Nord-est Llibertari: Cop a la taula de les entitats garrotxines per exigir una mobilitat sostenible

divendres, 28 de maig del 2021

Cop a la taula de les entitats garrotxines per exigir una mobilitat sostenible

Lectura del manifest per una mobilitat sostenible. | NO ÉS UN VIAL OLOT

Cop a la taula de les entitats garrotxines per exigir una mobilitat sostenible

Demanen una pacificació del trànsit a les ciutats

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 28/05/2021.- Llegim al Diari de Girona que hi ha un front comú de les entitats garrotxines per reclamar una mobilitat sostenible a la comarca. Es tracta de No és un Vial, Salvem les Valls, l'AFA del Pla de Dalt, Olot es mou, l'Assemblea de Treballadors Assalariats d'Autoescoles, Comissions Obreres (CCOO), la Confederació Nacional del Treball (CNT) i l'Associació de Veïns de Sant Miquel, juntament amb el suport d'ERC, la CUP i Olot en Comú, que han decidit unir-se per solucionar «amb urgència» aquesta problemàtica. Per fer-ho han presentat un manifest conjunt que traslladaran a les administracions locals. En aquest reclamen accions com un pla de mobilitat comarcal, potenciar el transport públic o pacificar el trànsit a la ciutat i al voltant de les escoles.

En aquest sentit, demanen que aquest pla de mobilitat «faci passos decidits i endavant» i que compti amb la participació de tots els col·lectius afectats en la seva elaboració. Tanmateix afegeixen que és imprescindible la creació i difusió d'una campanya pedagògica per explicar a la ciutadania els nous escenaris i reptes de la ciutat. De la mateixa manera consideren que cal potenciar «de forma immediata» el transport públic, amb l'actualització i revisió de flota de vehicles que hi circulen per estar al dia de les normatives d'anticontaminació. Lligat amb aquesta última demanda, reclamen que s'implantin carrils bici així com corredors verds per permetre la mobilitat interna per tal d'aconseguir un dels seus objectius principals, pacificar el trànsit a la ciutat i al voltant dels centres educatius.

Un altre dels punts més forts és la prohibició de circulació de camions d'alt tonatge pels carrers urbans d'Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú). Relacionat amb aquest punt, la plataforma No és un vial, és un carrer protagonitza aquest diumenge el darrer tall de via a l'avinguda Sant Jordi per reivindicar que les carreteres i autopistes urbanes són un «anacronisme que cal eradicar».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...