MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 26 de març de 1916 neix a Villamayor de Galligo (Comarca Central de Saragossa) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Barón Palacín
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia i la Guingueta d'Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier
Antonio Barón Palacín: El 26 de març de 1916 neix a Villamayor de Galligo (Comarca Central, Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Antonio Barón Palacín. El seu pare es deia Matías Barón Bernad i la seva mare, María Palacín Puyal.
Quan tenia 19 anys s'uní a les Joventut Llibertàries i a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Després de la insurrecció comunista llibertària de 1934, va ser detingut i empresonat a Pina de Ebro (Ribera Baja del Ebro, Saragossa, Aragó), però un cop jutjat va ser posat en llibertat.
Quan l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 feia el servei militar obligatori a Zaragoza (Saragossa, Aragó) i aconseguí passar a zona republicana i integrar-se a Alfajarín (Comarca de Zaragoza, Saragossa, Aragó) en la «Columna Durruti». Més tard s'incorporà al «Batalló Remiro», unitat militar guerrillera especialitzada en accions d'espionatge i de sabotatge a la zona franquista encapçalat per Agustín Remiro Manero.
Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier.
Durant l'Ocupació alemanya va ser detingut i en 1943 deportat al camp de concentració nazi de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya).
Un cop alliberat pels aliats en 1945, treballà en l'empresa química Pechiney i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Ausat (Arièja, Occitània).
Exiliat, es casà amb l'occitana Paulette Clémence Séris, amb qui tingué tres filles.
Visqué a Vic de Sòs (País de Foix, Arièja, Occitània).
Antonio Barón Palacín, malalt dels pulmons i del cor per la seva feina amb alumini, va morir, després d'un temps hospitalitzat, el 20 de novembre de 1980 a Foix (País de Foix, Arièja, Occitània) i fou inhumat dos dies després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada