Foto policíaca de Jean De Boe (1912)
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 20 de març de 1889 neix al barri de Cureghem d'Anderlecht (Brussel·les) el militant anarquista, sindicalista i cooperativista Jean De Boe
Quan la revolució col·lectivista autogestionària, marxa a Catalunya en 1937, passant la frontera del Pirineu Oriental; publica en 1938 a Bèlgica La Révolution en Espagne! i amb la Retirada de 1939 adopta dues filles d'un company asturià afusellat pels franquistes
Jean De Boe: El 20 de març de 1889 neix al barri de Cureghem d'Anderlecht (Brussel·les, Bèlgica) el militant anarquista, sindicalista i cooperativista Jean De Boe.
Després dels estudis primaris, va entrar com a aprenent de cisellador i després com a obrer tipogràfic.
A finals de gener de 1906 es va adherir en l'AssociacióLliure de Componedors i d'Impressors de Brussel·les i la seva carrera professional es desenvoluparà a Bèlgica, però també a Suïssa i a l'hexàgon francès, marcada per una acció militant cooperativista i, sobretot, sindicalista.
Aquell any va acostar-se a la Colònia Comunista «L'Expérience» de Sockel i va pertànyer al Grup Revolucionari de Brussel·les, de tendència individualista encara que adherit a la Federació Anarquista de Bèlgica (FAB).
El febrer de 1909 va ser detingut per distribuir pamflets arran d'un míting a Brussel·les i després d'haver cridat: «Mort aux vaches!» –literalment «Mort a les vaques!», és una expressió antimilitarista o dirigida contra els uniformes (policia, militars i altres agents de seguretat), etimològicament prové de Wache (guàrdia, alerta, aguait), pronunciat a la francesa, paraula que estava escrita a les garites alemanyes a finals del segle XIX i principis del XX.
El 29 de febrer de 1922 va ser detingut a l'hexàgon francès com a membre de la denominada Banda Bonnot, amb altres tres antics membres del Grup Revolucionari de Brussel·les emigrats també a París: Edouard Caroy, Raymond Callemin (Raymond La Science) i Victor Serge.
El 28 de febrer de 1913 va ser condemnat per l'Audiència del Sena a 10 anys de treballs forçats a la penitenciaria de la Guaiana i a 10 anys d'exili per «encobriment i associació de malfactors».
A finals de 1913 va arribar a l'Illa del Diable, a prop de les costes de la Guaiana francesa.
Va aconseguir fugir arribant a la Guaiana holandesa i va arribar a Bèlgica el juny 1922, després d'haver estat treballant anys per pagar-se el viatge.
Reprèn el seu ofici i la seva activitat militant, participant en nombroses vagues (1925 i 1930) així com en la creació en 1926 d'una cooperativa, «Les Arts Graphiques».
En aquesta època va col·laborar, fent servir els pseudònims G. Dem i Georges Demos, en el bimensual anarquista Le Combat.
En 1929 va participar en la companya organitzada pel Comitè Internacional de Defensa Anarquista (CIDA) i en el Comitè d'Ajuda per les Víctimes Polítiques (CAPVP) contra l'expulsió del militant italià Angelo Bartolomei i en el butlletí Droit d'Asile, publicat a Brussel·les per Hem Day.
A començament dels anys 30, amb Piere Mahni, va ser corresponsal per a Bèlgica del butlletí Correspondance Internationale Ouvrière, de Jean Dautry i d'André Prudhommeaux.
Va dirigir el butlletí mensual de propaganda sindical Le Creuset, on publicarà en 1930, en lliuraments, el relat del seu viatge a la URSS.
Quan la revolució col·lectivista autogestionària, marxa a Catalunya en 1937, passant la frontera del Pirineu Oriental; publica en 1938 a Bèlgica La Révolution en Espagne! i amb la Retirada de 1939 adopta dues filles d'un company asturià afusellat pels franquistes.
En aquesta època col·labora en L'Espagne Antifasciste. Després milita en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
Quan Bèlgica va ser envaïda pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, la Gestapo va intentar detenir-lo l'agost de 1941, però va fugir a territori francès, retornant a Brussel·les l'agost de 1943 vivint amagat fins al final de la guerra.
Després de l'Alliberament, milita en el Sindicat del Llibre belga.
L'1 de gener de 1945 fou elegit secretari general del Sindicat Unificat del Llibre i del Paper de Brussel·les i, poc després, president de la Central de la Indústria del Llibre i del Paper de Bèlgica.
En 1949 es va constituir a Estocolm (Comtat d'Estocolm, Suència) la Federació Gràfica Internacional i va ser triat secretari dels tipògrafs durant nou anys.
El març de 1950 va editar a Brussel·les un número especial de la revista SIA dedicat a la repressió policíaca franquista contra els militants anarquistes a l'Estat espanyol.
A finals dels anys 50 va col·laborar en el butlletí Commission Internationale de Liaison Ouvrière.
És autor de nombrosos articles en la premsa llibertària, des de L'Anarchie a Réveil de Genève, però també de llibres i fullets publicats a Bèlgica: La Révolution en Espagne! (1938), Un siècle de luttes syndicales (1852-1952) (1952), Propos subversifs (1967) i altres.
Jean De Boe va morir el 2 de gener de 1974 a Brussel·les.
La seva divisa va ser: «Mai no mentir, mai no trair, mai no desesperar».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada