Giulio Perini

Foto antropomètrica de Giulio Perini de la policia de Niça (30 de novembre de 1933)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 16 de març de 1907 neix a Gabbro (Rosignano Marittimo, Livorno) l'anarquista i resistent antifeixista Giulio Perini 

Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària, fou un dels primers que hi marxà per a defensar-la integrant-se en les milícies i el 12 d'agost de 1936, amb el II Equip Tècnic del Partit Socialista Italià, creuà la frontera del Pirineu Oriental, i s'uní a la «Columna Karl Marx» 

Giulio Perini: El 16 de març de 1907 neix a Gabbro (Rosignano Marittimo, Livorno, Toscana) --algunes fonts citen Rosignano Solvauy (Rosignano Marittimo, Livorno, Toscana)-- l'anarquista i resistent antifeixista Giulio Perini --algunes fonts citen erròniament el llinatge Perrini--, conegut com Il Rosso, pels seus cabells, i com Jules Perini a l'Estat francès. El seu pare es deia Alfonso Perini, conductor de ferrocarrils, i la seva mare, Silvia Ulivieri --en algunes fots citen com a nom Veridiana--.  

Fuster ebenista de professió, fou un dels fundadors del grup anarquista «Gli Scarponi» (Bruno Bardini, Gualberto Faccini, Gino Gennai, Tullio Guazzino, Roberto Massini, Libero Matteoni, Arnaldo Menicagli, Orfeo Menicagli, Arturo Orlandini, Duilio Panicucci, Mario Rocchi, Alvaro Rusticali, Azelio Tori, Carlo Trino i alguns altres) de Cecina (Livorno, Toscana), que actuà sota la tapadora de la Societat Esportiva «Benito Mussolini».  

L'11 de novembre de 1927 els membres d'aquest grup van ser detinguts per «activitats anarquistes» i el Tribunal Especial per a la Defensa de l'Estat feixista el va condemnar el 21 de setembre de 1928 a un any de presó per «conspiració» i el 28 d'octubre de 1928 a dos anys i sis mesos de presó per «impressió i difusió de periòdic clandestí antifeixista».  

Un cop lliure, amonestat formalment i estretament controlat, aconseguí eludir la vigilància i el juny de 1933 passà clandestina a Còrsega i d'allà el 25 de novembre a Niça (País Niçard, Aups Maritims, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània), on freqüentà els cercles anarquistes i desenvolupà una intensa activitat antifeixista.  

El 20 d'octubre de 1933 va ser condemnat en rebel·lia per un tribunal de Roma a cinc anys de deportació per «expatriació clandestina».  

Després d'aconseguir l'autorització per a residir a l'Estat francès, en 1934 anà a treballar a Bastia (Còrsega).  

De bell nou a l'hexàgon francès, en 1936 passà a Brussel·les (Bèlgica), on va ser reconegut com a refugiat polític i ajudat pel «Fons Matteotti».  

Quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària, fou un dels primers que hi marxà per a defensar-la integrant-se en les milícies i el 12 d'agost de 1936, amb el II Equip Tècnic del Partit Socialista Italià (PSI), creuà la frontera del Pirineu Oriental, i s'uní a la «Columna Karl Marx».  

L'octubre de 1936 es va integrar en la IV Companyia del «Batalló Garibaldi» de la XII Brigada Mòbil Internacional, on lluità i va ser ferit diverses vegades en diferents batalles al front de Madrid (Aravaca, Cerro Grabitas, Humera, Pozuelo de Alarcón).  

Hospitalitzat després de ser ferit greument a Pozuelo de Alarcón (Madrid, Castella la Nova) per l'esclat d'una bomba, Giulio Perini va morir l'1 de desembre de 1936 en un hospital de Madrid (Madrid, Castella la Nova).  

El 4 d'abril de 1948 l'Ajuntament de Livorno (Livorno, Toscana) va erigir una làpida de marbre a la Piazza della Vittoria de la ciutat en homenatge als antifeixistes de la regió caiguts en la Guerra d'Espanya i a l'entrada de l'ajuntament hi ha una altra làpida.