Nord-est Llibertari: El TSJ tomba el contracte d’aigua de la Bisbal d’Empordà amb Sorea

dimecres, 16 de juny del 2021

El TSJ tomba el contracte d’aigua de la Bisbal d’Empordà amb Sorea

El TSJ tomba el contracte d'aigua de la Bisbal d'Empordà amb Sorea

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat el contracte de l'aigua de la Bisbal d'Empordà amb Sorea

Ho ha anunciat l'Ajuntament

D'aquesta manera, la gestió pública de l'aigua al municipi és més a prop

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) 16/06/2021.- Segons Ràdio.Capital.Cat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat el contracte de l'aigua de la Bisbal d'Empordà (Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona) amb Sorea. Ho ha anunciat l'Ajuntament. D'aquesta manera, la gestió pública de l'aigua de la Bisbal d'Empordà està més a prop.

El TSJC ha donat la raó a l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà en el litigi amb Sorea, una empresa d'Agbar.

El 2017, l'equip de govern de l'exalcalde Lluís Sais va anul·lar el contracte de l'aigua amb la intenció de fer-ne una gestió pública. Però l'empresa ho va dur al Jutjat Contenciós-administratiu Núm. 2 de Girona, i la primera sentència, del juny de 2020, va donar la raó a l'empresa.

Però finalment, el TSJ, segons ha explicat l'Ajuntament, els ha donat la raó. Enric Marquès, alcalde de la Bisbal d'Empordà, assegura que "entenen que s'hagi atès el recurs", però que "és probable que Agbar el recorri". Ara, l'Ajuntament fa una crida a l'empresa a negociar com "liquidar el contracte".

Així doncs, cal establir un nou model de gestió d'aigua. Enric Marquès explica que "portar-ho des del propi municipi seria la millor opció, però cal fer un estudi de totes les possibilitats per trobar la que s'adequa més a la Bisbal". Per això, l'alcalde explica que s'ha de crear una comissió de seguiment i realitzar un estudi, entre altres. En total, un procés que podria durar entre sis i vuit mesos.

Al mateix temps, l'any 2014 Sorea va interposar un primer contenciós al considerar insuficient el preu del servei de subministrament d'aigua. L'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Enric Marquès, recorda que aquest litigi continua obert a hores d'ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...