Angelo Puddu

Angelo Puddu

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST  

El 26 de juliol de 1909 neix a Gairo Nuovo (Nuoro, Sardenya) l'anarquista i lluitador antifeixista Angelo Puddu 

En 1935 vivia, amb el seu germà Enrico, a València, després d'entrar a la Península per la frontera del Pirineu Oriental  

L'estiu de 1936 lluità a la Guerra Civil com a milicià dins de la «Columna de Ferro» 

Angelo Puddu: El 26 de juliol de 1909 neix a Gairo Nuovo (Nuoro, Sardenya) l'anarquista i lluitador antifeixista Angelo Puddu. El seu pare es deia Daniele Puddu i la seva mare, Maria Rosa Mameli.  

Fill d'una família nombrosa llibertària, ben igual que els seus germans Enrico i Paolo, milità en el moviment anarquista local i, com ells, s'hagué d'expatriar quan els feixistes prengueren el poder.  

El setembre de 1926 passà al Principat de Mònaco i després a territori francès.  

Es guanyà la vida fent de jornaler i de miner.  

Va estar-se per Bèlgica, per Holanda i altres països europeus.  

Amb el seu germà Enrico fou membre del grup Concentrazione di Azione Antifascista (CAF, Concentració d'Acció Antifeixista).  

Treballà a la pedrera de Les Bréguières, a Mogins (Aups Maritims Provença, Occitània), fet que propiciaria la possibilitat d'aconseguir explosius.  

El 7 de gener de 1930 va ser detingut juntament amb el seu germà Enrico i altres dos militants (Giuseppe Lusso i Ercole Mastrodonato) al seu domicili de Villa Fontemaria, a tres quilòmetres de Lo Canet (Aups Maritims, Provença, Occitània), sota l'acusació de formar una banda autora de desvalisaments i d'atemptats contra interessos italians i bancs de la Còsta d'Azur. El 18 de juny de 1930 els germans van ser condemnats a dos anys de presó i a 10 anys de residència obligada per «possessió d'objectes robats», però van ser absolts, per manca de proves, de formar una banda criminal.  

El 30 d'octubre de 1930 va ser condemnat, amb el seu germà Enrico, a Ais (Boques del Roine, Provença, Occitània) a un any de presó i a 10 anys de residència obligada per «possessió d'explosius i portament d'armes» i el 29 de desembre d'aquell any se li va decretar l'expulsió del territori francès.  

En 1935 vivia, amb el seu germà Enrico, a València (l'Horta de València, País Valencià), després d'entrar a la Península per la frontera del Pirineu Oriental.  

L'estiu de 1936 lluità a la Guerra Civil com a milicià dins de la «Columna de Ferro» i va ser ferit a Teruel (Comunidad de Teruel, Teruel, Aragó) i hospitalitzat a Sarrión (Gúdar-Javalambre, Terol, Aragó).  

Mentrestant les autoritats feixistes italianes el van incloure entre els «terroristes subversius».  

Quan la guerra acabava, aconseguí l'abril de 1939 deixà València i arribar a Orà (Algèria), on fou internat en un camp de concentració.  

Es va integrà en les Forces Franceses Lliures (FFL) del general Charles de Gaulle i, després de combatre els nazifeixistes a l'Àfrica septentrional, en 1943 participà en el desembarcament aliat a Salerno (Salerno, Campània).  

Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.