Étienne Monier/Élie Monier

Élie Monier

El 20 d'agost de 2015 es va publicar que "el 20 d'agost de 1889 neix a Estagell (Rosselló) l'anarquista il·legalista , membre de la «Banda Bonnot», Étienne Monier", conegut com Élie Monier i Simentoff. El 20 d'agost surt erròniament a la partida de defunció, quan realment la data del seu naixement correspon al 20 d'abril de 1889. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 20 d'abril de 1889 neix a Estagell (Vall de l'Aglí, Rosselló) l'anarquista il·legalista, membre de la «Banda Bonnot», Étienne Monier --a vegades citat erròniament Monnier--, conegut com Élie Monier i Simentoff 

Élie Monier fou guillotinat el 21 d'abril de 1913 davant la presó de la Santé de París, juntament amb el anarquistes André Soudy i Raymond Callemin 

Étienne Monier/Élie Monier: El 20 d'abril –la partida de defunció cita erròniament el 20 d'agost– de 1889 neix a Estagell (Vall de l'Aglí, Rosselló) l'anarquista il·legalista, membre de la «Banda Bonnot», Étienne Monier --a vegades citat erròniament Monnier--, conegut com Élie Monier i Simentoff. Fill d'una família pagesa viticultora propietària, el seu pare es deia Jacques Monier i la seva mare, Elisabeth Monier.  

Va començar a treballar quan tenia 12 anys en un castell com a jardiner i floricultor.  

Estagell aleshores era un petit poble amb una forta tradició anarquista des de la resistència al cop d'Estat de Napoleó III en 1851. Ràpidament va prendre consciència de persona explotada i arran d'una gira de conferències anarquistes va començar a militar en els cercles llibertaris.  

Proper a André Lorulot, l'acompanyà en les seves gires propagandístiques.  

En 1909 es va instal·lar a París (Illa de França) i el 4 de desembre de 1910 es va declarar insubmís al servei militar obligatori davant les autoritats militars.  

Amb els papers d'un amic anarquista anomenat Samuelis Simentoff --nascut el 15 de gener de 1887 a l'illa --aleshores turca-- de Siros (Σῦρος, Cíclades, Κυκλάδες, Grècia)-- va canviar d'indentitat i marxà a Bèlgica, on va fer de quincaller.  

En aquesta època feu contacte amb Octave Garnier, Raymond Callemin i Édouard Carouy, i tots plegats es van instal·lar en la comunitat llibertària de Romainville (Seine-Saint-Denis, Illa de França), on Victor Kibaltxitxe (Victor Serge) i Rirette Maîtrejean editaven el periòdic L'Anarchie.  

Lligat a Jules Bonnot i a altres anarquistes il·legalistes --que la premsa batejarà amb el nom de «Banda Bonnot»--, participaran tots plegats en diverses accions armades.  

Buscat per la policia per una expropiació econòmica comès a Carcassona (Aude, Occitània) el 27 d'agost de 1911, també serà sospitós d'haver participat en l'atracament de la Societat de Mines de Plata d'Alèst (Gard, Occitània).  

El 25 de març de 1912 va participar al furt d'un automòbil a Montgeron (Essonne, Illa de França), on morí una persona, i després en l'atracament de l'entitat bancària «Societat General» a Chantilly (Oise, Hauts-de-France), on dos empleats resultaren morts.  

Va treballar un temps a Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, Illa de França) per a un soldador anarquista, Antoine Gauzy, i s'ajuntà amb la jove Marie Basse. Gràcies a ell, Bonnot es refugiarà al domicili de Gauzy.  

El 24 d'abril de 1912 fou detingut en un petit hotel del barri parisenc Belleville.  

El seu judici va començar el 3 de febrer de 1913 a l'Audiència del Sena, juntament amb els supervivents i els còmplices del grup, dinou altres acusats, entre ells es trobaven Victor Serge i Rirette Maîtrejean, directors del periòdic L'Anarchie. 

El 27 de febrer fou condemnat a mort, amb Raymond Callemin (Raymond-la-Science), Eugènne Dieudonné i André Soudy. Després del veredicte, va disculpar Eugène Dieudonné, també condemnat a mort per la seva suposada participació en l'agressió de la rue Ordener. Dieudonné fou amnistiat.  

Élie Monier fou guillotinat el 21 d'abril de 1913 davant la presó de la Santé de París, juntament amb André Soudy i Raymond Callemin.  

Marie Besse, la companya Monier de 17 anys, malalta de tuberculosi i abatuda per la mort del seu company, morirà dos mesos més tard a l'hospital parisenc de Laënnec. 

El 1968 es va realitzar una pel·lícula sobre el grup expropiador, La Bande à Bonnot, on Jacques Brel interpreta Callemin (Raymond-la-science). Dirigida per Philippe Fourastié.