Proclamació solemne de la Comuna de París
Proclamació de la Commune de París
La bandera vermella, hissada als edificis públics, és triada com a emblema de la Commune
El 28 de març de 1871 a la plaça de l'ajuntament de París (Illa de França), davant més de 200.000 persones, es proclama «en nom del poble» la Commune.
El Comitè Central de la Guàrdia Nacional accepta el nou poder dels membres de la Commune elegits, els noms dels quals són llegits a la gentada que els aclama sota els sons de La Marseillaise.
Els membres són una barreja de liberals, radicals i líders obrers. 17 dels 92 membres estaven afiliats a l'AssociacióInternacional dels Treballadors (AIT), de caràcter bakuninista.
Aquest va ser un dia de festa revolucionària i la bandera vermella, hissada als edificis públics, és triada com a emblema de la Commune.
Estrena del film La Commune! Du 18 mars au 28 mars 1871
El 28 de març de 1914 s'estrena al Palais des Fêtes del carrer Saint-Martin de París la pel·lícula, realitzada per la cooperativa llibertària «Le Cinéma du Peuple» i dirigida pel cineasta anarquista José María Estíbalis Calvo (Armand Guerra), que actuà com a guionista i actor, La Commune! Du 18 mars au 28 mars 1871.
Com a assessor historicoliterari per al guió Armand Guerra tingué l'escriptor anarquista Lucien Descaves.
Inicialment el film havia de tenir dues parts, però a causa de la Gran Guerra només es va rodar la primera part, d'una duració d'aproximada de 20 minuts.
La pel·lícula està dividida en diferents episodis: la revolta del 88 Batalló, l'execució dels generals Thomas i Lecomte, la fuita d'Adolphe Thiers cap a Versalles i la proclamació de la Commune de París.
Les llargues seqüències que es desenrotllen al despatx de Thiers, interpretat per Armand Guerra --també va fer del general Lecomte--, s'oposen a les dinàmiques seqüències exteriors, enregistrades en escenaris naturals (Pré de Saint-Gervais) amb una cinquantena de figurants.
Diverses seqüències representen restes de les antigues fortificacions parisenques.
Els plans interiors (estàtics) s'enfronten voluntàriament als plans exteriors (dinàmics) a fi i efecte de representar les autoritats rígides enfront de les masses populars mobilitzades. Les seqüències finals són les millors realitzades, quan es conclou la cinta amb uns segons de documental on es mostren supervivents de la Commune (Zéphyrin Camelinat, Jean Allemane, Nathalie Lemel i altres) reunits al voltant de la seva bandera, després una escena de l'escultura de Paul Moreau-Vauthier Aux victimes des révolutions al cementiri de Père Lachaise i, finalment, la imatge d'una bandera amb la inscripció «Visca la Comuna!».
El cartell de la pel·lícula el realitzà el pintor anarquista Maximilien Luce. A l'estrena n'assistiren més de 2.000 persones, amb la presència de vells combatents communards, i va ser calorosament acollida.
L'esclat de la Gran Guerra no només va impedir la realització de la segona part, sinó que hordes nacionalistes franceses cremaren els negatius de les pel·lícules i suposà la fi de la cooperativa cinematogràfica.
El cineasta Henri Langlois trobà un còpia del film i durant els anys noranta del segle XX pogué ser restaurada per Claudine Kaufmann de la Cinemateca Francesa amb música de Marc Perrone (2009).
Cartell de la pel·lícula realitzat per Maximilien Luce
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada