Bitllet de Mataró de 1937 amb la signatura de Ramon Molist Valls
El 19 de gener de 2016 es publicà que "el 19 de 1953 mor a Diá (Roine-Alps, Arpitània) l'anarcosindicalista Ramon Molist Valls. Havia nascut el 1885 a Espinelves (les Guilleries, Osona)". Ara tenim més dades: el 2 de febrer de 1885 neix a Espinelves Ramon Molist Valls.
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 2 de febrer de 1885 neix a Espinelves (Les Guilleries, Osona) l'anarcosindicalista Ramon Molist Valls
Destacat militant anarcosindicalista, duran la Guerra Civil va ser alcalde president del Consell Municipal de Mataró en representació de la CNT-AIT
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental acompanyat per la seva família i patí els camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, mentre que la seva companya, Ramona Vila, i la seva filla van anar a un refugi femení instal·lat en un convent de monges francès
Ramon Molist Valls: El 2 de febrer de 1885 neix a Espinelves (Les Guilleries, Osona) l'anarcosindicalista Ramon Molist Valls. El seu pare es deia Joan Molist i la seva mare, Greta Valls.
S'instal·là a Mataró (Baix Maresme), on treballà de jornaler i de teixidor, i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Entre 1913 i 1914 formà part dels jurats obrers dels Tribunals Industrials de la Junta de Reformes Socials de Mataró.
El 5 de setembre de 1923 presidí una reunió del Sindicat d'Obrers en Gèneres de Punt de la CNT per tractar sobre el lock-out que la patronal mataronina havia declarat.
L'1 de gener de 1926 signà el manifest fundacional del grup editor del periòdic Vida Sindical, que sortí publicat en el número 1 del 16 de gener d'aquell any. Aquest manifest va ser firmat per un grup de 22 coneguts militants cenetistes catalans --Adrià Arnó, Corney, Ladislau Bellavista, Coll, Banet, Pedemonte, Ramon Molist, Gascón, Lleonart, Quintà, Joan Peiró, Ángel Pestaña, Minguet, Piñón, Calomarde, Bono, Porquet, Marró, Vidal, Renold, Manuel Pérez (Óptimo) i Àngel Abella--, que va tenir molt de ressò, i que alguns han interpretat com a un precedent directe del trentisme, per mor de les seves concomitàncies pel que fa a idees i a persones.
El Primer de Maig de 1930 presidí, amb altres companys (Enric Dalmau, Ramon Magre, Jordi Pi i Francesc Arin) un acte al Cinema Modern de Mataró, organitzat pels sindicats locals, on demanaren el desarmament del Sometent, la dissolució dels comitès paritaris, l'amnistia dels presos polítics i socials i el restabliment de les garanties constitucionals.
Entre l'11 i el 17 de juny de 1930 representà, amb Jaume Galceran, el Sindicat d'Art Fabril de la CNT-AIT de Mataró en el III Congrés Nacional de Sindicats de la CNT («Congrés del Conservatori») que se celebrà a Madrid (Madrid, Castella la Nova) i on defensà les tesis sobre les federacions d'indústria de Joan Peiró.
Arran de la ruptura confederal, milità en els trentistes Sindicats d'Oposició de la CNT.
Quan esclatà la Guerra Civil, formà part del Consell d'Economia, en nom dels Sindicats d'Oposició, i del Comitè de Salut Pública (Comitè Local Antifeixista).
Posteriorment, i fins el 1937, fou regidor d'Economia i Treball, en nom de la CNT-AIT, de l'Ajuntament de Mataró.
També presidí la Junta d'Administració Municipalde la Finca Urbana mataronina.
Entre desembre de 1936 i febrer de 1937, va ser alcalde president accidental del Consell Municipal d'aquesta localitat i, el juny de 1937, va ser elegit alcalde president perquè l'anterior, Salvador Cruxent Rovira, havia emmalaltit.
Es va dir que el 6 de setembre de 1937 deixà destruir el retaule major de la basílica de Santa Maria de Mataró, desoint la veu del Comitè del Patrimoni, que havia fet múltiples accions en favor de la seva preservació, i en contra de les ordres expresses del Servei de Conservació de Monuments Històrics de Catalunya i del Ministeri de Justícia del Govern de la República Espanyola, que havien intervingut en l'afer a petició del Comitè Local de Salvaguarda. Abans, el 10 d'agost de 1936, havien estats destruïts la resta de retaules i de tot el que contenia la basílica de Santa Maria, inclosa la pràctica totalitat de la documentació dels arxius de l'Obra de l'Església, de la Comunitat de Preveres i de les diverses Confraries, que van ser venuda per fer pasta de paper.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental acompanyat per la seva família i patí els camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, mentre que la seva companya, Ramona Vila, i la seva filla van anar a un refugi femení instal·lat en un convent de monges francès.
Després, elles s'instal·laren a Lo Luc (Var, Provença, Occitània) i ell a Sent Paul de Tricastin (Droma, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), on treballà de teixidor, i posteriorment tota la seva família s'establí a Diá (Var, Provença, Occitània), on ell va fer de jardiner.
Ramon Molist Valls va morir el 19 de gener de 1953 a Diá (Droma, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània, Arpitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada