divendres, 7 de maig del 2021

Carlos Martínez Baena

Carlos Martínez Baena fotografiat per F. Bixio

Carlos Martínez Baena fotografiat per F. Bixio


                                                                  

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 7 de maig de 1889 neix a Madrid l'actor, dramaturg, francmaçó, director teatral, cantant, poeta, i guionista cinematogràfic llibertari Carlos Martínez Baena 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Més endavant, en 1940 retornà a Mèxic 

Carlos Martínez Baena: El 7 de maig de 1889 neix a Madrid (Madrid, Castella la Nova) l'actor, dramaturg, francmaçó, director teatral, cantant, poeta, i guionista cinematogràfic llibertari Carlos Martínez Baena, conegut com Baena.  

Quan era un infant es traslladà amb la seva família a Mèxic i amb el temps esdevingué periodista.  

En 1920 a l'Argentina i l'Uruguai començà a fer d'actor i poc després retornà a la Península amb una sòlida formació escènica que li va permetre actuar en les millors companyies teatrals, especialment en la del Teatre Espanyol d'Enrique López Alarcón, la de Gregorio Martínez Sierra i la de Catalina Bárcena, que dirigí un temps.  

Creà el seu propi elenc teatral, la «Companyia Carlos M. Baena», que representà obres seves i d'altres dramaturgs.   

El novembre de 1923 la Companyia Martínez Sierra li estrenà l'obra Almaviva i el 28 de juny de 1924 aquesta mateixa companyia representà al Teatre Novedades de Barcelona el sainet en un acte i en vers Triana.  

En 1925 va fer una gira teatral per l'Argentina amb la Companyia Linares Rivas i després amb la de Concepción Alona.  

El 13 de desembre de 1925 participà, amb Amparo Martín, Esther Sanjosé, Clara Campoamor, Nigro Paciano, Sroost i César Juarros, en l'acte per la igualtat de l'home i la dona davant la llei celebrat al Teatre Eslava de Madrid, organitzat per la Societat Espanyola d'Abolicionisme.  

En 1929 publicà, i estrenà el 13 de setembre d'aquell any per la seva companyia al Teatre Eslava de Madrid, la comèdia en tres actes ¡Levanta Magdalena!.   

També, en 1929 s'inicià en la Francmaçoneria a la Lògia Concordia núm. 14 del Gran Orient Espanyol (GOE), constituïda el  15 de juny de 1923 a Madrid.  En el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme  hi ha les diligències obertes com imputat els anys 1940 i 1963.  

Durant la primera meitat dels anys trenta del segle XX realitzà pel·lícules a l'Argentina, la República Espanyola i als EUA, a més de enregistraments sonors de tangos i de cançons.  

Fou primer baríton de la Companyia Esperança Iris i interpretà sarsueles.  

Dirigí el Teatre Nacional d'Espanya i de Martínez Baena sorgí la idea de crear la Casa del Actor per acollir la gent de l'espectacle retirada i amb pocs recursos.  

Instal·lat a Barcelona, s'afilià al Sindicat Únic d'Espectacles Públics (SUEP) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

El novembre de 1936 participà amb la conferència «Poetes de la Revolució» en la II Conferència Pro-Cultura, al local social d'Artistes Cinematogràfics, Extres i Figuració del SUEP-CNT de Barcelona, organitzat per aquest sindicat; i pocs dies després, el 19 de novembre, participà en el míting d'afirmació revolucionària i confederal, organitzat pel SUEP-CNT, al Gran Price de Barcelona, amb Marcos Alcón, Miquel Espinar i J. R. Magrinyà.  

Per encàrrec de la CNT-AIT, realitzà guions per a documentals i pel·lícules produïdes pel Sindicat de la Indústria del Espectacle (SIE), com ara La conquista de Carrascal de Chimillas (1936, amb Ramón Oliveras), El cerco de Huesca (1937, amb Ramón Oliveras), División heroica (1937, amb Ramón Oliveras), En la brecha (1937, amb Ramón Oliveras), El frente y la retaguardia (1937) o Liberación (1937, amb Ramón Oliveras i Josep Amic Bert).   

El 4 d'abril de 1937, en representació del Comitè de Producció Cinematogràfica, parlà, amb Joaquín Ascaso, Antonio Ortiz, Lluís Jubert, Miquel Espinar, Marcos Alcón, Valentín R. González i Joaquín Cortés, en el míting informatiu sobre el front d'Aragó celebrat al Cinema Coliseum de Barcelona, organitzat pel SUEP-CNT.   

El 28 d'agost de 1937, com a membre del Comitè Nacional d'Amics de Mèxic (CNAM), prengué part en l'acte commemoratiu del vintè aniversari de la Revolució russa, organitzat pels Amics de la Unió Soviètica, als locals barcelonins del Sindicat de Mestres Nacionals del la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT).  

El 17 d'octubre de 1937, representant el CNAM, participà en el míting d'homenatge a la solidaritat soviètica i mexicana vers la República Espanyola celebrat al Teatre Goya de Barcelona, organitzat per la Secció Catalana del Socors Roig Internacional (SRI).  

També, en 1937 fou membre de la Comissió de Censura, Lectura i Repertori del Consell Central del Teatre de Catalunya (CCT).   

Forma part de la Comissió Interventora dels Espectacles Públics de Catalunya (CIEPC) i, com a membre d'aquest organisme català, dirigí en 1938 el cicle «Teatre d'Art» al Teatre Barcelona --del qual era director--, amb obres clàssiques i modernes (Lope de Vega, George Bernard Shaw, Jacinto Benavente, Henrik Ibsen, Rodolfo Viñas i altres).   

El 18 de juny de 1938 recità un recull de les seves poesies a l'acte de clausura de l'«Exposició de Periòdics Murals» celebrada a la seu de la Llar del Soldat de Barcelona. Pocs dies després, el 26 de juny, al Teatre Tívoli de Barcelona, participà en la festa (dansa, música i poesia) d'homenatge a Federico García Lorca i a benefici dels mobilitzats cenetistes de la Indústria de l'Espectacle.   

El 13 de juliol de 1938 participà en l'acte de gratitud de les mares dels infants refugiats a Mèxic, organitzat pel CNAM al seu local barceloní, on llegí el poema «Mensaje al Mundo».   

El 18 d'agost d'aquell any inaugurà --i 15 dies després clausurà-- l'exposició de dibuixos a la Casa de Cultura de Barcelona de l'artista mexicà Ángel Soto sobre motius de Marià Fortuny, organitzada per la Comissió del Centenari Fortuny i la Generalitat de Catalunya.   

El 15 del setembre de 1938 parlà, junt amb Jaume Miravitlles, Manuel Buenacasa i Josep Maria Sbert, en el míting radiofònic per celebrar la independència mexicana, organitzat pel CNAM i la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.  

El 16 d'octubre de 1938, al Teatre Poliorama de Barcelona, en representació del CNAM, clausurà amb un míting antifeixista, junt amb altres oradors (Adalberto Tejeda, Fernández Clérigo, Joan Sauret García, Rueda Ortíz i Pascual Leone) i Margarita Nelken, la «Setmana de Mèxic».   

En aquest any de 1938 fou nomenat membre del Consell de Cultura Superior de la República Espanyola, ben igual que altres intel·lectuals d'aleshores (Benavente, Antonio Zozaya, Antonio Machado, Serra Hunter, Odón de Buen, Rodolf Llopis i altres).   

En aquests anys bèl·lics col•laborà en la publicació barcelonina Mi Revista. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. Més endavant, en 1940 retornà a Mèxic.  

A partir de 1941 va començar a aparèixer en pel·lícules mexicanes, sobretot en papers de caràcter d'homes bondadosos d'edat (mestres, sacerdots i algun altre) i en molts de papers secundaris.  

Realitzà pel·lícules amb Luis Buñuel --El (1953), Ensayo de un crimen (1955), El río y la muerte (1955)--, amb el Mario Moreno (Cantiflas) --El supersabio (1948), El portero (1950), El siete machos (1950), El analfabeto (1961)-- i amb nombrosos artistes i cantants famosos aleshores (Carlos Gardel, Arturo de Córdova, Libertad Lamarque, Miguel Aceves Mejía, Pedro Infante, Pepe Biondi, María Félix, Imperio Argentina i altres).   

Es va implicar força en el Sindicat d'Actors Mexicans.  

En la seva època mexicana també va escriure guions cinematogràfics --La abuelita (1942), Maravilla del toreo (1943), El último amor de Goya (1946), El amor abrió los ojos (1947).  

En 1970 rodà la seva última pel·lícula, Angelitos negros, de Joselito Rodríguez.  

En total intervingué com a actor en 73 pel·lícules.  

Com a poeta publicà La musa que leyó a Kempis (1923) i Inquietud. Oraciones y motivos (1929), entre d'altres.  

Carlos Martínez Baena va morir el 29 de maig de 1971 a Ciutat de Mèxic (Mèxic).  

El seu fill, Carlos Baena, seguí les passes del seu pare i va ser un reconegut actor a Mèxic. Havia nascut a Madrid el 8 de setembre de 1930 i va morir el 3 de juny de 2013, als 82 anys, a Monterrey, Nuevo León (Mèxic).  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada