Camillo Sartoris

Camillo Sartoris

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 13 d'abril de 1901 neix a Trino Vercellese (Piemont) --algunes fonts citen Torí (Piemont)-- l'anarquista i resistent antifeixista Camillo Sartoris 

Inscrit per la policia en el llistat de terroristes, arran del cop militar feixista espanyol de juliol de 1936 es dedicà a Brussel·les a organitzar l'enviament d'armes per als revolucionaris de la Península. En 1937 el Ministeri de l'Interior italià el va detectar a la Catalunya revolucionària passant la frontera del Pirineu Oriental, però aquest mateix any passà a territori francès. Posteriorment passà a Bèlgica, d'on envià a la família de Vittorio Ortore, anarquista mort en la guerra d'Espanya, un subsidi del Socors Roig Internacional (SCI), però va ser confiscat per les autoritats feixistes italianes 

Camillo Sartoris: El 13 d'abril de 1901 neix a Trino Vercellese (Vercelli, Piemont) --algunes fonts citen Torí (Ciutat Metropolitana de Tori, Piemont)-- l'anarquista i resistent antifeixista Camillo Sartoris. El seu pare es deia Stefano Sartoris i la seva mare, Adalgisa Fenoglio.  

Obrer mecànic, en 1920 participà en el moviment d'ocupació de fàbriques organitzant la defensa de la fàbrica Tedeschi.  

En 1922 va ser detingut per possessió d'armes (dos revòlvers, un punyal i dos rossinyols) i condemnat a cinc mesos de reclusió.  

Un cop lliure, s'expatrià immediatament i en 1924, expulsat del territori francès , retornà a Itàlia.  

En 1926 va ser novament condemnat per possessió d'armes.  

En 1933 s'exilià clandestinament establint-se a Bèlgica, on formà part d'un grup anarquista il·legalista (Pietro Boggio, Ernesto Bruma, Carlo Girolimetti, Quinto Panizzi, Tommaso Serra i algun altre) que es dedicava a fer robatoris per a finançar el moviment llibertari.  

Inscrit per la policia en el llistat de terroristes, arran del cop militar feixista espanyol de juliol de 1936 es dedicà a Brussel·les (Regió de Brussel·les Capital, Bèlgica) a organitzar l'enviament d'armes per als revolucionaris de la Península. En 1937 el Ministeri de l'Interior italià el va detectar a la Catalunya revolucionària passant la frontera del Pirineu Oriental, però aquest mateix any passà a territori francès.  

Posteriorment passà a Bèlgica, d'on envià a la família de Vittorio Ortore, anarquista mort en la guerra d'Espanya, un subsidi del Socors Roig Internacional (SCI), però va ser confiscat per les autoritats feixistes italianes.  

En 1938 va ser expulsat de Bèlgica. Retornà clandestinament i va ser detingut l'any següent; jutjat, va ser condemnat a tres mesos de reclusió per violació del decret d'expulsió i, passat aquest temps, va ser posat a la frontera. Retornà novament; detingut un altre vegada, va ser jutjat i condemnat a cinc mesos.  

En 1940 va ser repatriat a Itàlia. Detingut, va ser interrogat el 29 de març de 1940 a la Prefectura de Torí i negà haver lluitat a la guerra d'Espanya. Va ser jutjat i condemnat a cinc anys de confinament per «activitats antifeixistes a l'estranger i sospites d'haver estat combatent antifranquista» i enviat a l'illa de Ventotene (Latina, Laci).  

L'agost de 1943, quan era traslladat amb tren al camp de concentració de Renicci d'Anghiari (Anghiari, Arezzo, Toscana), aconseguí fugir. A partir d'aquí se'n va perdre el seu rastre.