Paulí Emili Malsand Blanco

Paulí Malsand Blanco (París, 1972)

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 de març de 1911 neix a Canfranc (Vall de Canfranc, A Chacetania) l'anarquista i anarcosindicalista Paulí Emili Malsand Blanco 

L'11 de gener de 1937 va entrar, en nom de la CNT-AIT, en el Consell Municipal de Manresa i en va ser vocal del Departament de Salubritat fins a l'octubre d'aquell any 

Destacat militant miner de la FAI i la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Paulí Malsand Blanco: El 28 de març de 1911 neix a Canfranc (Vall de Canfranc, A Chacetania, Osca, Aragó) --moltes fonts citen erròniament altres dates i altres localitats-- l'anarquista i anarcosindicalista Paulí Emili Malsand Blanco. El seu pare es deia Paulin Malsand, emigrant de nacionalitat francesa que treballà a les mines de potassa de Sallent (Bages) i la seva mare, Rafaela Blanco.  

Orfe de pare i mare des de l'adolescència i amb tres germanes menors, va residir un temps a la comarca del Bages), a Monistrol de Montserrat (Montserratí, Bages) i d'una manera més permanent a Manresa (Bages) després de trobar feina a les mines de Sallent. També treballà en una fàbrica tèxtil i com a paleta.  

El seu prestigi de militant llibertari comença en la dècada dels anys trenta del segle XX, quan comença a militar en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) minera de Sallent i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

Va passar vuit mesos tancat a la Presó Model de Barcelona després dels fets revolucionaris de Fígols (Berguedà) de gener de 1932 i va ser acomiadat, amb altres quatre-cents miners, essent president del Sindicat Miner de la CNT-AIT, després d'una dura vaga minera en 1934.  

Acusat de fets subversius durant aquesta vaga, va ser processat i empresonat durant sis mesos.  

Després va fer feina on va poder instal·lat a Manresa, sobretot en la construcció de carreteres, i un cop trencada l'organització cenetista per l'escissió trentista, va ser un dels que va lluitar en pro de la reunificació, que finalment es va aconseguir en 1936.  

En 1934 fou un dels fundadors de les Joventuts Llibertàries de Manresa, i un any més tard n'és membre del Comitè Comarcal.  

El febrer de 1936 va tornar a la mina juntament amb centenars d'obrers que havien patit represàlies, readmissió que ell va negociar entre d'altres.  

Quan va esclatar l'aixecament militar feixista el diumenge 19 juliol de 1936 va participar en el Comitè de Milícies Antifeixistes en nom de la CNT-AIT, creat a Manresa, i aquest mateix mes va sortir al front de Tardienta (Monegros, Osca, Aragó), en una unitat de metralladores, dins del que seria la columna «Paso a la Idea», però, per mor de la seva precària visió, va tornar i es va integrar en una fàbrica metal·lúrgica col·lectivitzada.  

L'11 de gener de 1937 va entrar, en nom de la CNT-AIT, en el Consell Municipal de Manresa i en va ser vocal del Departament de Salubritat fins a l'octubre d'aquell any.  

També va treballar a les mines col·lectivitzades de Sallent.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.  

Exiliat, va participar en la reorganització confederal en l'exili i va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat confederal: en 1943 va assistir al Ple cenetista celebrat a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) en representació de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània).  

El març de 1944 va ser elegit en el Congrés del Secretari del Subcomitè de la CNT per a la Zona Ocupada celebrat a Muret (Alta Garona, Occitània) i quan l'octubre d'aquell any durant el Congrés celebrat a Tolosa de Llenguadoc (Alt Garona, Occitània) va dissoldre el Subcomitè cenetista va ser elegit per a la Secció Política del Comitè Nacional del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (MLE-CNT).  

En el Congrés celebrat a París (Illa de França) de 1945 va ser triat per ser coordinador del Secretariat del Comitè Nacional del MLE-CNT en l'Exili.  

Entre 1944 i 1945 va fer nombrosos mítings: Tolosa de Llenguadoc, Seta (Erau, Occitània), París, Aushc (Gers, Occitània) i altres ciutats.  

En 1947 dimití del Comitè Nacional i s'instal·là Bordèu, on treballà com a paleta i ocasionalment com a descarregador al moll.  

A més de militar en el Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili i en la FAI, també s'integrà en les activitats llibertàries franceses, participant en la fundació de la CNT Francesa i formant part del grup anarquista «Sébastien Faure» de Bordèu al voltant dels germans Lapeyre.  

Milità en la CNT-AIT en l'Exili (Secretariat Intercontinental) 

i després de la reunificació cenetista de 1960 es va allunyar de la FAI. En 1969, en el Ple de la CNT-AIT en l'Exili --després de la dissolució de Defensa Interior/Consell Ibèric d'Alliberament (DI/CIL)--, celebrat a Bordèu, va ser expulsat de CNT-AIT.  

Des d'aleshores, instal·lat a París per raons familiars, es va estimar més militar, per mor de les friccions internes, en la Federació Anarquista Francesa (FA) --més de vint anys en el «Grup Louise Michel» del qual arribarà a ser secretari--.  

Participà activament en les tasques de la llibreria del carrer Ternaux, contribuint al seu desenvolupament.  

Molt preocupat per les relacions internacionals, ajudà la Federació Anarquista  Francesa (FA) a establir contactes amb Amèrica Llatina i amb l'anarquisme i anarcosindicalisme ibèric tant de l'Interior com de l'Exili.  

Fou un dels promotors de la integració de l'FA en la Internacional de Federacions Anarquistes (IFA) quan l'OrganitzacióRevolucionària Anarquista (ORA) abandonà la IFA.  

En 1974, encara que es mantenia al marge de les lluites internes de la CNT, participà en la Conferència de Narbona, promoguda pel grup editor del periòdic Frente Libertario.  

Contribuí a l'edició i reedició de nombrosos clàssics de l'anarquisme.  

Paulí Malsand va morir d'un càncer generalitzat durant la nit del 19 al 20 de desembre de 1980 al seu domicili del X Districte de París, acompanyat de la seva esposa Lorenza Montserrat i del seu fill Liberto Malsand Montserrat, i fou inhumat el 23 de desembre a Thiais (Val-de-Marne, Illa de França).