Necrològica de Libertad Castro Sanz apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 9 de juliol de 1981
El 21 de maig de 2020 es publicà que "el 21 de maig 1981 mor a París l'anarcofeminista, anarquista i anarcosindicalista de Barcelona Libertad Castro Sanz". Ara tenim més dades: El 5 de maig de 1905 neix a Capdesaso (Monegros)
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
Libertad Castro Sanz: El 5 de maig de 1905 neix a Capdesaso (Monegros, Osca, Aragó) l'anarcofeminista, anarquista i anarcosindicalista Libertad Castro Sanz. El seu pare es deia Juan Castro i la seva mare, Ramona Sanz.
Militant de «Mujeres Libres», el 20 de juliol de 1936 va marxar, amb un grup del barri de les Corts de Barcelona, cap al front d'Aragó a lluitar contra el feixisme com a miliciana de la Columna «Los Aguiluchos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que estava formada per 10 centúries integrades majoritàriament per militants de la CNT-AIT i la FAI amb una presència important de dones i militars professionals lleials a la República del 7é Regiment d'Artilleria Lleugera. Sortí cap al front d'Aragó el 28 d'agost de 1936 amb tren. Va ocupar posicions a Osera de Ebro (Comarca Central, Saragossa, Aragó) i Vizién (Plana de Uesca, Osca, Aragó). La columna va combatre a Sietemo (Plana de Uesca, Osca, Aragó) i a Estrecho Quinto (Tierz, Plana de Uesca, Osca, Aragó).
Després treballà de conductora en els tramvies col·lectivitzats de Barcelona.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.
Visqué amb el seu company, el militant anarcosindicalista Bonifacio López Salvador, a Gaillon (Eure, Normandia) i a partir de 1969 a París (Illa de França).
Paralitzada els últims anys de la seva vida, Libertad Castro Sanz va morir el 21 de maig de 1981 a l'Hospital Lariboisière a París.
La filla Consuelo Ibáñez fou una cantant reconeguda que animà nombroses gales llibertàries, entre elles les de la CNT-AIT a la sala de Mutualité de París i les organitzades pel periòdic Le Réfractaire, editat per May Picqueray.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada