Vasco Fontana
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 27 de febrer de 1892 neix a Pisa (Pisa) l'anarquista i resistent antifeixista Vasco Fontana
Arran de rebre les primeres notícies sobre el cop militar feixista a la República Espanyola l'estiu de 1936, decidí, amb el seu cunya Gusmano Marini, marxar cap a Barcelona, passant per la Catalunya Nord i la frontera del Pirineu Oriental, allistant-se a la Secció Italiana de la «Columna Ascaso i prengueren part, el 28 d'agost de 1936, a la batalla de Monte Pelado, al front d'Aragó. Després de la dissolució de la columna i la militarització de les milícies, el març de 1938 decidí retorna a Provença i passà a residir a La Sanha (Tolon)
Vasco Fontana: El 27 de febrer de 1892 neix a Pisa (Pisa, Toscana) l'anarquista i resistent antifeixista Vasco Fontana. El seu pare i la seva mare, ambdós actius anarquistes, es deien Ettore Fontana i Priscilla Poggi.
Treballà d'obrer i es formà políticament i culturalment en l'ambient llibertari de sa família.
Abans de la Gran Guerra entrà a formar part del cercle juvenil «L'Avvenire» del barri pisà de Porta a Piagge i durant el «Bienni Roig» (1919-1920) participà en totes les mobilitzacions i en les principals activitats del moviment llibertari local.
En 1924, després de ser acomiadat de la feina de manteniment de línies al Cercle de Construccions Telegràfiques i Telefòniques, emigrà per motius laborals, instal·lant-se d'antuvi a Saint-Priest (Liyon, Liyonés, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i després a La Sanha (Tolon, Var, Provença, Occitània).
Posteriorment hi arribà la seva germana Selica Fontana i el seu cunyat Gusmano Mariani, ambdós militants llibertaris i amb un fill comú (Germinal), i tots plegats participaren en les activitats antifeixistes dels grups d'italians exiliats.
A finals dels anys vint del segle XX va ser un dels promotors de la campanya «Pro Sacco i Vanzetti».
En 1933 va ser inscrit per les autoritats italianes en el llistat d'anarquistes a buscar i en el de la policia fronterera amb l'ordre de detenció.
L'octubre de 1935, en una de les seves nombroses cartes enviades a la seva mare, expressà dures crítiques contra la invasió d'Etiòpia per part de les tropes italianes i la va informar sobre la campanya internacional de denúncia d'aquesta agressió italiana que s'estava portant a terme.
Arran de rebre les primeres notícies sobre el cop militar feixista a la República Espanyola l'estiu de 1936, decidí, amb el seu cunya Gusmano Marini, marxar cap a Barcelona, passant per la Catalunya Nord i la frontera del Pirineu Oriental, allistant-se a la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i prengueren part, el 28 d'agost de 1936, a la batalla de Monte Pelado, al front d'Aragó, entre la ciutat de Uesca i Almudébar (Plana de Uesca, Osca, Aragó). Després de la dissolució de la columna i la militarització de les milícies, el març de 1938 decidí retorna a Provença i passà a residir a La Sanha.
En un telegrama del Ministeri de l'Interior italià del 30 de març de 1938 es deia que «Espanya l'ha desil·lusionat i ha fet d'ell un anticomunista». Però la vigilància sobre ell no afluixà i l'últim informe policíac italià que se té de Fontana és del 31 de març de 1942.
En acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista retorna a la seva ciutat natal.
Vasco Fontana va morir el 23 de juliol de 1959 a Pisa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada