Nord-est Llibertari: Adolf Castaños

dimarts, 9 de març del 2021

Adolf Castaños

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

Aquest dimarts 9 de febrer de 2021 ha mort ei llibertari, poeta i membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Adolf Castaños

A nivell de les múltiples activitats de l'AEP en que participà hi ha l'excursió el 1990 al jaciment arqueològic d'Empúries, a l'Escala, per a celebrar el 80 aniversari de l'excursió multitudinària que va organitzar en 1910 l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Novament, en 2000, quan hi va haver una segona excursió a Empúries i una recepció de l'Ajuntament de l'Escala, on també hi va estar present Adolf Castaños

Adolf Castaños: Aquest dimarts 9 de febrer de 2021 ha mort ei llibertari, poeta i membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona (AEP) Adolf Castaños.

Als anys 90 del segle XX va ser actiu en l'AEP, especialment a nivell de recitals poètics Admirador de León Felipe, García Calvo i José Agustín Goytisolo, entre altres poetes de parla castellana, la seva collita tampoc és quedava enrere la seva poesia carregada de sentiments.

També participà durant anys en activitats del Centre d'Estudis Joan Bardina. Bon conversador, participava en dinars i sopars d'aqueta entitat cultural barcelonina d'alt nivell intel·lectual.

Durant el postfranquisme participà en activitats de l'ateneu llibertari del seu barri.

Més endavant mantingué algun compromís amb el Partit Socialista de Catalunya (PSC), del que se'n sortí per seguir actuant com a llibertari.

A nivell de les múltiples activitats de l'AEP en que participà hi ha l'excursió el 1990 al jaciment arqueològic d'Empúries, a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà), --que comptà amb la col·laboració de l'AteneuArt i Cultura de l'Escala-- per a celebrar el 80 aniversari de l'excursió multitudinària que va organitzar en 1910 l'Ateneu Enciclopèdic Popular, que aleshores es va desplaçar en un vaixell des del port de Barcelona a l'Escala sis-centes persones, en la que es considera la primera arribada massiva a les ruïnes d'Empúries. L'AEP va imprimir el 1990 una postal commemorativa amb la reproducció de l'arribada del vaixell a la Platja de l'Escala. Novament, en 2000, quan hi va haver una segona excursió a Empúries i una recepció a l'ajuntament de l'Escala, on va dirigir unes paraules de benvinguda la tinent d'alcalde i regidora de cultura Mari Duvé Moreno, també hi va estar present Adolf Castaños.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...