Nord-est Llibertari: Figueres surt al carrer per denunciar l'assassinat de Samuel Luiz

dimarts, 13 de juliol del 2021

Figueres surt al carrer per denunciar l'assassinat de Samuel Luiz

Figueres surt al carrer per denunciar l'assassinat de Samuel Luiz

300 persones es van concentrar a la plaça de l'ajuntament en un acte organitzat per l'Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 13/07/2021.- Llegim als setmanaris figuerencs AltEmpordà i Hora Nova que el davant el fet que el dissabte 4 de juliol el jove Samuel Luiz va ser assassinat per uns elements a A Coruña (A Coruña, Galícia). Un cas més de LGBTI+fòbia, un més perquè malauradament el col·lectiu LGBTI+ és víctima constant de discursos d'odi que s'acaben traduint en atacs físics. En les darreres setmanes hem vist un munt de notícies massa semblants, sigui a Barcelona, València o Sant Cugat.

El dimecres 8 de juliol, la gent més sensibilitzada de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) va sortir al carrer per dir prou a aquestes agressions homofòbiques i plantar cara a aquests agressors. Unes 300 persones, segons Guàrdia Urbana, es van concentrar a la plaça de l'ajuntament en un acte organitzat per l'Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. «Tothom ha de tenir la llibertat de ser i estimar a qui li doni la gana» va exclamat Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres per ERC.

Tot seguit, l'educadora social i responsable del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal, Elisenda Franco, i l'especialista en polítiques d'igualtat i tècnic referent del Servei d'Atenció Integral LGBTI (SAI) de l'Ajuntament de Figueres, Manuel Nuez, van prendre la paraula.

La Colla Castellera de Figueres també va llegir un manifest de rebuig contra aquestes agressions. Finalment es va deixar el micròfon obert a tothom que volgués dir unes paraules.

Segons el Setmanari Alt Empordà, malgrat que hi havia força gent, calia que hagués sortit molta més gent, havia de sortir tothom a protestar, no només el col·lectiu afectat. Sabem fer tweets i penjar una història a Instagram, però caldria que s'aixequés tothom perquè no calgui fer-ho mai més. PROU LGBTIfòbia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...