Joan Pujadas i Carola

[13/05/2021] 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 de maig de 1914 neix a Blanes (la Selva marítima) l'anarquista, anarcosindicalista i guerriller antifeixista Joan Pujadas i Carola 

Procedent de València i arribant a Girona, aconseguí arribar a la frontera del Pirineu Oriental i travessar-la clandestinament, però detingut per la Gendarmeria va ser reclòs al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló, un dels camps establerts en 1939 pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Militava en la FAI i en la CNT-AIT 

Joan Pujadas i Carola: El 13 de maig de 1914 neix a Blanes (la Selva marítima, la Selva) l'anarquista, anarcosindicalista i guerriller antifeixista Joan Pujadas i Carola, també conegut com Jean l'Espagnol.  

A l'aprendre l'ofici de mecànic a Blanes mateix, amb 16 anys s'afilia a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de la localitat. Ben aviat milità en la Federació Anarquista Regional de Catalunya de la Federació Anarquista Ibèrica (FARC-FAI).  

Abans de la guerra passa una temporada, amb el seu germà a un poble litoral proper a la ciutat de Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània). Després torna a Blanes. 

Als 26 anys, quan esclata la guerra el juliol de 1936 se'n va a lluitar al front d'Aragó i combat a Belchite (Campo de Belchite, Saragoza, Aragó). Es escollit comissari de brigada i en 1937 comandà un miler de combatents.  

Després de l'ocupació militar franquista de Catalunya, el comandament stalinista de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola ordenà que es traslladi al front de Llevant.  

El 27 de març de 1939 es troba en la retirada vers la ratonera del port d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i no aconsegueix pujar en cap vaixell per fugir cap el port d'Orà (وهران,, wilaya d'Orà, (الجزائر, al-Jazàïr, Algèria). L'avançada militar feixista italiana envoltà el port d'Alacant, i abans de caure presoner destruí la seva documentació de comissari de guerra essent internat com soldat ras de l'Exèrcit Popular al Camp de Treball d'Albatea, a Sant Isidre (Baix Segura, País Valencià), concebut per tres mil presoners i que arribà als deu mil internats. En record del patiment i morts a aquest camp de concentració, el maig de 1995 la CNT-AIT col·locà prop de l'estació ferroviària de Sant Isidre una placa commemorativa: "En record dels éssers humans que pairen i moriren per un món més just i més lliure. Camp d'Albatea. Maig 1939-1995. CNT-AIT".   

Al camp, Pujadas va poder connectar amb l'organització clandestina d'interns de la CNT i per mitjà de contactes llibertaris externs va aconseguir una documentació falsa procedent de Madrid (Madrid, Castella la Nova) i essent depurat amb el nom d'una altra persona real però no fitxada com a subversiva va poder sortir-ne i arribar a la ciutat de València (l'Horta de València, País Valencià), on es va llogar a l'empresa Fruteria Levantina, creada per Esteve Pallarés, cosa que li facilità el viatge en un transport de fruita valenciana fins a la ciutat de Girona (Gironès).  

Aleshores aconseguí arribar a la frontera del Pirineu Oriental i travessar-la clandestinament, però detingut per la Gendarmeria va ser reclòs al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló), un dels camps establerts en 1939 pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.  

L'esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista, el setembre de 1939, va facilitar poder sortir del camp a l'esser contractat com a mecànic per la fàbrica de reactors d'aviació Marius Angenot.  

L'ofensiva militar alemanya, el maig de 1940, precipità el trasllat d'aquesta indústria a Aubenàs (Ardecha, Rôno-Arpes), però la ràpida desfeta de l'Exèrcit francès va fer que la reinstal·lació no es portés a terme. 

Pujadas quedà sense feina però tenia la Carta de Treball, situació legal que li permeté accedir a successives ocupacions laborals de caire temporal fins que fou contractat de forma estable com a bosquetà i carboner, mentre vivia en un pis del número 17 del carrer Pasteur a Aubenàs. Aquell temps coneix la que serà la seva companya, Germaine Roland.  

Els diumenges, el lloc de trobada dels refugiats republicans de 1939 a Aubenàs era el Café Du Siègle. La majoria d'aquests refugiats que si aplegaven pertanyien a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), que a la Zona Lliure de França el Govern de Vichy utilitzava de mà d'obra barata, en substitució dels milions de braços de treball dels  soldats francesos presoners de guerra als camps de concentració d'Alemanya. 

Fins a les acaballes de 1942 l'Ardecha no fou ocupada per l'Exèrcit alemany, ja que formava part de la Zona Lliure. És en aquell moment quan s'organitzen grups de la Resistència i en Joan Pujadas en formà part ben aviat, amb el nom de guerra Jean l'Espagnol. L'estructura resistent es coordinava en l'organització Moviments Units de la Resistència (MUR), que s'integrà a l'Armé Secréte (AS) i, a partir de 1943, incrementaren les seves accions contra l'ocupant alemany de forma coordinada amb el comandament aliat, amb seu a Londres (Anglaterra). A Pujadas li van encomanar que es fes càrrec d'una brigada autònoma, anomenada Guerrilleros Españoles, al departament del Gard (Occitània), que tenia com a lema 'Vigilar, resistir, unir-se'. La brigada s'ocupava de recollir els enviaments aliats en paracaigudes amb armes i aprovisionaments en una zona situada a més de 1.500 metres d'altitud. Les operacions de recuperació es feien de nit i en mig de malt temps. Em ple hivern, amb neu. En aquestes activitats, entre l'Ardecha i el Gard, Pujadas va demostrar les seves dots i eficàcia, especialment a partir del desembarcament aliat a Normandia el 6 de juny de 1944, ja que els guerrillers de Pujadas, enquadrats en la 19a Brigada, atacaven a les forces militars alemanyes d'ocupació a l'Ardecha i al Gard es traslladaven al nou front per intentar resistir l'ofensiva aliada.  

A les acaballes d'agost d'aquell any, trobant-se mig alliberada la regió de Rôno-Arpes, aquesta brigada guerrillera es va desplaçar cap el sud d'Occitània. Aleshores, Pujadas es trobà enredat en les xarxes guerrilleres de la plataforma stalinista Unió Nacional Espanyola (UNE, 1942-1945), del Partit Comunista d'Espanya, que comptava amb la infraestructura política i militar del Partit Comunista Francès (PCE).  

A les acaballes d'octubre de 1944 la UNE desenvolupà l'operació guerrillera al Pirineu amb el nom de Reconquista d'Espanya, ocupant uns pocs dies la Vall d'Aran. S'avien format tres divisions per penetrar a l'Interior de la Península. La Divisió 99 a Tolosa de Lleguadoc (Alta Garona, Occitània), la 102 a Pau (Pirinèus-Atlantics, Nova Aquitània, Occitània) i la 204 a Foix (Arièja, Occitània). Mentre, a Joan Pujadas se li encomanà la 204 Divisió, formada majoritàriament per llibertaris exiliats. El PCE el va destituir per controlar del tot la divisió i se li va encarregar formar un grup guerriller de sabotatge, amb una primera missió a un punt d'accés nord de la Seu d'Urgell (Alt Urgell). Pujadas va enviar un escamot de reconeixement previ i es van adonar que l'objectiu senyalat estava envoltat d'unes forces militars franquistes ben armades i ell, com a responsable, va ordenar la retirada per salvaguardar la vida dels seus guerrillers. Aquesta raonada decisió de Pujadas va provocar un nou enfrontament polític amb els comandaments stalinistes i per seguretat personal enfront el PCE se'n tornà a l'Ardecha. Va seguir combatent contra les tropes alemanyes, fins que el març de 1945 es va dissoldre el grup guerriller que comandava aleshores.  

A Aubenàs es va cassar amb la seva companya, va tornar a treballar de bosquetà i refusà ser condecorat amb la Legió d'Honor francesa, ja que considerà que a la Resistència solament s'havia limitat a complir amb el deure d'antifeixista, segons la seva filla, Marie Françoise Pujadas.  

La família de la seva companya regentava el Café La Rotonde, ubicat al centre d'Aubenàs. 

Joan Pujadas i Carola va morir a Aubenàs el 30 de novembre de 1990 i va ser incinerat. Per complir el seu desig, les seves cendres van ser escapades des d'una embarcació a les aigües de mar a Blanes.  

Segons l'article 'L'heroi blanenc de la Resistència francesa', de Josep Víctor Gay i Frias i Carlus Gay i Puigbert, al Dominical del Diari de Girona (14/03/2021), la seva companya, aquell moment, vivia a la residència Le Tiger's House - L'Albatros, a Miramàs (Boques de Roine, Provença, Occitània).