dimecres, 24 de març del 2021

Ángel Badía Andía

Necrològica d'Ángel Badía Andía apareguda en el periòdic tolosà "Cenit" del 16 de juny de 1992

Necrològica d'Ángel Badía Andía apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 16 de juny de 1992



MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de març de 1922 neix a Zaragoza l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Badía Andía 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Ángel Badía Andía: El 24 de març de 1922 neix a Zaragoza (Saragossa, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Ángel Badía Andía. El seu pare es deia Hermenegildo Badía Aznar i la seva mare, Ángela Andía Aznar.  

Quan era encara infant emigrà amb la seva família a Barcelona.  

Ja jove, s'afilià a les Joventuts Llibertàries del Poblenou de Barcelona.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Després treballà de llenyataire i en tasques perilloses a diversos pantans del riu occità Arièja.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'establí a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on milità activament en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i participà en el Grup Artístic d'aquesta organització.  

Treballà en la perforació d'un túnel al pantà de Jacques i en diverses obres del Canal de Provença, on va contreure la silicosi.  

Durant els anys setanta del segle XX s'instal·là a Marinhana (Boques del Roine, Provença, Occitània) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'aquesta localitat, de la qual va ser secretari. Després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT local. 

Fou delegat en diferent plens regionals cenetistes en l'exili de la Comarcal de Provença i era un assidu animador de les excursions campestres.  

En 1969 col·laborà en Espoir. La seva companya fou Christiane Goncète Martínez.  

Ángel Badía Andía va morir el 23 de maig de 1992 a l'Hospital de Marinhana a conseqüència de la silicosi crònica que patia. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada