Diego Franco Cazorla (Rennes, 1944)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 14 d'abril de 1920 neix a Barcelona l'anarquista, anarcosindicalista i resistent llibertari antifranquista Diego Franco Cazorla, més conegut pel seu pseudònim literari d'Amador Franco
Destacat militant de la FIJL i membre de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i, fent-se passar per basc, va anar voluntàriament al camp de concentració disciplinari de Gurs, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, per preparar, amb companys èuscars, la lluita antifranquista clandestina a la Península
Ben aviat s'integrà en grups d'acció llibertària antifranquista en l'Interior de la Península i creuà repetidament la frontera del Pirineu Oriental en missions orgàniques i de propaganda llibertària. En 1946 creuà el Pirineu Oriental vers Barcelona amb Raúl Carballeira Lacunza amb l'encàrrec de rellançar les Joventut Llibertàries en l'interior i ajudar a editar el seu òrgan de premsa clandestí Ruta
En el decurs de maig de 1946 Diego Franco retornà a l'Exili, passant la frontera del Pirineu Oriental, junt amb el militant Antonio López Montes, que fins aleshores era el delegat a Barcelona de l'MLE. Ambdós militants portaven respectivament documentació orgànica i, a més, exemplars del número 9 de Ruta
Diego Franco Cazorla: El 14 d'abril de 1920 neix a Barcelona l'anarquista, anarcosindicalista i resistent llibertari antifranquista Diego Franco Cazorla, més conegut pel seu pseudònim literari d'Amador Franco. Fill d'una humil família que vivia al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud), fou el tercer de cinc germanes i germans (dues nenes i tres nens).
Va fer els estudis primaris i a partir de 1932 compaginà la seva feina d'aprenent de torner de fusteria amb l'assistència a les classes nocturnes de l'Escola Racionalista que regentava l'anarquista Severino Campos Campos i la seva companya Igualdad Ocaña Sánchez.
Quan tenia 13 anys s'afilià a les Joventuts Llibertàries de la Torrassa i prengué part en les tertúlies dels militants anarquistes d'Hostafrancs (barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat Barcelona).
En 1934 participà com a orador en el seu primer míting, un d'afirmació anarquista organitzat pels rajolers de la Torrassa.
Des de 1935 formà part, amb Vicente Rodríguez García (Viroga), Ramón Monterde i altres, de la llibertària Federació Estudiantil de Consciències Lliures, de la qual sorgí la iniciativa de crear una Universitat Popular l'any següent.
Participà activament en les lluites de carrer per sufocar l'aixecament feixista de juliol de 1936, especialment en l'assalt de la caserna barcelonina de Pedralbes.
Després marxà al front d'Aragó com a milicià de la Columna «Roja i Negra», on exercí tasques propagandístiques.
Després de lluitar al front d'Osca (Carrascal, Monte de Aragón, Siétamo i altres combats), participà en l'organització de les col·lectivitzacions aragoneses.
En aquesta època destacà com a orador i col·laborà en les publicacions Acracia, de Lleida (Segrià, Terres de Ponent), Frente y Retaguardia de Balbastro (Semontano de Balbastro, Osca, Aragó), Boletín Ateneo de Sants (Barcelona), Esfuerzo (Barcelona) i Ruta (Barcelona).
Unit al grup de les Joventuts Llibertàries contràries al col·laboracionisme governamental republicà, ingressà, amb Josep Peirats Valls, en el grup «Los Irreductibles», adscrit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El 14 de febrer de 1937, representant les Joventut Llibertàries del Front d'Aragó, parlà, amb Fidel Miró, Alfredo Martínez Hungría, José Grunfeld i altres, en el grandiós míting del Front de la Joventut celebrat a la barcelonina plaça de Catalunya.
El maig de 1937 assistí al Congrés de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) que se celebrà a Barcelona.
En aquest 1937 va fer mítings, amb Ramón Liarte, Santana Calero i altres, a Barcelona i ocupà la Secretaria de Cultura i Propaganda del Comitè Regional de Catalunya i Balears de l'FIJL.
També aquest any publicà, amb altres, el fullet Voces juveniles. Interpretación ácrata de nuestra revolución.
A començaments de 1938, amb Josep Peirats, assistí com a delegat del Comitè Regional al Congrés Peninsular de l'FIJL celebrat al Teatre de la Metal·lúrgica de València (l'Horta de València, País Valencià), on atacà les polítiques interclassistes i defensà l'anticol·laboracionisme llibertari davant la participació ministerial en el Govern de la República Espanyola.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i, fent-se passar per basc, va anar voluntàriament al camp de concentració disciplinari de Gurs (Pirinèus Atlàntics, Nova Aquitània, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, per preparar, amb companys èuscars, la lluita antifranquista clandestina a la Península.
Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista va fer costat grups de la Resistència francesa i en acabar el conflicte ajudà a la reconstrucció del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), sempre reivindicant les posicions anticol·laboracionistes amb el Govern de la República Espanyola, aleshores en l'Exili.
En aquests anys es guanyà la vida com pogué (pagès, fuster, oficinista, infermer i altres feines).
El 22 de març de 1944 havia assistit al clandestí Ple cenetista de Muret (Alta Garona, Occitània) i l'octubre d'aquell any al Congrés de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), a més del Primer Congrés de l'MLE-CNT celebrat a París (Illa de França) el maig de 1945.
En aquest últim any, va fer mítings a Sant-Etiève (Lêre, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i a Carcassona (Aude, Occitània) i publicà a París un recull de la seva obra poètica sota el títol Consejas y poesías.
Ben aviat s'integrà en grups d'acció llibertària antifranquista en l'Interior de la Península i creuà repetidament la frontera del Pirineu Oriental en missions orgàniques i de propaganda llibertària.
En 1946 creuà el Pirineu Oriental vers Barcelona amb Raúl Carballeira Lacunza amb l'encàrrec de rellançar les Joventut Llibertàries en l'interior i ajudar a editar el seu òrgan de premsa clandestí Ruta.
L'abril de 1946 Diego Franco i Raúl Caballeira formaven part de la delegació exterior de la FIJL a Barcelona arribada des de l'Exili. Diego Franco tenia com a missió orgànica aplegar dades sobre la situació i activitats llibertàries a Catalunya i per extensió a nivell peninsular, per tot seguit tornar a l'Exili per informar. Paral·lelament, ambdós militants van ajudar als companys de la FIJL de Barcelona en les labors de confeccionar propaganda llibertària i d'impressió del portaveu Ruta, que es rellançà amb el número 9 (15/06/1946).
Acabada la seva missió, en el decurs de maig de 1946 Diego Franco retornà a l'Exili, passant la frontera del Pirineu Oriental, junt amb el militant Antonio López Montes, que fins aleshores era el delegat a Barcelona del Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Ambdós militants portaven respectivament documentació orgànica i, a més, exemplars del número 9 de Ruta, per senyalar les labors de propaganda a l'Interior.
El juliol de 1946, en una nova missió orgànica, va ser detingut per la Guàrdia Civil junt amb Antonio López Montes a l'estació ferroviària d'Irun (Bidasoaldea, Gipuskoa, País Basc, Euskal Herria) quan intentava passar clandestinament a l'Interior. Ambdós portaven gran quantitat de propaganda llibertària impresa a l'Exili, un aparell transmissor-receptor TSH i 30.000 pessetes. Després de ser torturats durant mesos a la caserna de la Guàrdia Civil de la Platja d'Ondarreta, a Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria), van ser jutjats en un consell de guerra sumaríssim a la caserna de Loiola de Donostia i condemnats a mort el dia 21 d'abril de 1947. Ambdós militants anarquistes havien de ser executats oficialment el 30 d'abril, però durant la nit del 21 al 22 d'abril van ser portats amb camió a un camp obert de Pasaia (Donostialdea, Gipuskoa, País Basc, Euskal Herria) i afusellats per un escamot d'elements falangistes voluntaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada