Ramon Falgàs Miralles

Necrològica de Ramon Falgàs Miralles apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 21 de juny de 1994

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 9 de febrer de 1906 neix a Vall-de-roures (Matarranya) --algunes fonts citen a la Torre del Comte (Matarranya)-- l'anarcosindicalista Ramon Falgàs Miralles 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda, El Barcarès i Ribesaltes, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment va anar a parar en les Companyies de Treballadors Estrangers. Aconseguí fugir i es refugià a Vendôme 

Ramon Falgàs Miralles: El 9 de febrer de 1906 neix a Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent) --algunes fonts citen a la Torre del Comte (Matarranya, Franja de Ponent)-- l'anarcosindicalista Ramon Falgàs Miralles. El seu pare es deia Fidel Falgàs i la seva mare, Francesca Miralles.  

Ben aviat entrà a formar part del moviment llibertari i el desembre de 1933 intervingué en l'aixecament revolucionari proletari de l'Ebre, fet pel qual va ser empresonat set mesos.  

En 1936 participà en l'alliberament de Calaceit (Matarranya), Alcañís (Bajo Aragón, Terol, Aragó) i altres localitats dels entorns, i després s'integrà en la «Columna Carod-Ferrer» fins a la militarització de les milícies.  

Posteriorment col·laborà en el procés col·lectivitzador de Vall-de-roures fins la caiguda del front d'Aragó.  

Passà a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) i, després de deixar la seva companya, Remeis Dolors Agut Carceller, i un fill d'un any a Barcelona, retornà al front i s'integrà en el Batalló de Metralladores C de la unitat guerrillera encapçalat per Agustín Remiro Manero.  

El 21 de juliol de 1938 formà part d'un dels tres grups, formats per 94 homes, enviats a realitzar sabotatges a territori enemic a la zona de Sort (Pallars Sobirà). Perdut amb altres companys a zona franquista, finalment pogué passar a zona republicana.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la platja d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), El Barcarès (Vall de l'Aglí, Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló) i Ribesaltes (Vall de l'Aglí, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Posteriorment va anar a parar en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Aconseguí fugir i es refugià a Vendôme (Loir-et-Cher, Centre-Val de Loire) juntament amb els seus cunyats Casimir i Manuel Agut Carceller.  

Més tard formà part de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Montpelhièr (Erau, Occitània). Després Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT.  

En 1951 es pogué reunir amb la seva família que no havia vist des del temps de la Guerra Civil.  

Ramon Falgàs Miralles va morir el 23 d'abril de 1994 al seu domicili de Montpelhièr.