El Primer de Maig arrenca de la lluita dels treballadors nord-americans i europeus per l'escurçament de la jornada de treball. Concretament per aconseguir la jornada de 8 hores.
Als EUA, l'any 1868 s'havia establert la jornada de 8 hores en les empreses i serveis de l'Estat. A partir de llavors la lluita se centrà a aconseguir el mateix en les empreses privades.
L'any 1884, un congrés de la AFL (Federació Americana del Treball) va decidir la celebració d'una jornada de lluita per les 8 hores el dia 1 de maig de 1886.
Es va escollir el dia 1 de maig perquè era el dia en què vencien i es renovaven els contractes anuals de treball, en alguns estats de la Unió.
El dia 1 de maig de 1886 es va esdevenir la jornada de lluita enmig d'un ambient de forta tensió. Hi hagué unes 5.000 vagues i uns 340.000 vaguistes.
Es desenvoluparen greus incidents. A Milwaukee, en una manifestació féu acte de presència la força pública. Els manifestants tiraren pedres i la policia disparà i matà 9 treballadors.
Però els fets principals s'esdevingueren a Chicago. La vaga del dia 1 continuà els dies següents. El dia 3, davant una empresa que havia recorregut a esquirols, s'ajuntaren uns quants milers de treballadors. Hi hagué enfrontaments amb la policia i moriren 6 treballadors, més una cinquantena de ferits.
També a Chicago (Illinois, EUA) se celebrà un míting anarquista (hi havia un nucli important d'anarquistes alemanys). Acabat el míting, la policia volgué intervenir, i una bomba (llançada presumptament per un anarquista alemany) esclatà entre la força pública i matà (o foren ferits de mort) 8 policies. Aleshores la policia disparà a mansalva i caigueren morts uns 50 treballadors.
Aquests fets foren seguits de detencions massives i d'un procés, ple d'irregularitats (testimonis falsos, etc.), en què no es descobrí l'autor del llançament de la bomba, però foren inculpats 8 dirigents anarquistes, que foren condemnats a mort i, finalment, 5 d'ells executats. Alguns anys després es reconeixerien oficialment les irregularitats del procés.
Poc després dels fets de Chicago, el 14 de juliol de 1889 (centenari de la Revolució Francesa), a París, un congrés socialista obrer internacional establia la data del Primer de Maig com a dia de lluita de caràcter internacionalista per les 8 hores de treball i altres millores, al mateix temps que es constituïa la Segona Internacional (Socialista).
A partir del Primer de Maig de 1890, en diversos països europeus i als EUA se celebrà, en formes diverses, la mobilització obrera. Sobretot a París i a Londres hi hagué les concentracions més nombroses.
A Chicago i a París, doncs, va néixer la jornada reivindicativa del Primer de Maig. Si bé als EUA el significat i el contingut del Primer de Maig acabaren passant al Dia del Treball (primer dilluns de setembre), sorgit paral·lelament.
A Catalunya el primer Primer de Maig (de 1890) hi hagué vaga total, míting i manifestació fins a la seu del Govern Civil. Però la mobilització continuà els dies successius, amb incidents, fins el dia 19 de maig. Així mateix al País Basc hi va haver vagues i incidents fins el dia 19. A Madrid, Andalusia, Galícia i altres llocs també hi va haver la mobilització del dia 1, amb la particularitat que els socialistes la traslladaren al dia 4, que era diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada