dilluns, 1 de març del 2021

Francisco Brualla Solano

Necrològica de Francisco Brualla Solano apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 20 de setembre de 1988

Necrològica de Francisco Brualla Solano apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 20 de setembre de 1988


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 de març de 1904 neix a Fonz (Cinca Meya) l'anarcosindicalista Francisco Brualla Solano 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Francisco Brualla Solano: L'1 de març de 1904 neix a Fonz (Cinca Meya, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Francisco Brualla Solano, conegut com Paco Brualla --el primer llinatge a vegades citat erròniament Bruella--. El seu pare es deia José Brualla Benabarre i la seva mare, Josefa Solano Gosi.  

A partir de 1925 començà a participar en les lluites socials i en els moviments conspiradors contra la monarquia, la guerra del Rif i a favor de la República.  

En 1931, amb la proclamació de la República, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). 

Encara que antimilitarista, l'estiu de 1936, quan el cop militar feixista, es presentà voluntari com a milicià.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Durant l'Ocupació alemanya formà part de la Resistència enquadrat en el maquis.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local CNT-AIT en l'Exili de Leitora (Gers, Gascunya,  Occitània).  

El 17 de maig de 1965 es naturalitzà francès.  

Visqué, amb la seva companya Matilde Eras Bastida, a Marslac (Pirinèus-Atlantics, Nova Aquitània, Occitània), formant part de la Regional Exterior de la CNT-AIT.  

Francisco Brualla Solano va morir el 26 de juny de 1988 a l'Hospital d'Ortès (Pirinèus-Atlantics, Nova Aquitània, Occitània).  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada