dijous, 25 de març del 2021

Liberto Cuadrado Bosque

Necrològica de Liberto Cuadrado Bosque publicada en el periòdic parisenc "Le Combat Syndicaliste" del 27 de febrer de 1975

Necrològica de Liberto Cuadrado Bosque publicada en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 27 de febrer de 1975

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 25 de març de 1921 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Liberto Cuadrado Bosque (el certificat de defunció cita com a nom Raoul) 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT,  al front fou ferit en dues ocasions, va perdre la mobilitat en una cama i l'ull esquerre. Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís. Tot seguit fou hospitalitzat a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Bram, Vernet d'Arièja i de Setfonts. Posteriorment enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers 

Liberto Cuadrado Bosque: El 25 de març --algunes fonts citen erròniament el 24 de març-- de 1921 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Liberto Cuadrado Bosque --el certificat de defunció cita com a nom Raoul--. Era fill del militant confederal Gregorio Cuadrado Serrano i d'Inocencia Bosque.  

Quan era molt jove començà a militar en les Joventuts Llibertàries i en el Sindicat del Comerç de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

En aquesta època treballà com a aprenent en una farmàcia.  

En 1938 va ser mobilitzat en l'anomenada «Quinta del Biberó» i entrà a formar part de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola. Ferit en dues ocasions, va perdre la mobilitat en una cama i l'ull esquerre. 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir). Tot seguit fou hospitalitzat a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas els camps de Bram (Aude, Occitània), Vernet d'Arièja (Arièja, Occitània) i de Setfonts (Tarn e Garona, Occitània). Posteriorment enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).  

Durant l'Ocupació alemanya participà en la Resistència contra el nazisme i va ser greument ferit durant els combats per l'Alliberament de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Besièrs (Erau, Occitània), on treballà de comptable i ocupà en diferents ocasions càrrecs de responsabilitat en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. També fou secretari d'una societat de socors mutus.  

Entre 1946 i 1948 participà en missions orgàniques clandestines a l'interior de la Península.  

Liberto Cuadrado Bosque va morir el 26 de desembre --algunes fonts citen erròniament el 20 de desembre-- de 1974 al seu domicili de Besiers d'un atac epilèptic fruit de la greu ferida al cap que patí durant la guerra.  

La seva companya fou María Luz Madrona, amb qui tingué quatre criatures, una d'elles el destacat militant anarquista, que formà part en 1974 dels Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista (GARI) Floréal Cuadrado. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada