Pierre Adrien Perrissaguet

Adrien Perrissaguet en un dibuix de 1937

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 d'abril de 1898 neix a Mas Loubier, barri obrer de Limòtges el pacifista, militant i propagandista anarquista Pierre Adrien Perrissaguet 

Molt vinculat amb el moviment llibertari peninsular des del temps de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, en 1938 va marxar a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, en qualitat d'observador de l'AIT i de la CGTSR  

Adrien Perrissaguet: El 28 d'abril --algunes fonts citen erròniament el 22 d'abril-- de 1898 neix a Mas Loubier, barri obrer de Limòtges (Llemosí, Nauta Vinhana, Nova Aquitània, Occitània) el pacifista, militant i propagandista anarquista Pierre Adrien Perrissaguet. El seu pare es deia Pierre Perrissaguet, fuster, i la seva mare, Léonarde Joudanas.  

Obrer sabater de professió, va participar des de jove en diverses associacions llibertàries i durant molt de temps fou secretari del Grup Anarquista de Llemotges.  

El 30 d'octubre de 1920 es va casar a Limòtges amb Marie Chabrol, de qui es va divorciar en 1947.  

En 1922, juntament amb altres militants anarquistes i sindicalistes, tomà la porta de la presó de Limòtges per protestar contra el tancament d'un company.  

Fundà el Sindicat Autònom dels Cuiros i de la Pell, del qual fou secretari.  

Inculpat pels cops i ferides i amenaces de mort infligides al director d'una fàbrica de sabates que havia acomiadat dos obreres, fou condemnat a un mes de presó.  

En 1927 animà el «Comitè Sacco i Vanzetti» de Nauta Vinhana i fou un dels organitzadors de la manifestació que recorregué els carrers quan se sabé la nova de l'execució dels dos anarquistes italoamericans.  

Pacifista convençut i amic personal de Sébastien Faure --l'havia acompanyat en gires antimilitaristes durant la Gran Guerra--, va ser considera com a «perillós» per les autoritats i va ser inscrit al «Carnet B» dels antimilitaristes --llista de sospitosos creada pels serveis especials de la seguretat de l'Estat--.  

En 1928 va ser un dels fundadors de l'Associaciódels Federalistes Anarquistes (AFA) i en fou nomenat tresorer.  

Va col·laborar i administrar, des de l'octubre de 1928, La Voix Libertaire, setmanari de l'Associació dels Federalistes Anarquistes del Centre.  

En 1932 fou candidat abstencionista, llibertari i antiparlamentari a les eleccions legislatives d'aquell any.  

El 14 de gener de 1933 crea el Grup Intercorporatiu de la Confederació General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR), el sindicat únic dels treballadors de Limòtges, i fou nomenat secretari de la Unió Departamental de la CGTSR de Nauta Vinhana.  

A partir de 1933 va dirigir la impressió del periòdic Le Combat Syndicaliste, òrgan de la CGTSR, a Limòtges. També va organitzar el «Grup d'Amics de Le Combat Syndicaliste».  

Va albergar i protegir els militants anarquistes refugiats Buenaventura Durruti, Gregorio Jover i Francisco Ascaso, i va realitzar un viatge clandestí a l'altra banda del Pirineu Oriental, fet que va implicar que el dictador Miguel Primo de Rivera posés preu al seu cap.  

En 1936 fou delegat del grup de Limòtges al congrés constitutiu de la Federació Anarquista de Llengua Francesa (FAF) a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).  

També a partir de 1936, a més de responsable de les «Edicions de la CGTSR», organitzarà nombrosos mítings de suport a la revolució col·lectivista autogestionària del 19 de Juliol amb Miranda, de Tolosa de Llenguadoc, i amb Lapeyre, de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

En 1938 va marxar a Barcelona, passant la frontera del Pirineu Oriental, en qualitat d'observador de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) i de la CGTSR.  

En tornar al departament de Nauta Vinhana va prendre part en la resistència contra l'Ocupació nazi alemanya.  

Amb l'Alliberament formarà part del «Comitè per l'Espanya Lliure».  

Va ser un dels animadors de la «Libre Pensée» llemosina, de la qual serà nomenat tresorer federal.  

Prendrà part en l'organització del congrés de la FAF que es celebrà entre el 29 i el 30 de març de 1970 a Limòtges.  

Víctima d'un accident de circulació --havia estat tomat per un cotxe quan circulava amb moto-- el 5 de desembre de 1972, Adrien Perrissaguet va morir el 14 de gener de 1972 a l'Hospital de Limòtges i fou inhumat al cementiri de Louyat. Havia fet el seu darrer acte militant l'1 de desembre precedent quan va manifestar la seva solidaritat amb els treballadors acomiadats d'una impremta de la ciutat.