Presència a Europa del cesi 137 en les pluges de fang procedents de l’antic Sàhara francès

Finalment, en la premsa convencional es parla de la presència a la Mediterrània i altres zones d'Europa del cesi 137 en les pluges de fang procedents de l'antic Sàhara francès, de les explosions nuclears anteriors a la independència d'Algèria 

Es detecta un isòtop radioactiu dels tests nuclears en el Sàhara d'Algèria en els anys seixanta  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 03/03/2021.- Des del temps del primer tripartit al Govern de la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC-ICV/EUiA), amb la presidència de Pasqual Maragall, coneixem dades de radioactivitat de cesi 137 a indrets aïllats del Pirineu, com en el cas de l'aigua al Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici (Alta Ribagorça/Pallars Sobirà/Pallars Jussà/Vall d'Aran, Terres de Ponent i Occitània). 

Des de les primeres explosions nuclears franceses al Sàhara d'Algèria en publicacions naturistes, antinuclears i llibertàries franceses i italianes que clandestinament circulaven en ambients llibertaris clandestins catalans es coneixia el fet de la contaminació de cesi 137 durant les pluges de fang amb pols de sorra procedent del Sàhara d'Algèria, aleshores colònia francesa. I que això estava fent augmentar els casos de càncer des dels Alps a Gibraltar. 

Al cap d'anys gran part de militars, legionaris i soldats de lleva destinats a la guerra colonial francesa al Sàhara durant aquell temps, just abans de la independència algeriana, han mort i encara estant morint de càncer, cosa que coneixem personalment a la Catalunya Nord i a Occitània.  

Aquests dies la notícia salta a la premsa convencional. Així, el diari barceloní La Vanguardia informa del fet en l'edició d'ahir, 02/03/2021 [https://www.lavanguardia.com/internacional/20210302/6261996/lluvia-barro-cesio-137-francia.html].  

També en altres mitjans, com mpr 21 [https://mpr21.info/la-radiactividad-de-las-pruebas-nucleares-francesas-en-el-sahara-sigue-llegando-a-europa/], el 28 de febrer de 2021.   

A nivell de l'Estat francès: [https://france3-regions.francetvinfo.fr/bourgogne-franche-comte/jura/les-poussieres-de-sable-du-sahara-etaient-porteuses-de-cesium-137-residu-d-anciens-essais-nucleaires-francais-1973641.html].  

El vent mou la sorra del Sàhara d'Algèria i així desplaça rastres de les proves nuclears franceses dels primers anys seixanta del segle XX. Ara un laboratori de Rouen (Seine-Maritime, Normandia) ha analitzat sorra recollida al massís del Jura havent-hi trobat mostres de cesi 137. Han passat seixanta anys però els elements radioactius es troben encara presents en dos continents, tant a l'Àfrica com a Europa, a milers de quilòmetres de distància del Sàhara. 

El laboratori Acro es va fundar fa 30 anys arrel de la catàstrofe nuclear de Txernòbil (Ucraïna). El 6 de febrer va detectar el cesi 137 en restes de les sorres del Sàhara d'Algèria que amb el fang de les pluges arriben fins al Jura. 

El cesi 137 es un radioelement artificial. Es un producte de la fissió nuclear que es produeix en una explosió nuclear i no es troba present de forma natural en la sorra del desert del Sàhra. 

Els vents del desert del Sàhara d'Algèria reparteix restes de cesi 137 per tots els territoris d'Europa pels que passa. 

Segons Pierre Barbey, membre del laboratori que ha analitzat les mostres del massís del Jura, el cesi 137 dipositat al sòl europeu té una vida útil de 30 anys. Cada 30 anys perd la meitat del seu contingut radioactiu. Després de set cicles de 30 anys, diuen que solament  queda el 1 per cent del material radioactiu. Barbey recorda que fa 30 anys, en una situació similar de pluja de fang del Sàhara, uns anàlisis ja van detectar el cesi 137.  

Cerca de Reggane, en el sud d'Algèria, el Govern francès, en plena guerra algeriana d'alliberament nacional, realitzà la primera prova nuclear el 13 de febrer de 1960, ara ha fet seixanta anys. La bomba atòmica tenia una potencia de 70 quilotons, una explosió tres o quatre vegades més potent que la de la bomba d'Hiroshima de 1945. 

Entre 1960 i 1966, el Govern francès de la Presidència de Charles De Gaulle, que encara controlava part del Sàhara, va detonar 17 bombes nuclears en el desert. Després va fer  les proves nuclears a Mururoa, la Polinèsia, provocant un escampament de cesi 137 a l'entorn i també a la costa del Perú, amb vent i pluja, havent-hi també un gran augment del càncer.  

Barbey exposa que "tot l'hemisferi nord està afectat per la pol·lució causada per les proves nuclears" i que, "junt a França, tenen responsabilitat el reste de potències atòmiques". En efecte, entre 1945 i 1980, Estats Units, la Unió Soviètica, Gran Bretanya, la República Francesa i Xina van realitzar més de cinc-cents assajos nuclears atmosfèrics. 

Ara mateix hi ha molt de terra vermellosa amb cesi 137 al sòl de l'Alt i del Baix Empordà, igual que al Pirineu, que el trepitgem ara mateix.