Guido Kopp
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 17 de març de 1896 neix a Ruderting (Baviera) el revolucionari comunista llibertària Guido Kopp
L'octubre de 1936 anar a lluitar en la Guerra Civil, passant la frontera del Pirineu Oriental. D'antuvi, a Barcelona, ingressà en la «Centuria Thälmann», però ben aviat, arran de continus conflictes amb els dirigents stalinistes, canvià, juntament amb altres voluntaris, a les milícies anarquistes
Guido Kopp: El 17 de març de 1896 neix a Ruderting (Baviera, Imperi Alemany) el revolucionari comunista llibertària Guido Kopp.
Quan era estudiant, el novembre de 1918 va ser nomenat president del Consell de Soldats de Rosenheim de la República dels Consells de Baviera.
El 7 d'abril va constituí la República dels Soviets de Rosenheim i declarà l'estat de setge. A principis de maig unitats regulars de l'Exèrcit alemany i escamots dels Freikorps «Oberland» (grups paramilitars) anihilaren la resistència revolucionària consellista a les principals ciutats bavareses.
El 4 de maig de 1919 va ser detingut quan fugia de la repressió de l'Estat al barri de Kolbermoor de Rosenheim. Fou jutjat en un judici sumaríssim, acusat de «propaganda contra la guerra» i de «complicitat en el delicte de traïció a la pàtria» i condemnat a mort. Traslladat a Munic (Baviera), pogué alliberar-se de l'execució, però va ser jutjat en consell de guerra per un tribunal estatal i condemnat a vuit anys de reclusió que complí en una presó d'Straubing (Baviera).
Un cop lliure s'afilià al Kommunistische Partei Deutschlands (KPD, Partit Comunista d'Alemanya).
En 1930 emigrà a Àustria i en 1934 va ser detingut per la seva participació, com a membre de la Republikanischer Schutzbund (Lliga de Defensa Republicana), organització paramilitar controlada pel Sozialdemokratische Partei Österreichs (SPÖ, Partit Socialdemòcrata d'Àustria), en els fets revolucionaris de febrer d'aquell any i expulsat a Txecoslovàquia.
L'octubre de 1936 anar a lluitar en la Guerra Civil, passant la frontera del Pirineu Oriental. D'antuvi, a Barcelona, ingressà en la «Centuria Thälmann», però ben aviat, arran de continus conflictes amb els dirigents stalinistes, canvià, juntament amb altres voluntaris, a les milícies anarquistes.
Amb Ferdinand Götze, Gerhard Thofern i Eugen Scheyer, fundà a començaments de 1937 el Sozialrevolutionäre Deutsche Freiheitsbewegung (SRDF, Moviment Llibertari Alemany Social Revolucionari), dissident de l'organització Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys).
L'SRDF pretenia agrupar tots els voluntaris alemanys no bolxevics-leninistes ni stalinistes que lluitaven a la guerra d'Espanya en una única unitat militar, amb el reclutament d'exoficials russos i opositors al nazisme.
Perseguit pel govern Negrín i els stalinistes arran de les jornades de «Maig de 1937», fugí de la Península i el 10 de maig d'aquell any va ser detingut a Salzburg (Salzburg, Salzburg, Áustria) per haver retornat il·legalment a Àustria i lliurat a la Gestapo de Munic.
Fins al final de la Segona Guerra Mundial estigué reclòs als camps de concentració de Dachau (Baviera), entre juny de 1937 a setembre de 1939, i de Dachau (Baviera), entre setembre de 1939 a l'11 d'abril de 1945, quan fou alliberat per soldats nord-americans.
En 1946, sobre les seves experiències en aquests camps, va escriure el llibre autobiogràfic Ich aber habe leben müssen... Die Passion eines Menschen des 20. Jahrhunderts (Però he de viure... La passió d'un home del segle XX).
Durant la postguerra s'instal·là a Salzburg, on en 1947 aconseguí la ciutadania austríaca.
Fou membre de la Junta del Consell de Pau de l'Estat de Salzburg.
Guido Kopp va morir el 5 de desembre de 1971 a Salzburg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada