'afectació sigui extraordinària. En alguns llocs sorrencs, s'han trobat fins i tot navalles mortes. Hi ha informació que pel sector de la costa del massís del Montgrí, concretament a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries), també s'ha observat mortalitat de caixetes i dàtils. 

Hi ha hagut anys en què la pujada de la temperatura ha provocat grans mortalitats en sectors situats més cap al sud de la Costa Brava, com va passar l'any 2017 entre Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) i Tossa de Mar (la Selva marítima, la Selva, comtat de Girona), com també a les Illes Balears (2004) o a les Illes Columbretes el 2005... Segons sembla, l'increment sobtat de la temperatura pot ser el factor desencadenant que s'activin alguns organismes patògens com són alguns protozous (Marteilia refringens), bacteris o virus, i causin mortalitats. 

Els ecosistemes són molt fràgils, la pèrdua d'espècies debilita aquesta gran xarxa que ens sosté a tots i no ens interessa que això passi 

El canvi climàtic està succeint i ho fa a una elevada velocitat i que la manera de viure n'és la causa. Les polítiques ambientals no estan a l'altura de les circumstàncies. Per un costat, ens volen vendre cotxes elèctrics i grans parcs eòlics i per l'altra volen ampliar l'aeroport del Prat perquè hi hagi més vols de grans avions que contaminen a matar. Això és totalment incongruent, o ens prenen per tontos o és que realment ho som. Els ecosistemes són molt fràgils, la pèrdua d'espècies debilita aquesta gran xarxa que ens sosté a tots i no ens interessa que això passi. 

Sortosament, avui dia hi ha part de la població que està sensibilitzada i motivada. S'han desenvolupat eines perquè tots hi puguem aportar el nostre gra de sorra. És l'anomenada ciència ciutadana i a partir d'aquí es pot facilitar la feina dels científics aportant dades de les nostres observacions. Aquestes dades seran de gran ajuda per entendre el que està passant aquest estiu (es poden penjar per exemple a Observadors del Mar, al web [www.icm.csic.es/ca/ciencia-ciutadana]). En definitiva, saber si cal salvar els llocs més importants d'aquests ecosistemes marins o, simplement, constatar les extincions locals de les diferents espècies. Cal lluitar i tenir una actitud activa, ho hem de fer per ells, pels que venen darrere nostre. 

Segona onada de calor a la Costa Vermella i a la Costa Brava 

Ara, hem tingut la segona onada de calor i aquesta ha estat més forta, amb temperatures més altes i una durada més llarga. La gent aficionada a posar-se les ulleres i anar a sota aigua podeu ajudar, ja que les dades que s'aportin seran de gran ajuda. 

Registre per zones i anys 

1999, 2003 i 2006, mortalitat documentada d'ostra vermella al litoral peninsular. 2004, mortalitat detectada a les Illes Balears de diferents espècies de bivalves. 2005, Illa Grossa de les Illes Columbretes, hi ha ben documentada una mortalitat: d'una colònia de 720 exemplars, en van sobreviure cinc. 2016, mortalitat d'ostres vermelles (Spondylus gaederopus) al sector sud de la Costa Brava. Al litoral de Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, centenars d'exemplars morts entre els 2 i els 20 metres de fondària. 2019, les nacres Pinna nobilis entren en la llista d'espècies en perill de l'UICN després de detectar-s'hi una estesa mortalitat a la Mediterrània. 

Des del Parc Natural del Cap de Creus, segons va informar RAC1, informen que diferents investigadors universitaris treballen per trobar la causa que ha causat aquesta mortaldat. 

En declaracions a l'emissora, el director del parc, Ponç Feliu, constata que "no sabem ben bé què pot haver passat, però entre les possibles causes que s'estan investigant hi trobem una pujada sobtada de les temperatures de l'aigua del mar, algun episodi ocasional de contaminació o algun bacteri que els estigui perjudicant". 

El responsable de l'empresa Sk Kayak, Pau Calero, deia a RAC1 que "recorda la mortaldat que vam viure fa dos anys amb les nacres, que no en va quedar cap de viva. Alertat per aquests records, vaig posar-me en contacte amb professors i investigadors per esbrinar què passa a les nostres platges". 

Des de Submón, el biòleg marí i doctor en biologia, Manel Gazo afegeix que "a algunes zones de la Mediterrània on es localitza aquest bivalve s'han anat documentant episodis puntuals de mortaldat massiva des del 1980, tot i que per aquesta zona empordanesa no es recorda un cas semblant amb les Arca noae". Es tracta d'un bivalve que viu adherit a les roques de la platja i també a certa profunditat i que passa desapercebut quan està viu, perquè habitualment resta cobert d'algues que dificulten veure'l a simple vista. Però s'ha pogut veure perquè quan es mor desenganxa i s'obre.  

Els exemplars s'han pogut veure a les platges on han arribat amb l'onatge. 

De la situació se n'han fet ressò les ciutadanes i els ciutadans a través de les xarxes socials, i tant aquests com la comunitat científica consideren que és "alarmant" per la gran quantitat d'exemplars afectats.