Onofrio Lodovici
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 6 de març --algunes fonts citen el 6 de juliol-- de 1904 neix a Carrara (Massa-Carrara, Toscana) l'anarquista i lluitador antifeixista Onofrio Lodovic
El 25 de juliol de 1936 arribà a Barcelona una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental i s'enrolà en el Grup Internacional de la «Columna Durruti»
L'11 de setembre de 1936 va ser ferit al pit i a la cara a Sietemo (Plana de Uesca) i va perdre un ull. Un cop guarit, va ser trasllat a la 144 Brigada Mixta com a capità instructor
Onofrio Lodovici: El 6 de març –algunes fonts citen el 6 de juliol– de 1904 neix a Carrara (Massa-Carrara, Toscana) l'anarquista i lluitador antifeixista Onofrio Lodovici, conegut com Ange i Angelo. El seu pare es deien Ciro Lodovici i la seva mare, Teresa Colonnelli.
Mecànic de professió, fou membre del Circolo Giovanile Nazionalista (CGN, Cercle Juvenil Nacionalista) de Carrara. Participà en la «Marxa sobre Roma» i, després de la fusió entre els nacionalistes i els feixistes, s'afilià al Partit Nacional Feixista (PNF).
El 15 de novembre de 1922 emigrà sense documentació a Occitània per qüestions laborals i s'establí a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) amb un cosí del seu pare. A Marselha treballà de manobre.
En 1924 retornà a Itàlia per a fer el servei militar i l'any següent passà novament a Marselha.
En 1925 romangué una temporada a Bèlgica.
Aconseguí l'estatus de refugiat polític.
El juny de 1934 es casa a Tolon (Var, Provença, Occitània) amb Lina Del Papa, germana del destacat anarquista Romualdo Del Papa, amb qui tingué un fill, i s'acostà a les idees llibertàries.
Els serveis d'intel·ligència italians informaren que freqüentà Adolbo Barattoni, Italo Faridoni i altres «subversius» perillosos i va ser inscrit en el registre de la policia de fronteres, en el butlletí de busca i cerca amb l'ordre de detenció i, fins i tot, en la llista de «subversius terroristes».
També formà part del cercle al voltant del grup «Giustizia e Libertà».
El 25 de juliol de 1936 arribà a Barcelona una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental i s'enrolà en el Grup Internacional de la «Columna Durruti».
L'11 de setembre de 1936 va ser ferit al pit i a la cara a Sietemo (Plana de Uesca, Osca, Aragó) i va perdre un ull. Un cop guarit, va ser trasllat a la 144 Brigada Mixta com a capità instructor.
En 1937 prengué la nacionalitat espanyola de la República i en el decurs de la Retirada republicana de principis de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental per anar a Tolon.
Segons altres fonts, en 1937 passà la frontera del Pirineu Oriental i a Tolon aconseguí una modesta pensió per la greu invalidesa que havia adquirit al front d'Aragó.
Milità activament en el grup «Giuventù Libertaria» (Joventut Llibertària) de la ciutat de Tolon, essent fitxat el 14 de juny de 1937 per la Prefectura de Policia de Massa (Massa-Carrara, Toscana).
Sembla que en aquesta època va treballar de comptable a «Coopérateus du Midi» a La Sanha (Var, Provença, Occitània).
Manifestà la seva indignació pel tractament que les autoritats franceses havien reservat als exiliats de la Guerra d'Espanya i per aquest fet va ser detingut l'11 de febrer de 1939 i condemnat el 27 de febrer a sis mesos de presó per «infracció del decret d'expulsió», però com a refugiat polític es pogué beneficiar d'una pròrroga.
Després d'un temps al Fort Sainte-Catherine de Tolon, el 28 de maig de 1940 va ser internat al camp de vigilància especial de Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània), en la primer a la «Secció C. Veterans d'Espanya» i després a la «Secció dels Vells del Sector B, barraca 4»).
El desembre de 1940 va demanar asil polític a Mèxic.
A finals de 1941 encara hi estava tancat al camp de concentració de Vernet, juntament amb altres «milicians rojos», com ara Antonio Conte, Francesco Foti, Lino Marega i altres.
El 25 d'abril de 1942 signà el seu rebuig de ser repatriat a Itàlia.
El maig d'aquell any va ser portat a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on un metge especialista li va implantar un ull de vidre.
El 2 de juliol de 1942, durant una feina voluntària, aconseguí evadir-se del camp de concentració de Vernet d'Arièja i el 7 de juliol es va presentar al pas fronterer de Ponte San Luigi de Ventimiglia (Rivëa de Levante, Ligúria), on va ser detingut. Interrogat a Massa, el 18 de juliol de 1942 confessà només haver conegut a Espanya antifeixistes francesos i espanyols i d'haver trobat al camp de Vernet 'Arièja només el seu cunyat Romualdo Del Papa, l'anarquista Antonio Scroglieri i el comunista Giuseppe Iacopini. També declarà que mai no havia tingut idees «subversives» i que només circumstàncies especials l'havien portat a lluitar en la guerra d'Espanya i sempre sense convicció i sense entusiasme.
El 22 d'agost de 1942 se li va assignar confinament i va ser deportat per un període de tres anys a la colònia penitenciària de l'illa de Ventotene (Latina, Laci).
Caigut el govern feixista, va ser enviat com molts d'altres anarquistes (Marcello Bianconi, Giuseppe Bifolchi, Ernesto Gregori, Giorgio Jaksetich, Emilio Marziani, Ulisse Merli i altres) al camp de concentració de Renicci di Anghiari (Arezo, Toscana), d'on pogué fugir el 6 de setembre de 1943.
Retornà a Carrara i prengué part, sota el nom de guerra Ange i Angelo, en la lluita antifeixista d'alliberament, on arribà al grau de capità.
Formà part del Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) i l'abril de 1945 va ser nomenat, amb els anarquistes Romualdo Del Papa i Ismaele Macchiarini, membre de la Junta Provisional de Govern, òrgan de gestió municipal format per organitzacions antifeixistes i sindicals.
Durant la postguerra reprengué les seves activitats anarquistes, participant en la reorganització del moviment llibertari.
Onofrio Lodovici va morir el 27 d'octubre de 1987 a Carrara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada