Informes de l’FMI sobre possibles conflictes socials a nivell mundial quan afluixi la pandèmia de covid-19

A la Regió Sanitària de Girona la transmissió del virus creix una centèsima i a les darreres hores hi han mort dues persones de pacients per coronavirus-19 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat són Olot (696), Bellver de Cerdanya (693), Salt (609), Roses (271), Ripoll (251), Figueres (223), Girona (216), Sant Feliu de Guíxols (202), Banyoles (180), Palafrugell (194), la Bisbal d'Empordà (181), l'Escala (161), Puigcerdà (146), Blanes (140), Vilafant (94) i Lloret de Mar (65) 

S'han vacunat amb la primera dosi 58.009 persones a la Regió Sanitària de Girona en total (2.197 més que ahir). Pel que fa a la segona dosi ja l'ha rebut 20.462 persones (493 més que ahir) 

Informes de l'FMI sobre possibles conflictes socials a nivell mundial quan afluixi la pandèmia de covid-19 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) 06/03/2021.- Llegim al portal Gerió Digital que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha confirmat avui que a les darreres hores a la Regió Sanitària de Girona han mort dues persones de pacients per coronavirus-19, el que representa un acumulat de defuncions a la regió sanitària de Girona de 1.947 en total. 

Desglossat s'especifica que en total ja han mort en hospitals i sociosanitaris 1.051 en total, en residències 280, 178 en domicilis i 438 no estan classificats. 

Pel que fa al nombre de casos hi ha un total de 60.896 contagis, 188 més que ahir. Pel que fa a la velocitat de reproducció de la malaltia (Rt) se situa en 0,93 i creix una centèsima mentre que la mitjana al Principat de Catalunya se situa en 0,93 i creix una centèsima. 

L'índex de rebrot (iEPG) se situa en un valor de 221 sobre 100, superant així el risc alt. Ahir l'índex es trobava en 223, ha baixat 2 punts. Aquesta xifra és igual a la mitjana del Principat de Catalunya que avui se situa en 216 punts. 

S'han vacunat amb la primera dosi 58.009 persones a la Regió Sanitària de Girona en total (2.197 més que ahir). Pel que fa a la segona dosi ja l'ha rebut 20.462 persones (493 més que ahir). 

Les comarques gironines amb un índex de rebrot alt són el Gironès (267,34), el Baix Empordà (160,25), la Baixa Cerdanya (168,8), la Garrotxa (539,55), l'Alt Empordà (157,8), el Pla de l'Estany (204,65), la Selva (117,01) i el Ripollès (567,92). 

Aquí es pot seguir dia a dia, municipi a municipi:  

[https://www.ccma.cat/324/coronavirus/risc-municipis/] 

Les poblacions de les comarques gironines amb el risc més elevat són Olot (696), Bellver de Cerdanya (693), Salt (609), Roses (271), Ripoll (251), Figueres (223), Girona (216), Sant Feliu de Guíxols (202), Banyoles (180), Palafrugell (194), la Bisbal d'Empordà (181), l'Escala (161), Puigcerdà (146), Blanes (140), Vilafant (94) i Lloret de Mar (65). 

Hi ha 183 persones hospitalitzades (7 menys que ahir) de les quals 44 són a l'UCI (3 menys que ahir). 

Dades al Principat de Catalunya 

La velocitat de propagació de la covid-19 al Principat de Catalunya, l'Rt, puja lleugerament una centèsima fins a 0,93, mentre que el risc de rebrot baixa 5 punts fins a 216, segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies disminueix un xic i passa de 246,11 a 238,44. 

S'han declarat 1.271 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 523.926. El 4,83% de les proves de la darrera setmana ha donat positiu. S'ha informat de 28 noves morts i el total és de 20.838 en tota la pandèmia.  

Hi ha 1.530 persones ingressades als hospitals, 75 menys, i 515 a l'UCI, 7 crítics menys que fa 24 hores.  

Hi ha 565.111 personesa vacunades amb la primera dosi (+23.686) i 202.546 amb la segona (+6.909). 

Informes de l'FMI sobre possibles conflictes socials a nivell mundial quan afluixi la pandèmia de covid-19 

Llegim al diari La Vanguardia que hi ha un estudi de l'FMI a partir d'un anàlisi mundial capitalista sobre la situació derivada de la pandèmica de covid-19, on es preveuen moltes bullangues i batalles campals entre la gent que es manifesta i els policies antiavalots (guarnits com a Robocops); edificis en flames; imatges insurreccionals a les televisions; eleccions parlamentàries turbulentes... Doncs, segons el document de l'FMI, hi ha molts exemples d'epidèmies que han tingut repercussions socials, des del segle VIè, quan l'anomenada plaga de Justinià, i, més tard, la pesta negra del segle XIV fins arribar a la grip de 1918-1920. Aquestes repercussions, segons l'informe esmentat, fet per Philip Barret i Sophia Chen (gener 2021), titulat Les repercussions socials de les pandèmies, van transformar la política, van subvertir l'ordre social i van provocar esclats socials. En l'informe es conclou que després de la pandèmia de covid-19 no hi ha raons perquè la situació sigui diferent a els antecedents històrics abans senyalats (del segle VI al segle XX). Escriuen: una pandèmia "posa de manifest les fractures ja existents en la societat: la falta de protecció social, la desconfiança en les institucions, la percepció d'incompetència o/i corrupció dels governs". Segons el mateix informe, també influeixen els desastres naturals en els esclats socials (inundacions, terratrèmols, huracans).  

Segons aquest anàlisi del mateix capitalisme mundial, amb el temps augmenta el risc d'aldarulls i manifestacions contra els governs, com també augmenta el risc de greus crisis econòmiques amb esdeveniments que poden enderrocar governs. Unes situacions que habitualment tenen lloc durant els dos anys posteriors a les epidèmies greus.  

Segons l'anàlisi, el malestar social era elevat abans de l'arribada de la pandèmia de covid-19 i s'ha moderat aquests mesos però, si la història ens serveix de guia, és raonable esperar que, així la pandèmia de covid-19 afluixi, els esclats socials tornaran a emergir. 

Hi ha un altre informe --anterior-- de l'FMI, titulat Com les pandèmies condueixen a la desesperació i al malestar social (octubre 2020), de Tehsin Saadi i Rui Xu, que determina amb previsió aquest efecte de retard: "Les epidèmies greus, que provoquen un elevada mortaldat, fan augmentar el risc d'alteracions de l'ordre públic i manifestacions contra els governs, uns esdeveniments pandèmics que generen risc de 'desordre civil' significativament més elevat després de 14 mesos i cinc anys després de la pandèmia encara hi ha un efecte quantitativament significatiu sobre la probabilitat d'escats socials. Així, segons els brots d'Ebola a l'oest de l'Àfrica entre el 2014 i el 2016 van provocar una violència civil superior al 40 % al cap d'un any i al persistir diversos anys el seu efecte sobre el malestar social. El trauma social i l'impacta socioeconòmic de la crisi sanitària està darrere de les repetides instàncies de protesta, sense que la pandèmia sigui la causa inicial sinó un catalitzador".  

La primera baula de l'efecte dominó és la desigualtat i la percepció d'injustícia, expliquen aquests dos analistes de l'FMI, ja que la desigualtat elevada està relacionada amb més esclats socials, essent el malestar social més gran com més elevada sigui la desigualtat de renda a l'inici. Les pandèmies provoquen esclats socials pel fet que redueixen el creixement econòmic i eleven les desigualtats, creant un cercle viciós en que el creixement mes elevat, la pujada de la desigualtat i l'augment de malestar social es reforcen l'un a l'altre, segons l'informe.