Nord-est Llibertari: Les UCI dels hospitals de la Regió Sanitària de Girona tenen més ingressos, han mort cinc persones de les pacients de covit-19 i les darreres hospitalitzades tenen tendència a trobar-se en estat crític

dimarts, 18 de maig del 2021

Les UCI dels hospitals de la Regió Sanitària de Girona tenen més ingressos, han mort cinc persones de les pacients de covit-19 i les darreres hospitalitzades tenen tendència a trobar-se en estat crític

Les UCI dels hospitals de la Regió Sanitària de Girona tenen més ingressos, han mort cinc persones de les pacients de covit-19 i les darreres hospitalitzades tenen tendència a trobar-se en estat crític

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat, entre altres, són Llançà (969) en una de les primeres posicions al Principat de Catalunya, seguida per Esponellà (783), Tossa de Mar (616), Roses (593), Camprodon (557), Olot (543), Sant Joan les Fonts (459), la Bisbal d'Empordà (456), Salt (400), Palamós (344), Llagostera (336), Santa Pau (297), Lloret de Mar (294), Girona (252), Cassà de la Selva (271), Puigcerdà (235), Sant Feliu de Guíxols (215), Sant Jaume de Llierca (199), Banyoles (198), Calonge (191), Palafrugell (179), Blanes (176), Figueres (174), Ripoll (140) i Vilafant (109)

Solament s'han vacunat amb la primera dosi 260.397 persones (3.775 més que ahir) a la Regió Sanitària de Girona en total. Pel que fa a la segona dosi solament l'ha rebut 114.732 persones (392 més que ahir)

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Llançà (Mar d'Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) 18/05/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort cinc persones de les pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a aqueta regió sanitària de 2.128 en total.

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.142 en total, en residències 282, 178 en domicilis i 526 no estan classificats.

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 73.697 contagis, 93 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,74 i baixa vuit centèsimes. Pel que fa a la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,75 i baixa dues centèsimes.

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 190 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 252, baixa 29 punts. Aquesta xifra és superior a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 128 punts.

Hi ha 128 persones hospitalitzades (8 menys que ahir) de les quals 40 són a l'UCI (3 més que ahir). Aquestes dades posen de rellu que cada dia són més els ingressats que acaben a les unitats de crítics mentre que els llits de planta es buiden.

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/]

Dades al Principat de Catalunya

La velocitat de propagació de la covid-19 al Principat de Catalunya, l'Rt, baixa dues centèsimes, fins a 0,75, mentre que el risc de rebrot ho fa fins a 128 (-11), segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies igualment disminueix i passa de 180,02 a 169,82.

S'han declarat 604 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 619.033. El 4,06% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu.

S'ha informat de 14 morts, amb un total de 22.085 defuncions en tota la pandèmia de covid-19.

Hi ha 1.1068 persones ingressades als hospitals, 77 menys que en el balanç anterior, i 390 persones a l'UCI, nou crítics menys que fa 24 hores.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...